“Un home va veure pel carrer una nena tremolant de fred, abandonada, afamada. L’home s’indignà i va dir a Déu: “Per què permets això? Per què no fas alguna cosa per solucionar-ho, oh, Déu?”
Durant una estona, Déu guardà silenci. Però a la nit, d’improvís, respongué: «Certament que he fet alguna cosa: t’he fet a tu!».”[1]
Després de tota una vida dedicada a lluitar contra un dels problemes més grans de la humanitat, la pobresa (el segon problema en importància és l’egoisme humà), Vicenç Ferrer vol aturar-se i posar per escrit, de forma organitzada i sistemàtica, les reflexions i pensaments que han vertebrat la seva vida. Això no vol dir que abans la seva acció estigués mancada de reflexió, tot el contrari, perquè ja hem vist que, després de meditar-ho molt, va dur a terme una de les seves primeres “rebel·lions” en què va prioritzar l’acció per damunt de tot[2]. Aquesta aposta per l’ acció bona és el que va impulsar i continua impulsant la revolució silenciosa de la germandat i la compassió entre els humans.
Molts anys més tard però, el pensament escrit es publicà el 2003, en Vicenç té ganes de donar a conèixer el contingut de la seva segona “rebel·lió”, la que s’encamina per una ruta on es deixa de banda tot el que s’ha après i tot el que li han explicat o ha llegit, i es situa tot sol, gairebé despullat, davant de la realitat del món, de “el món tal com és”[3]. Així, fonamenta el seu pensament sobre quatre grans pilars que, al seu parer, sostenen tot l’Univers sencer i sense els quals res no seria. I tot ho analitza i ho contempla partint només de dues eines concretes que té a l’abast com qualsevol altra persona: els fets reals que constitueixen la seva pròpia experiència i el sentit comú que ens aporta la raó. Són les dues úniques “fonts bibliogràfiques” amb què basteix tot el seu pensament.
Aquest, un cop llegit, analitzat i revisat, ens apareix senzill i clar, gairebé innocent de vegades, però és d’una contundència i profunditat que poques vegades es troba a la gènesi d’altres grans accions humanes.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7BMRLlYgaIk" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Les frases recollides en aquest vídeo representen una mínima part de la gran obra que suposa el pensament d’en Vicenç Ferrer. Per si soles només són frases boniques, però cadascuna d’elles es pot encaixar dins d’una reflexió molt ben estructurada que encara els hi dóna més força. |
_______________
[1] Paràbola àrab.
[2] És la rebel·lió humana: Es refereix al moment en què, simbòlicament, decideix “deixar” Déu per dedicar-se plenament a l’home.
[3] És la rebel·lió interna: en aquest moment deixa de banda tots els coneixements i conceptes establerts i torna a redescobrir la vida interior. Es rebel·la contra l’abundància de teories, explicacions i elucubracions que ens presenten un retrat desfigurat de la realitat.
_______________
Índex de l’apartat
3.1 “La trobada amb la realitat”