“El món dels pobres ens reclama que, ARA, no al cap de milers d’anys, fem realitat el seu triomf, la seva incorporació a la societat com a veritables ciutadans partícips de la dignitat, la igualtat, el benestar i la fraternitat que cada dia els són negats.
Aquest objectiu és el que portem a terme en aquesta terra de l’Índia, a Anantapur.”
|
L’acció solidària d’en Vicenç Ferrer no va començar a Anantapur, ja abans, a Espanya i a Manmad (la primera vegada que va arribar a l’Índia), s’havia dedicat als més necessitats. Però és evident que la magnitud de l’obra duta a terme per Vicenç Ferrer i el seu equip de col·laboradors, tant a Espanya com a l’Índia, es veu i es manifesta en la tasca realitzada a Anantapur durant més de quaranta anys. És per això que l’anàlisi del mètode de treball, dels projectes dissenyats i executats i dels objectius de futur planejats per a aquesta zona és suficient per entendre de manera correcta en què ha consistit la seva obra. |
|
Una obra que es desenvolupa en una zona del món força complexa, l’Índia, un país de 3.300.000 km2 i més de 1000 milions d’habitants dividits en 22 estats. On el 50% de la població viu per sota dels nivells mínims de subsistència, i més de 100 milions de persones són dàlits (intocables), que serien els pobres dels pobres. On es parlen 14 llengües oficials, mil llengües no oficials i innombrables dialectes. I on hi ha algunes grans ciutats, però el 70% de la població viu escampada en més de 600.000 aldees.
L’Índia és un estat democràtic, laic. Hi ha moltes religions, però el 80% són hindús. Hi havia establert un sistema de castes (bàsicament 4 castes i els intocables) que va ser abolit l’any 1950. Actualment hi ha una clara diferència entre l’Índia moderna i l’Índia rural. La primera s’està desenvolupant molt, no hi ha establert un estricte sistema de castes, només es té en compte a l’hora de casar-se. Només un 20% dels casaments són per amor, la resta són acords dels pares. Perquè dues persones es puguin casar han de ser de la mateixa religió, de la mateixa casta i tenir el mateix nivell econòmic. En canvi, a l’Índia rural on la tradició està molt arrelada existeixen els intocables, persones analfabetes que no són considerades persones.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1z55SbbpD1w" width="<350" height="<250>" wmode="transparent" /] |
La religió hindú sempre ha estat considerada com una religió molt tolerant, que ha integrat moltes creences i déus, en ella, totes les idees i grans filosofies són importants i possibles. La tasca de Vicenç Ferrer va ser molt acceptada per aquesta religió amb uns valors que són fruit de la raó. |
|
Malgrat això, l’hinduisme està molt lligat el sistema de castes, que fa que hi hagi una espècie de sanció espiritual per les immenses desigualtats humanes que el propi sistema genera, amb la conseqüent opressió i deshumanització de qui es troben a sota a la part més baixa del sistema de castes: els dàlits o intocables. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3yQlwor2_L4" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Hi ha diverses teories de com va sorgir aquest sistema. Alguns diuen que Déu, Brahman (l’Absolut, el Creador segons la religió hindú), va crear l’Univers en quatre varnes. Aquestes eren: els brahmans, els Koshatriyas, els vaishyas i els shudres[1]. Es diu que aquesta va ser una creació divina, però el sistema de castes que va sorgir a partir d’això, com per exemple la desigualtat i la no llibertat de moviments entre les varnes o que els brahmans sempre han tingut més poder sobre les altres tres categories, fou una invenció humana. A partir d’aquestes quatre castes originals que han anat evolucionant s’han format centenars de castes i subcastes. A més, les varnes són hereditàries (s’hereta la varna del pare). Cada cop la jerarquització es va fer més forta. Els brahmans eren més poderosos i els de les castes més baixes van passar a ser pàries, persones sense casta.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/r5Rn_zK85sQ" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Alguns creuen que hi va haver una divisió en el varna dels shudres entre els que feien feines netes i menys servils i els que exercien tasques brutes o servils, com retirar animals morts, netejar-los i escorxar-los, netejar els banys i els carrers… Aquestes persones van ser catalogades com “intocables” i se les va marginar del sistema de castes, eren els avarna. |
També existeix una altra teoria que molts dàlits afirmen: els dàlits eren pobladors originaris de la terra de l’Índia i quan els aris la varen envair (cap a l’any 2000 a.C.) no els van acceptar dins del seu sistema de castes perquè els seus hàbits i costums eren diferents i inadmissibles per l’estil de vida ari, per això van ser relegats a l’estatus més baix.
|
En aquest immens i plural país, i en aquesta societat, va començar el projecte de desenvolupament integral de la Fundació Vicenç Ferrer. Concretament s’ha dut a terme al districte d’Anantapur, un dels 23 de l’estat d’Andhra Pradesh. L’estat d’Andhra Pradesh té 62 milions d’habitants i una superfície tres vegades més gran que Espanya. Anantapur, en la llengua local que és el telugu, significa ‘ciutat de l’infinit’, un nom que coincideix amb les expectatives de Vicenç Ferrer, segons deia ell. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Ve4pHdIDAl8" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Allà no hi ha conflictes greus sinó una carència extrema i continuada. Després del desert de Rajasthán, és la segona zona més àrida de l’Índia. Malgrat això, el 80% de la població depèn directament de l’agricultura. Aquesta situació paradoxal porta conseqüències greus per les persones de classes socials baixes.
 |
La regió d’Anantapur, un àrea de 19.130 km2 i quatre milions d’habitants, dels quals més de la meitat —concretament 2,5 milions, segons la Memòria 2008 de la Fundació—, estan repartits en més de 600 aldees, s’han beneficiat de la seva tasca. |
|
La feina de Vicenç Ferrer s’ha centrat en les persones considerades “sense casta” —els anomenats a l’Índia “dàlits” o “intocables”—, als que històricament s’ha condemnat a les feines més dures. A més, a l’any 2005 va incloure entre els seus beneficiaris als grups tribals i als membres de la denominada “backward cast”, gent molt humil que pateix una clara situació de marginalitat. L’organització va començar la seva labor l’any 1969 amb els intocables, anomenats “harijan” per Gandhi, que vol dir “fills de Déu”. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/yT1dR5Os4Cc" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Una anàlisi interessant sobre les principals causes de que hi hagi tanta gent pobre a l’Índia, feta per l’escriptor Alberto Moravia en el seu llibre “Una idea de l’Índia”, n’identifica les quatre següents: el sistema de castes, la religió (que fa que la gent sigui molt conservadora respecte la tradició, sovint absurda als ulls occidentals), la colonització anglesa (que fins l’any 1948 va viure com a “casta superior”, dominant tots els hindús) i, finalment, el clima i la situació geofísica (que segurament ha influït més en la mentalitat de l’indi que en el fet de ser pobre)[2].
Pel que fa a aquesta última causa, el fet que bàsicament visquin de l’agricultura fa que depenguin de les condicions climàtiques i del tipus de terreny on habiten. Així, si plou tenen feina i menjar, si no, no. Aleshores, davant d’aquesta incertesa, la gent vol emigrar cap a les grans ciutats on creuen que tindran més possibilitats. I les ciutats sovint no aporten el benestar econòmic esperat[3]. I el destí que poden tenir les dones encara és molt pitjor, ja que la majoria acaben caient en la prostitució, i en cas que aconsegueixin treballar, sempre serà cobrant menys que els homes[4]. La FVF controla que la gent no emigri, i fins ara ha aconseguit que es quedin 2 milions i mig de famílies. També hi ha un fons destinat a pal·liar els efectes de la sequera amb l’objectiu d’evitar que els pagesos emigrin. Un dels principals objectius de la Fundació al llarg d’aquests anys ha estat intentar reduir el nombre de famílies emigrants, ja que perjudica greument la vida de les persones, separa les famílies i interromp els estudis dels nens, a més de ser una de les principals causes de l’augment del VIH/sida, donat que molts homes se’n van deixant les seves dones a les aldees.
Però posar fi a la pobresa extrema és possible. S’ha de començar per pobles petits, millorant les seves condicions de vida, que tinguin unes vides dignes i poc a poc, s’arribarà a alliberar el món del sofriment de la pobresa (història del sabater).
Cal tenir en compte que, per a la gent dels països rics, una família és pobra quan posseeix el que és necessari per viure, però no es pot permetre luxes. Però en realitat el terme pobresa significa «falta o escassetat de que és necessari per viure». I el pitjor és que les zones pobres del planeta no tenen la possibilitat d’intentar sortir del no-res cap a la supervivència, perquè la seva pobresa és global i actua com un circuit tancat (si no tens educació no pots accedir a un bon lloc de treball, etc.). A més, a l’Índia més de 100 milions de persones són dàlits (intocables). Aquestes persones no tenen cap dret sobre res. El dharma i totes les creences i lleis no escrites a la seva societat els impedeixen millorar. El saber popular diu que les desgràcies no vénen mai soles, així els dàlits no han tingut mala sort, sinó que ara pateixen pel karma negatiu acumulat en vides anteriors.
|
Davant d’això, la Fundació Vicenç Ferrer és una ONGD (Organització No Governamental de Desenvolupament) compromesa amb el procés de transformació de les comunitats més desfavorides, les zones més pobres i necessitades de l’Índia, Anantapur. Treballa per eradicar la manca de dignitat i de recursos de les persones que hi habiten. Es defineix com a una organització científica i espiritual, apolítica i aconfessional. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/soaIaSRattU" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
És pionera del desenvolupament integral del país, això és molt important ja que tracta els sectors imprescindibles, que formen un cercle, per millorar i que la societat progressi cada cop més. És una organització humanista fonamentada en la filosofia de l’acció. El seu equip treballa, des d’Espanya i des de l’Índia, per millorar les condicions de vida d’algunes de les comunitats més discriminades dins del sistema de castes hindú: els dàlits o intocables, els grups tribals i les anomenades “backward cast”.[5]
A l’Índia la fundació RDT (Rural Development Trust, nom en anglès de la Fundació pel Desenvolupament Rural) es va crear l’any 1969 amb l’objectiu de buscar solucions als múltiples problemes de les comunitats rurals d’Anantapur. Des d’aleshores, funciona com un organisme de forta implantació social, respectuós amb l’entorn i promotor de la transformació que està vivint la regió. Van iniciar-ho un equip humà local que planificava i executava tasques de desenvolupament a curt i a llarg termini per la comunitat. Pocs anys després del seu establiment a Anantapur, van començar a rebre ajuda d’organitzacions humanitàries dels Països Baixos, Espanya, Alemanya, el Regne Unit i fins i tot del govern de l’Índia. Amb aquestes col·laboracions van poder començar els projectes a Anantapur (campanyes de vacunació, progrés agrícola i ecològic…).
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xMIAka87LdE" width="<350>" height="<250>" wmode="transparent" /] |
Però aquests projectes a llarg termini necessitaven un suport específic i constant per aconseguir autonomia i tenir garantida la continuïtat de la seva existència. Perquè amb ajudes puntuals els projecte serien a curt termini, la societat encara tindria mancances i no podria arribar a progressar mai de manera autosuficient. Per això, l’any 1996 va néixer la Fundació Vicenç Ferrer (FVF) amb els mateixos plantejaments que RDT i l’objectiu de conscienciar la societat espanyola de la necessitat de seguir avançant en la transformació d’Anantapur. “La pobresa es podrà eradicar si la humanitat s’ho proposa.” |
_______________
[1] Historia universal. El origen de las religiones, p.59-61.
[2] MORAVIA, Alberto. Una idea de la Índia, capítol sobre la pobresa.
[3] Fet recreat recentment per la pel·lícula “Slumdog Millionaire” (veure’n un fragment).
[4] “La dona dàlit no té cap valor a l’Índia”. Christina Samy, secretària general de Swate (Associació de Dones en Acció), descriu aquesta situació.
[5] “Las castas en La India. 4 claves básicas para entender las castas”. Revista Anantapur, 2008, nº8, p.32-35.
_______________
Índex de l’apartat
4.1 Els inicis