“Hi ha persones que lluiten un dia i són bones,
hi ha persones que lluiten un any i són millors.
n’hi ha qui lluiten molts anys i són molt bones.
Però n’hi ha que lluiten tota una vida.
Aquestes són les imprescindibles.”[1]
|
Fent aquest treball sobre Vicenç Ferrer i la seva obra he après com una persona senzilla, fent petites coses bones pot arribar a fer grans coses. La meva hipòtesi ha quedat confirmada: tots podem fer coses per millorar el món, en les nostres accions quotidianes i potser sense la necessitat de fer grans esforços. També he après la difícil creació d’una ONG i com funciona, i la satisfacció i felicitat que produeix tant a aquells que hi participen com a aquells que es beneficien dels programes organitzats. A més, la creació del bloc compromès permetrà que aquells que ho vulguin puguin saber més coses sobre el personatge de Vicenç Ferrer i el que ha fet, i ja he contribuït una mica més a la tasca de difusió de la Fundació. |
Foto revista Life |
La resta de conclusions són les següents:
- Vicenç Ferrer creia que l’objectiu dels éssers humans és transformar la societat en una autèntica humanitat i ens ha demostrat que és possible. És veritat que es pot canviar el món, no està tan lluny del nostre abast. A Anantapur, el lloc més pobre d’un país pobre, on semblava impossible que pogués millorar i sortir de la misèria (hi havia sequera, marginalitat, condicions infrahumanes…), Vicenç Ferrer ha aconseguit que progressessin millorant la seva economia, els ha retornat la dignitat, unes bones condicions de vida…
- L’obra que queda feta és una conclusió contundent i objectiva. Aquestes són les dades: 30.000 habitatges construïts, més de 1.600 escoles, 5 hospitals i 14 clíniques rurals, i més de 2.200 estructures contra la desertificació, que beneficien a uns dos milions i mig de persones del districte indi d’Anantapur. Les idees d’en Vicenç han donat fruit.
- El deure de l’home al món, el sentit de la vida, és ajudar als altres. Per aquest motiu, Vicenç Ferrer va dedicar tota la seva vida a això.
- L’acció bona feta per als altres té molta importància. S’ha d’actuar en la mesura que es pugui, el que importa és actuar. La pràctica ha d’estar per damunt de la teoria quan es tracta d’eradicar la misèria.
- La vida de cada dia, el que Vicenç anomena vida ordinària, és el millor camí per arribar a la perfecció, al millorament com a persona que creix davant la realitat del món. No calen vies d’iniciació espirituals, ni tècniques orientals, ni, per descomptat, manuals d’autoajuda.
- Vicenç Ferrer va aconseguir tot el que va fer gràcies a la convicció i la fe que tenia en els altres, confiava plenament en les persones.
- La millor manera d’ajudar als altres és fer-ho d’una manera permanent i, sobretot, per aconseguir eradicar la pobresa, el més important és dur a terme un desenvolupament integral. S’han de tractar amb profunditat tots els camps (ecologia, sanitat, educació, habitatge…).
- Tots els projectes de la Fundació tenen com a objectiu que les persones ajudades acabin sent autosuficients, s’autogestionin, que arribi un moment que no necessitin l’ajuda de la Fundació. És per això que intenten que la major part dels treballadors de RDT siguin nadius, que es converteixin en metges, professors… i que continuïn la tasca que la Fundació ha començat a les seves pròpies aldees.
- La lluita contra la pobresa no es guanya només amb el progrés material, sinó que fa falta que es doni també un progrés espiritual, que els homes es converteixin en germans. Cada persona que necessita ajuda s’ha d’adonar que no n’hi ha prou en què ella millori econòmicament perquè això suposaria un fals progrés, ja que només milloraria ell la seva situació i continuaria havent un desequilibri. Cada persona ha de ser conscient que forma part d’una cadena de solidaritat en què cadascú és responsable del progrés de l’altre i de tots, veient l’altre com a un germà que necessita de la seva col·laboració i esperit d’ajuda. Cada persona ha d’experimentar en la seva vida la grandesa del miracle de donar.
- Fent aquest treball m’he adonat que realment hi ha moltes persones que dediquen, desinteressadament, el seu temps als altres, com aquells que treballen a l’oenagé, els padrins i col·laboradors, la gent que visita Anantapur… Conèixer aquest fet m’ha servit per començar a veure el món des d’un altre punt de vista, que es desperti una mena de sensibilitat respecte els altres i que també tingui ganes d’actuar.
- Com bé indica el títol del treball, elaborant-lo he fet un viatge a Anantapur. No ha estat un viatge físic, perquè no m’he mogut de Barcelona, però he pogut veure, imaginar-me, gairebé viure, com eren les coses a l’Índia, i com són ara, com és aquest lloc i la seva gent, les seves tradicions i la seva situació. Com treballa exactament la ONG, com es relaciona amb la gent d’allà, cosa que fa que la distància amb la gent d’aquí sigui més curta.
- És veritat que un altre món és possible.
Propostes d’aprofundiment:
- Mentre feia el treball vaig veure que la manera de treballar de la Fundació, els seus mètodes, són molt efectius per dur a terme un desenvolupament integral, de tota la comunitat perquè pugui arribar a ser autosuficient. Per això, em vaig plantejar si aquest sistema es podria aplicar a més llocs, estendre’l a les zones més pobres i així aconseguir més ràpid l’objectiu de la humanitat. O bé, si està condicionat per les característiques socials i econòmiques de l’Índia.
- També seria interessant poder comparar el funcionament de la Fundació amb el treball d’una altra ONG (o de diverses) a fi de poder decidir si realment, com jo penso, aquesta és la millor manera de guanyar la lluita contra la pobresa.
El treball escrit està mancat de documents gràfics i d’annexes, ja que compto que la base del meu treball de recerca és aquesta pàgina web que he creat, on hi ha tota la informació recollida i analitzada.[2]
El treball escrit no recull tot el contingut de la web, a més, ja queda fixat i limitat una vegada s’ha imprès, en canvi la web es manté viva i espero que vagi creixent.
_______________
[1] Silvio Rodríguez, cantautor cubà, citant un poema de Bertolt Brecht, a la seva cançó “Sueño con serpientes” de l’àlbum “Te doy una canción”.
[2] Aquí podeu consultar o descarregar el text escrit en pdf.
_______________
Vés a 6. Bibliografia
Torna a 4.3.3 Finançament