El júnior cau a casa contra el Terrassa en partit de la dotzena jornada. Els locals van creure durant els primers 20 minuts però a la segona part l’equip va deixar de jugar en equip i es va anar dissolent fins a convertir-se en una trista caricatura del que és.

El partit iniciava amb un parcial 0-6 a favor del Terrassa. Els visitants van assolir un màxim avantatge de 10 punts al minut 4 després d’anotar dos triples consecutius (2-12). A partir d’aquí, l’equip de casa començà a sumar en atac i va arribar a possar-se 1 punt per davant a falta de pocs segons per finalitzar el quart (26-25). Però tot just abans que la botzina indiqués la fi del primer període, els visitants van anotar un triple increible deixant el marcador 26-28.

Després d’un primer període on els atacs dels dos equips van passar per damunt de les defenses, les defenses van començar a impossar-se als atacs. Els visitants van gaudir de bonus des del m5 del segon quart, mentre que als locals només se’ls hi va xiular una falta a favor al llarg de tot el període. Això va fer que el Terrassa anotés amb més facilitat que els locals, els quals van tenir moltes dificultats per poder respondre les cistelles visitants. Tot i els problemes que tenien per anotar, els maristes van continuar vius gràcies a dos triples, una cistella de dos punts i un 2/2 des de la línia de tir lliure que deixaven l’electrònic reflexant un 36-45.

A l’inici del tercer quart un triple de Tínez reduïa diferències i els visitants es mostraven atordits. Els locals no van saber aprofitar aquest moment i van començar a practicar un joc excessivament individualista i egocèntric que no portava enlloc. El Terrassa es va refer, amb un joc conservador i una zona que va mantenir fins a la fi del partit. Així els visitants van continuar dominant el partit i el marcador (47-60).

Diferència insalvable deurien pensar els locals que ja feia temps havien baixat els braços permetent al Terrassa endur-se una victòria sense suar gaire.

L’oncena jornada portava als nostres jugadors a visitar el camp del Dots Sant Quirze BC en un partit que a priori, si l’equip jugava intens i amb continuitat, era més que possible que s’emportés la victória. No va ser així. La compareixença de l’entrenador amb la meitat del primer quart ja transcorregut (demano disculpes una vegada més) segurament va influir en el mal inici visitant. A l’equip li va costar molt reaccionar i no va ser fins a l’últim quart que va anar a pel partit.

L’extrany inici de partit va fer que l’equip adoptés una actitud massa conservadora. Excusar-se en una pista que rellisca no és vàlid! Rellisca per tothom igual!! Parcial 18-10 per tancar el primer quart. Tocava possar-se les piles.

En el segon quart va predominar l’intercanviar cistelles. Més ritme en atac i un 13/16 desde la línia de tirs lliures que mantenia als Maristes dins del partit. Tot i això la defensa era tova i arribava tard a les accions facilitant que els locals anotéssin sense gaires dificultats. A la mita part 39-32.

A la represa s’esperava que aparegués un gran Valldemia que jugués a guanyar i que no deixes la feina pel final, peró no va haver reacció, amb la “casta” de Viñals i Domi no hi havia suficient. Als 6 minuts de tercer quart Degis anotava un triple per trencar un parcial escandalós (14-0) i tornar a l’intercanvi de cistelles. Per si això no fos suficient, Borja primer i Dani després van caure lesionats i no van poder participar activament els últims minuts (61-44).

Quan pitjor estaven les coses (17 abaix a falta de 10 minuts) l’equip apareix. Domi i Quim esperonen els seus, amb 14 punts en 4 minuts, rebaixant la diferència a 9 punts (65-56). La defensa apretava i arriscava i en atac, no s’especulava, s’anava directe a cistella. El marcador s’ajustava i donava emoció a un partit que havia estat mort fins aleshores. Els locals van resistir a base de tirs lliures i de 2 triples anotats en moments clau. Al final del partit 76-72 en el marcador i la sensació que els Maristes haguessin passat per sobre si haguessin jugat d’aquesta manera tot el partit.

Va guanyar l’equip que durant més estona va voler guanyar i va creure en la victòria. No va guanyar el millor, ho va fer el que va tenir més convicció.