Després de dues derrotes consecutives els col·legials visitaven el camp de la Unió, on el sabor a derbi i la rivalitat pressupossava un partit intens, ajustat i vibrant que fes reaccionar als nostres. Però tot això es va quedar en un supòsit, no va haver reacció. L’equip va ser víctima d’ell mateix i va patir els mals de sempre: falta d’ambició, convicció, intensitat, concentració i constància. Així, és difícil competir els partits.
Decevedor inici. L’electrònic mostrava un 32-14 al minut 2 del segon quart., 18 abaix. Tot i la mala imatge que s’estava oferint, l’equip va ser capaç d’apropar-se a 7 amb un parcial 0-11 en 3 minuts (32-25), gràcies a una defensa més intensa. No va ser suficient. Els locals van aguantar l’escomesa i es va arribar a la mitja part amb un 43-33 en el marcador.
A la represa, els colegials es van mostrar impotents per tal de capgirar l’encontre i el que era més important, la imatge i les sensacions. Sense més història, l’avantatge es va anar ampliant en l’últim període a base de cistelles fàcils i triples dels locals.
