Un dels moments decisius de la vida de Vicenç Ferrer va ser el 1957 quan va tenir una “rebel·lió interna”, una trobada amb la realitat. Va ser aleshores quan veure clarament que era l’acció, concreta i bona, el millor camí per posar remei al patiment humà. No obstant, com ell afirmava, l’esperit continua operant en silenci i durant tota la seva vida va continuar buscant respostes a les preguntes que es fa l’home sobre Déu, la Humanitat i ell mateix.
El tema espiritual, segons l’opinió de Vicenç, té tanta transcendència que no pot ser ignorat. Hi ha una confusió en la vida interior de les persones. La majoria, sobretot els joves occidentals, no són religiosos, tenen certs coneixements de religió, com de filosofia, però encara els queden molts dubtes existencials i es senten aclaparats i desorientats per l’abundància d’explicacions que poden trobar. L’ànima dels homes està ferida i desequilibrada. Per trobar respostes hem d’estudiar a fons la realitat, observar els fets, i descobrirem conviccions simples i raonables, evidències que ens vénen donades per l’aplicació del sentit comú i de la raó. Això és el que es proposa Vicenç Ferrer en aquest llibre, “La trobada amb la realitat” que és la concreció del seu pensament. L’inici de la seva acció espiritual que, com no podia ser d’una altra manera, comença pels altres.
Comença el viatge buscant la realitat i la veritat. El punt de partença és la necessitat de recuperar la llibertat espiritual sense influències filosòfiques, teològiques i científiques. Som lliures. Comencem observant el nostre voltant. I cal fer-ho seguint el «mètode», un sistema d’investigacions senzill que consta de dues parts, l’enteniment ordinari (la lògica i el sentit comú) i els fets del món (els tangibles, com les pedres, l’univers… i també els no tangibles, com per exemple Déu). Amb això es pot tenir una visió objectiva de la realitat, deixant de banda els somnis i la imaginació.
Presentació del llibre a Mallorca.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MB35jhE109w" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
El món és tal qual és. El mal s’ha de vèncer amb l’abundància de bé. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pUEyDtyvaGw" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
La pobresa del món. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kl93sfEzsH4" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Déu no és responsable de la pobresa que hi ha al món, sinó les estructures de poder que s’han repartit el món a la seva conveniència. |
_______________
Vés a 3.2 Els quatre pilars existencials
Torna a 3. Pensament