|
Foto: Rubio-Rodes |
Avui enceto aquest bloc dedicat a Vicenç Ferrer, crec que és un bon dia ja que aquesta mateixa nit ens ha deixat. Encara que, com ell mateix deia ningú no mor, sinó que viu en un altre lloc, perquè segons ell hi ha “la vida d’aquí” i “la vida d’allí”, on possiblement estigui més viu. Ell no ha marxat, com ens recorda la seva família en un escrit de comiat. A més, la seva obra no s’atura amb ell sinó que continuarà i creixerà amb els que estem aquí i hi participem, i sempre el recordarem com un home d’acció, en les petjades que ha deixat en les persones que l’han pogut conèixer al llarg dels més de cinquanta anys d’una vida dedicada als altres. Aquí s’inicia aquest petit viatge metafòric, cap a l’Anantapur que cadascú de nosaltres ha de tenir com a horitzó vital. |
|
|
“Encara que passin generacions i generacions, mai oblidarem el nom de Vicente”, tal i com diu la lletra d’aquesta cançó que és una de les que es va poder escoltar en la cerimònia del seu adéu. |
|