|
El nom de la Fundació, “Vicenç Ferrer”, ve a ser la seva carta de presentació al món. A través de la persona d’en Vicenç es pot accedir a la gran tasca solidària realitzada. L’objectiu de la Fundació Vicenç Ferrer a Espanya és garantir uns ingressos estables i donar continuïtat als projectes a l’Índia. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vKu-AWitXNA" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Al principi rebien ajudes de grups religiosos a Manmad, després ja no es van voler comprometre quan VF era, segons alguns, un personatge controvertit. Entre 1997 i 2002, Action Aid i Aide-et-Action els van anar retirant el seu recolzament financer de manera progressiva i a partir d’aquell moment va ser la pròpia Fundació Vicenç Ferrer a Espanya qui es va responsabilitzar de mantenir els programes d’apadrinament per poder seguir els projectes a Anantapur.
Action Aid i Aide-et-Action són organitzacions, d’Anglaterra i França respectivament, que duen a terme grans programes d’apadrinament a nivell internacional per recolzar projectes de desenvolupament d’ONGs. Van ser socis de la Fundació Vicenç Ferrer durant dues dècades, un període crucial, perquè els van donar l’oportunitat que és necessària a l’inici de totes les ONGs, quan es necessita crear una base sòlida, construir i assentar l’organització i descobrir les diferents formes d’avançar en el progrés dels pobles.
També existeixen altres formes de finançament de les ONGs com les subvencions destinades a projectes concrets, que solen concedir-se anualment o cada dos o tres anys. Quan aquest temps acaba, les ONGs s’han de buscar nous fons. És important no dependre únicament d’aquest fons perquè sinó després resulta difícil mantenir la continuïtat dels programes que ja estan en funcionament i és gairebé impossible planificar-ne a llarg plaç i que els treballadors cobrin amb regularitat.
|
|
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RsDhBtzUUyI" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Vicenç Ferrer encarnava un tipus d’ONG basada en la personalitat, el carisma i la convicció d’un personatge que aconsegueix aglutinar al seu voltant una estructura bolcada en un projecte. Una característica fundacional que és molt difícil que actualment es doni en l’àmbit de la cooperació internacional. La Marta Macías, directora d’Ajuda en Acció, i la Gemma Daban, responsable de la cooperació amb mesoamèrica de SETEM, expliquen la seva manera d’actuar per afavorir el desenvolupament. La pèrdua d’en Vicenç, al seu parer, es pot reconvertir en un nou impuls a la solidaritat. |
Va ser a rel de la participació en un telemaraton de Tele5, en el programa “Moros y cristianos” conduït per Jordi González que organitzà una marató de 24 hores compartida amb Ajuda en Acció, que el treball de la Fundació es va multiplicar per 10 i l’organització va crèixer.[1] Més endavant, els anys 2005 i 2006, es va reproduir de nou aquest èxit, concretat en un augment dels apadrinaments, amb les cibermaratons fetes a través d’internet.[2]
Actualment, la ONG compta a Espanya amb una oficina central a la ciutat de Barcelona i sis delegacions repartides per tot el territori nacional, a més d’una amplia xarxa de voluntaris i representants que suposa un recolzament fonamental.
Per l’experiència que ja ha tingut la Fundació, des del seu punt de vista, la millor manera de mantenir la feina d’una ONG és la combinació de dues fórmules: les subvencions per a projectes concrets i l’apadrinament. Això els permet dur a terme qualsevol tipus de treballs a qualsevol àrea de desenvolupament i d’execució curta o llarga.
El fet que la FVF treballi a l’Índia, en un sistema particular, la fa diferent de d’altres organitzacions que treballen en altres països, encara que, essencialment, totes s’esforcen en el mateix, en la convicció que, amb molt poca cosa, es pot fer feliç d’altres persones. La FVF vol contribuir a disminuir el sofriment mitjançant el recurs de la compassió espontània.
“La reflexió entorn l’existència de les ONG em va fer adonar que aquí hem arribat a un punt últim comú a tots els éssers: la força compassiva que fa que ens unim als altres i que, d’alguna manera, fa que el seu patiment sigui també el nostre, i les seves alegries, les nostres.”[1]
|
Entrevista amb Jordi Folgado Ferrer, director de la FVF. Explica quina és la feina que fa la fundació a l’Índia i de quina manera es pot contribuir en aquesta tasca. Parla de la força de voluntat del seu oncle, que radica, segons Jordi Folgado, en la necessitat que tenia d’ajudar. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Nbdq1VbTa2s" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
|
El futur de la Fundació. En una entrevista a Moncho Ferrer, feta pel diari El País, es fa un repàs a la vida dels seus pares i al futur de la Fundació Vicenç Ferrer. El futur de la Fundació sembla que està assegurat, si jutgem per la il·lusió i l’empenta que mostren els que han agafat el testimoni de Vicenç Ferrer. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gImyh9Llo90" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
_______________
[1] “Entrevista a Inès Milà”. Lo Pregoner d’Urgell, 2009, nº 715, p.30-31.
[2] “10 años de historia”. Revista Anantapur, 2007, nº 7, p.5.
[3] FERRER, Vicenç. La trobada amb la realitat, p220.
_______________
Vés a 4.3.1 Organització i funcionament
Torna a 4.2.2 Projectes. Impediments i èxits