“El fill d’un sabater li diu al seu pare:
– Vull fer la volta al món i cobrir tota la Terra de cuir.
El pare li contesta:
– En lloc de cobrir la Terra sencera, et cobriré els peus”.[1]
|
La vida d’en Vicenç Ferrer és un testimoni, un exemple real de carn i ossos, que personifica l’esperit d’aquells qui han volgut fer de la seva vida un testimoni de permanent compromís amb els desheretats. |
 |
Convençut que la pobresa no existia i sí en canvi els pobres a qui podia veure i tocar, va ser el pioner, podríem dir “fundador”, del projecte de desenvolupament integral. Segons aquesta idea no n’hi havia prou incidint en algun problema concret i resoldre’l, sinó que calia canviar totes les estructures que abocaven a la misèria a tantes persones, començant per l’educació que faria que canviés ja, d’entrada, la seva pròpia autocomprensió i l’opinió que tenien les persones de si mateixes i del lloc que els calia ocupar en el món on vivien. Després s’hauria d’actuar en d’altres camps, com en el de la sanitat, l’habitatge, els conreus… passant per la integració de persones amb discapacitat, fins aconseguir retornar a aquell grup enorme de persones la seva dignitat i la capacitat de viure una vida humanament plena.
|
|
L’objectiu va ser “fer el bé concret”, què es podia fer concretament per aquells qui més ho necessitaven. |
Vicenç va ser un savi, que comprenia millor que ningú la necessitat de potenciar la filosofia de l’acció. La seva vida, la seva pràctica i la seva experiència el van portar a reclamar la intervenció de cadascuna de les persones del món a viure part de la seva vida pels altres. Per ell, la clau de la felicitat residia en arribar a un equilibri i harmonia entre l’amor que cadascú es té a si mateix i l’amor que hauria de tenir als altres. Només quan la persona aconsegueix aquest equilibri es poden començar a empetitir la llista de greuges i injustícies que hi ha al món. Cal que cadascú en faci alguna seva com a pròpia.
Actuar, per ell, era el més important perquè “va més enllà de l’oració”, perquè en l’acció bona, que és la que es fa pels altres, es mou tot l’ésser: la part física, el sentiment, les sensacions… En ella hi veia contingudes “totes les filosofies, totes les religions, tot l’Univers i el mateix Déu”.
|
“El més efectiu és el que el teu cor et demana, perquè no hi ha res que no es pugui fer d’una manera positiva. Però la meva vocació, des de petit, ha sigut la de moure’t per fer algo. Aquesta vocació demanava una consagració total als pobres.” |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/0mj4AlV7lbw" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
No creia massa en el sistema, ni en els governants, als quals criticava perquè no posaven mans a l’obra, i perquè no estaven convençuts, com ell ho estava, de l’enorme poder que tenen les persones. Ell era un gran optimista, potser ajudat per la seguretat que tenia en la Providència, però, sobretot, perquè creia profundament en les persones. A ell li agradava comentar que treballava de baix a dalt (al contrari dels governs que ho feien de dalt a baix), en un territori concret, entre unes persones necessitades de les quals ho coneixia tot, els seus problemes, els seus patiments, els seus desitjos, les seves capacitats…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rGmz7rqOeEg" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
No es considerava pas un revolucionari, sinó un “home d’esperit, compromès amb la història i portador de missatges de pau, tranquil·litat i amor… |
|
… i constant dissenyador d’estratègies per afavorir els més pobres i reparar les injustícies del món. Es va passar la vida lluitant i vencent, fins que al final va trobar el camp obert, sense cap oposició per fer el bé. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/V9CsyNKnWyA" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
La seva vida queda com a exemple de què la fe pot moure muntanyes. Les muntanyes de la incomprensió, de l’oposició dels poderosos, dels egoismes humans i de les dificultats que, de vegades, posa la naturalesa. I tot, amb la força interior de confiar en el pla que Déu té per a la humanitat, amb l’únic bagatge d’aquesta convicció i la seva determinació a col·laborar-hi tant com va poder.
|
La seva vida queda com a exemple, doncs, de què és veritat que un altre món és possible, Anantapur, i que també pot ser el nostre món més proper. Canviar allò que va contra les persones no està tan lluny del nostre abast. Hem de viure pensant que podem contribuir a millorar el nostre entorn com a mínim, hem de “portar el record que ho hem de compartir, hem d’ajuntar-nos amb la resta del món”. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2EhwNxn8_ic" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/0hnX-Q-KgYs" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Considerat pels indis com un pare, i un home sant, per allà on passava eren constants les mostres d’agraïment. |
_______________
[1] Conte de Vinoba Bhave, deixeble de Gandhi.
_______________
Índex de l’apartat
2.1 Inicis: Ferrer declara la guerra a la pobresa i el dolor
2.2 Quaranta anys més eradicant la pobresa
2.3 Moments claus
2.4 Reconeixements
2.5 Cronologia