“Falten excel·lents” és el títol d’un article publicat avui a l’Avui. Van apareixent petits fragments d’aquest gran estudi estadístic que és el PISA. Gran en sentit d’extens. La distribució de resultats en la prova de matemàtiques és el següent:

el 21% dels estudiants estan en el nivell inferior, el 70,9% estan en el nivell intermedi i només el 8,1% dels estudiants estan en el nivell superior, l’excel·lent de l’article

El nivell inferior esta en la mitjana de la OCDE, el nivell intermedi esta 5 punts per sobre la mitjana de laOCDE i en el nivell superior estem 5 punts per sota de la mitjana.

Les proves PISA es fonamenten en, pràcticament, les mateixes competències en les que estan fonamentats els actuals dissenys curriculars. Aquestes competències distingeixen tres situacions:

Situacions de reproducció : on es reprodueix el material treballat i es realitzen operacions rutinàries

Situacions de connexió: On hi ha una ampliació moderada del material practicat

Situacions de reflexió : On apareix el raonament avançat, l’argumentació, l’abstracció, la generalització i construcció de models aplicats a contexts nous

Si associem aquestes tres situacions amb la distribució d’alumnes per nivells ens podem aventurar a dir:

Que si no tenim alumnes excel·lents és perquè les situacions de reflexió es treballen poc a les nostres aules. Sembla bastant cert, la revisió dels llibres de text ens ho conforma, que tenim una certa tendència a treballar qüestions de reproducció d’activitats fetes i com a molt ampliem aquestes situacions a contextos que representen una ampliació moderada de les activitats realitzades.

La pregunta és: Perquè no introduim “entorns rics” en contingut matemàtic a les nostres aules que permetin desenvolupar el raonament, l’argumentació … molt més del que estem fent fins ara, en lloc de l’enorme quantitat d’exercicis de reproducció (repetició ) que fan els nostres estudiants en qualsevol dels diferents nivells educatius?