En la desena jornada de lliga el júnior A cau, per sobre de tot, degut al seu mal inici de partit. Un partit en línies generals correcte, amb intensitat i moments per als dos quips. Davant, un rival molt intens que sap aprofitar les errades locals per aconseguir i mantenir les diferències. Tot i els intents d’apropar-se en el marcador i d’inquietar al Sant Pep, la letargia inicial i els propis errors no deixen opció a la remuntada.
Tot i la cistella inicial dels locals, l’equip va sortir gris en atac i tou, molt tou en defensa. No s’atacava gens bé, però el que es pitjor, la defensa no tenia la intensitat necessària per mantenir viu a l’equip. En 7 minuts l’equip ja havía encaixat 22 punts i el parcial era de 6-22. Un resultat que parla clarament de la fragilitat amb la que van sortir els locals a pista. Després d’un temps mort obligat, els maristes van apretar les dents i van intentar reaccionar amb una defensa més concentrada que permetés córrer. Gràcies a aixó, en 3 minuts només es van encaixar dos punts, es va poder córrer i provocar faltes personals que van portar als nostres a la línia de tir lliure (amb un baix percentatge peró, 4/9) i un parcial de 8-2 que intentava arreglar la desfeta inicial (14-24).
En el segon quart els triples visitants (3 del número 14), facilitats per una certa relaxació en la defensa dels blocs i alhora de puntejar els llançaments, augmentaven les diferències fins a 17 punts. Tot i això els maristes van aconseguir aproparse a 11 punts a falta de 2 minuts per a la mitja part. Una falta antiesportiva molt dubtosa i una tècnica per donar una puntada de peu a la pilota, van fer impossible trencar la barrera dels 10 i el Sant Pep va aprofitar per anotar 4 punts que el deixaven amb un avantatge de 15 al descans.
Al tercer quart, l’equip només va encaixar 12 punts (9 dels quals en 3m), però no va saber convertir en cistelles els seus atacs. Així que tot i la bona defensa, el parcial es va quedar en un 11-12 que continuava deixant als visitants amb una diferència còmode (40-56).
A falta de 10 minuts per al final, els maristes no van perdre la cara al partit i van continuar treballant i lluitant fins al final. La intensitat defensiva va apropar als nostres en diverses ocasions a 13 punts, però com ja va passar en el segon quart, no es va poder trencar la barrera dels 10 i es va acabar caient per 57-77.
Que hauria passat si l’equip no hagués sortit adormit? S’hauria encaixat el parcial inicial (-16 en 7 minuts)? S’hauria perdut de 20 punts de diferència?
Aquest equip necessita el millor de tots i cadascú dels seus integrants des del primer fins a l’últim minut. Així com necessita el suport de tots i cadascú dels que els veniu a veure. No val escalfar banqueta, però tampoc val escalfar cadira! L’equip està intentant engrescar al públic, l’ajudareu a engrescar-vos? No ho dubteu Veniu a animar-los !
