Des de l’any 2000 la UNESCO va declarar el dia 21 de març com el dia mundial de la poesia. Per celebrar-ho també des de les clàssiques us deixo aqui dos poemes. El primer de Catul, poeta llatí, i el segon de Safo, poetessa grega.

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit brevis lux
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum
Dein, cum milia multa fecerimus
conturbabimus illa, ne sciamus
aut nequis malus invidere possit
cum tantum sciat esse basiorum.
Catul,5

Visquem Lèbia meva, i estimem-nos
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després
després mil més, després el cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tans de petons.
(trad. J.J. Ciruelo i J. Edhasa)