Motivació i elecció del tema
Al principi, començar-me a plantejar que havia de fer el treball de recerca se’m feia una muntanya. Volia que el tema m’agradés molt i fos interessant, però, alhora, que no se’m pogués fer pesat i cansar-me’n ràpid, ja que són moltes les hores que s’hi ha de dedicar. Els temes que més m’agradaven eren els proposats pel seminari de religió: conèixer altres mons, cultures, creences…
Un tema d’actualitat i del qual jo podia aprendre força coses, tan a nivell personal com de coneixements, va ser el relacionat amb la Fundació Vicenç Ferrer. Quan vaig saber que ho podia fer sobre aquest tema vaig estar molt segura, però en parlar-ne amb la Núria, la meva tutora, em vaig adonar que aquest tema és realment molt ampli, i que pot ser enfocat des de molts punts de vista. Podia fer el treball sobre Vicenç Ferrer com a personatge, la seva vida i pensaments, del que representa ser escollit català de l’any, etc. També podia parlar del funcionament de la Fundació, dels apadrinaments, dels projectes que es duen a terme tan a l’Índia (ajuda humanitària) com a Espanya (la conscienciació de la gent), etc.
Vam plantejar diverses línies de treball: conèixer i aprofundir en els progressos generals o concrets que ha aconseguit la Fundació; analitzar de quina manera les creences i ideologia dels hindús (com per exemple el sistema de castes) suposen entrebancs pel progrés de la Fundació; si el fet ser jesuïta durant la seva joventut, el va dur a desenvolupar i dur a la pràctica els valors cristians o el va ajudar en el seu camí (donat que, a més, els jesuïtes són gent compromesa, d’acció i d’intel·lecte), o bé, investigar com la Fundació ha esdevingut un model d’ONG de la qual altres en volen aprendre. També hagués pogut centrar-me en un dels projectes que es treballen allà (educació, les dones, els discapacitats…) i veure com ha evolucionat i millorat gràcies a la Fundació.
La hipòtesi
Em va costar molt decidir cap on volia encarar el meu treball i acotar el tema. Finalment, vaig decidir que la hipòtesi del meu treball serà veure què pot fer una persona com jo davant les injustícies i desigualtats del món posant com exemple l’obra de Vicenç Ferrer. “El sofriment no només ha de ser entès si no que ha de ser resolt”, com deia ell. S’ha de concretar la inquietud que les persones tenim, fer un salt: deixar de ser només conscients de com està el món i passar a l’acció. I he plantejat que això es pot aconseguir assolint, entre d’altres, l’objectiu de descobrir la manera concreta com treballa la Fundació i quines són les iniciatives i les idees de Vicenç Ferrer. En definitiva, donar-se que és possible canviar petites coses que, poc a poc, tindran un gran resultat.
“Viatge a Anantapur”
Per això, el títol del treball, « Viatge a Anantapur » és una metàfora. Per una banda el treball es centra en la vida de Vicenç Ferrer que, de fet, és un viatge que arriba a Anantapur, l’estat on va trobar el seu lloc en el món i entre les persones. És el viatge geogràfic que va fer Vicenç Ferrer fins l’Índia però també el camí que va seguir per aconseguir el seu objectiu personal: ajudar la gent d’allà.
En el treball es segueix, doncs, el seu itinerari vital, per al mateix temps adonar-nos que nosaltres podem canviar el món com va fer ell. Cadascú té la seva vida i un objectiu personal, per aconseguir-lo ha de fer el seu propi viatge i arribar a unes persones i un lloc del món concrets per millorar plegats. Tots som capaços de fer petites coses que juntes seran grans i així millorar el món. Seguint el que va fer ell, i tenint-lo com a model pot ser més fàcil.
El treball es divideix en tres grans parts: la vida d’en Vicenç Ferrer, el seu pensament i la seva obra a l’Índia i a Espanya. Al principi no sabia si incloure el pensament en la biografia o posar-lo per separat ja que és prou important com per dedicar-li un apartat però és lògic entendre la seva evolució i formació en relació al decurs de la seva vida. El cos del treball, com no podria ser d’una altra manera però, està dedicat a la seva obra ja que l’acció és un dels trets més marcats en la seva vida i, per tant, és l’apartat que he intentat treballar i aprofundir més. També he inclòs, tot i que no és habitual, noms propis al glossari, ja que considero important explicar alguna cosa d’alguns dels personatges que han influït en ell.
Metodologia
Es tracta d’un treball bibliogràfic, fet bàsicament a partir de la lectura d’una sèrie de llibres sobre Vicenç Ferrer, alguns escrits per ell mateix o persones afins, altres no. També he aportat moltes dades extretes d’articles periodístics i de moltes de les pàgines web que, directament o no, han tractat sobre el personatge. Ha estat una recerca àmplia, on he hagut de filtrar, comparar, contrastar i sintetitzar la informació obtinguda a fi que fos una presentació equilibrada i rigorosa sobre la vida, el pensament i l’obra d’en Vicenç Ferrer.
He pensat, a més, que seria una bona idea crear una web accessible per tothom a partir del meu treball, perquè, d’una banda, així es comença a concretar un dels objectius plantejats en la hipòtesi: el de fer alguna cosa a nivell personal per a què hi hagi més sensibilitat respecte a la dignitat humana donant a conèixer la vida, pensaments i obra d’aquest gran humanista; i, per una altra banda, puc complementar el treball amb vídeos, imatges i testimonis que ajuden a veure i fer més propera la realitat dels altres, en aquest cas dels altres d’Anantapur.
A més, el bloc es construeix amb l’esperança que no quedi només com a exemple d’un treball de recerca que es va fer tal dia, sinó que tingui vida futura i esdevingui un bloc compromès que reculli i es faci ressò d’experiències solidàries i humanes que es donin arreu del carrer i del món.
Aquesta idea inicial va prendre més força i concreció coincidint amb la data de la seva mort el passat mes de juny. Aquell mateix dia vaig crear la pàgina web que es suma, encara que de forma insignificant, al merescut homenatge i reconeixement que arreu del món se li ha donat.
|
Un just reconeixement a un home que ha mostrat que es poden fer realitat coses difícils de creure. Faig meves les paraules de la seva dona Anna Ferrer, quan recordava la primera entrevista que va fer al Vicenç:
|
|
_______________
Vés a 2. Vida
Torna a 0. Punt de sortida