A inici de curs m’agrada demanar a l’alumnat quines expressions llatines coneixes. Si hi ha una expressió que surt cada any és la de Carpe diem. M’agrada pensar que Horaci, l’autor de l’expressió que apareix a l’oda dedicada a Leucònoe, se sentiria satisfet del ressò que ha tingut més de vint segles després. El nom de les unitats que preparo de llatí acostumen a tenir com a títol una d’aquestes expressions: nulla dies sine linea, alea iacta est, ipso facto… i aquest trimestre l’alumnat de 4t d’ESO ha creat un núvol de paraules amb les expressions que estudia l’alumnat del batxillerat humanístic. El que teniu a continuació està fet per l’Anna de 4t B.
Llegeix aquest text en què Maria Àngels Anglada parla del poeta Horaci i destaca’n algun aspecte que t’hagi cridat l’atenció. Quins altres tòpics coneixeu d’Horaci? Quin és el vostre tòpic horacià preferit? Què significa el títol de l’article? Creus que és encertat? Per què? Tria tres expressions llatines que apareixen en el cor, escriu-les i busca el seu significat.
Celeste Fernández Valentín
La meva cita preferida d’Horaci és la que diu així “Dulce est desipere in loco” que vol dir una cosa així com –> “A vegades està bé perdre la raó”
Però també en conec altres com “Dulce et decorum est pro patria mori” i “Aequam memento rebus in arduis servare mentem” entre d’altres.
3 Expressions llatines:
– “Modus operandi” –> El seu significat literal és -la manera de fer-ho
– “Vox populi” –> Aquesta expressió vol dir -la veu del poble.
– “Idem” –>El seu significat és -el mateix o idèntic
Xènia
El que més m’ha cridat l’atenció de l’article sobre Horaci ha sigut com el descrivien físicament.
No estic 100% segura del que significa el títol de l’article però deduït i recordant el que hem dut a terme a classe, crec que significa: les paraules volen, allò que és escrit es manté.
Etcètera–> Les coses restants
Viceversa –> Al contrari
Insitu –> En un lloc
Sara Miralles
Una de les coses que m’han cridat l’atenció del text de Maria Àngels Anglada, és quan diu “fullejant la meva edició de les Odes i els Èpodes […] trobo versos i dites per a cada ocasió, per a cada estació de l’any, per a cada estat d’ànim. No se li escapa res de tot allò que forma la vida dels homes…” perquè veritablement t’adones que els humans, malgrat que passin el temps, diferents generacions, societats, modes… sempre tindrem pensaments, situacions, decisions, etc. molt semblants, per no dir iguals però amb una vestimenta i ambient diferents .
El cor escrit amb expressions llatines és molt complet. D’entre els tòpics que hem estudiat, destaco:
– “Tempus fugit” (el temps vola). Horaci
– “Locus amoenus” (lloc agradable). Teòcrit i Virgili
– “Collige, virgo, roses” (recull, jove, les roses). Ausoni
– “Descriptio puellae” (descripció de la jove). Homer i Catul
La meva expressió llatina preferida és “modus operandi” (manera d’actuar) que es tracta d’una manera particular d’actuar per complir un objectiu.
És el meu preferit perquè des de la primera vegada que ho vaig escoltar fins avui, em pensava que el seu significat era el fet d’estar realitzant una acció en el present, per exemple:
– Mira aquest home concentrat fent la seva escultura!
– Sí, està “modus operandi”.
I la vaig escriure en el meu estat de WhatsApp amb el sentit que encara estic fent camí per arribar a aconseguir les meves metes. Ara, buscant el significat, he vist que s’utilitza en l’àmbit de la investigació criminal (perquè el criminal segueix un patró establert) i llavors, a part que els temes policials m’encanten i m’atreuen d’una manera especial, m’he quedat amb l’anècdota de l’estat i encara amb el dubte de si realment també té el sentit que em pensava…
El títol de l’article és “Retrat d’Horaci” i el significat que té és encertat perquè parla de com era físicament, l’ambient en el qual es va criar, és a dir, el seu origen i el seu retrat de com era també interiorment perquè penso que la poesia és una manera d’expressar com et sents i els sentiments també són una part de com ets.
Tria tres expressions llatines que apareixen en el cor, escriu-les i busca el seu significat.
– “Cumlaude”: literalment= amb lloança, significat= dit de la qualificació d’unes certes notes.
– “Per se”: literalment= per si mateix/a o en si mateix/a, significat= fer les coses per tu mateix/a.
– “Confer”: literalment= comparar, significat=
és una veu utilitzada en escrits per a indicar que s’ha de consultar alguna cosa, un determinat text o passatge i també s’utilitza en impresos i manuscrits precedint a la indicació del lloc o pàgina que ha de veure el lector per a trobar alguna cosa.
Ainhoa Navarro
L’aspecte que més m’ha cridat l’atenció es el fet de que m’imaginava a Horaci com un home més aviat alt i no el que realment era, un home baixet, també un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és el seu origen esclau, bé no d’ell exactament, del seu pare quan era jove. Altres tòpics literaris que conec són els de collige, Virgo, rosas, el de locus amoenus…
Personalment el meu tòpic preferit es el de locus amoenus ja que fa referència a un lloc ens aporta plaer o serenitat.
El títol de l’article significa “les paraules volen, allò que és escrit roman” i crec que sí que és encertat perquè gràcies a l’escriptura, molts dels tòpics d’Horaci i d’altres autors potser no tan coneguts s’han pogut preservar i arribar als nostres dies.
Veni, vida, vici: vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.
Ad kalendas Graecas: per a designar un període que mai ha de complir-se
Casus belli: motiu de guerra
Irene Parra Díaz
Per començar, un dels aspectes que més m’ha sorprès és que tot i que Horaci podria haver estat molt acomplexat pel seu aspecte físic, va decidir comparar-se, amb sentit de l’humor, amb un porc grassonet del ramat d’Epicur. Des del meu punt de vista, riure d’ell mateix el fa encara més humà.
Pel que fa els tòpics que conec d’Horaci, destaco el carpe diem (aprofita el moment), aurea mediocritas (el daurat terme mitjà), beatus ille (feliç aquell), tempus fugit (els temps passa de pressa) i per últim, non omnis moriar (no moriré del tot).
El meu tòpic horacià preferit és el carpe diem. És el meu tòpic literari preferit ja que el tinc molt present en el meu dia a dia. Pel tipus de societat en que vivim, tenim la tendència de pensar massa en el futur i en el que passarà i ens oblidem de gaudir i d’aprofitar al màxim allò que estem vivint.
El títol de l’article significa “les paraules volen, tot allò que és escrit roman”. Penso que sí que és encertat, ja que d’alguna manera, em fa pensar que els escrits d’Horaci romandran i estaran presents sempre. A més, els tòpics d’Horaci han inspirat a molts autors, com ara Fray Luis de León. Per aquest motiu, Horaci no morirà mai del tot.
Les expressions que trio són: Errare humanum est (equivocar-se és humà), Veni, vidi, vici (vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer) i ja per acabar, In extremis (en els últims instants).
Marina Garcia
El que m’ha cridat l’atenció del text de Maria Àngels Anglada és que molts tòpics horacians son utilitzats en la poesia. No coneixia molts tòpics d’Horaci, només sabia el de Carpe diem però al llegir aquest text m’he adonat que en conec un més, el tòpic de Tempus fugit. El meu tòpic horacià preferit és Carpe diem perquè és el més conegut i el que crec que molta gent hauria de saber, ja que té un significat i una visió molt bonica cap a la vida i el temps.
El títol de l’article ”Verba uolant, scripta manent” significa: Les paraules volen, allò que és escrit queda. Crec que el títol és molt encertat perquè actualment si sabem coses i històries d’altres temps és gràcies a textos, dibuixos o el que sigui que encara està conservat en bon estat.
Les tres expressions llatines que he escollit del cor són: Cum laude, a priori i errare humanum est. Cum laude significa: amb lloança, amb elogi. A priori significa: abans que o anterior a. Errare humanum est significa: és d’humà equivocar-se o fer errors.
Lucía Suárez Castillo
El que més m’ha sorprès ha estat el fet que el seu pare treballés molt dur perquè el seu fill pogués formar-se a Roma, i l’afecte tan gran que li té Horaci. I m’ha agradat molt la seva senzillesa com que preferia viure en un prat, menjant dels seus cultius, etc.
Coneixem altres tòpics, en aquest cas no horacians, com “descriptio puellae” (descripció d’una jove), “captatio benevolentiae” (guanyar-se la simpatia de el públic), “amor bonus” (amor bo), “amor ferus” (amor salvatge), “collige, virgo, roses” (agafa, noia, les roses) …
El títol de l’article es tradueix com ‘les paraules volen, tot allò que és escrit roman’.
Crec que és molt correcte i d’acord amb l’article, ja que per exemple, tota la informació que Maria Àngels Anglada ha recopilat l’ha trobat gràcies a documents escrits, i de fet la majoria de les coses que sabem d’Horaci i altres autors és gràcies a paraules escrites.
Entre tots em quedaria amb “carpe diem” encara que sigui el típic, perquè l’hauríem de tenir molt present.
-Etcètera, Post scriptum i Carpe Diem.
Anna Galera Llobera
M’ha cridat l’atenció tot el text de Maria Àngels. M’agrada la manera en la que descriu Horaci: un home senzill i tranquil, amant de la natura i dels petits plaers de la vida. Aquesta descripció m’ha ajudat a admirar-lo més com a escriptor i persona.
Respecte a les dites horacianes, hi ha poques més que recordi, a part de les que ja hi ha a la pàgina web. Una altra que conec és “Frugaliter”, que vol dir frugalitat (virtut de passar amb el que és necessari) i vida senzilla. Tot i que aquesta m’agrada molt i la considero útil i certa, no és la meva preferida. La que m’agrada més és “Non omnis moriar” (no moriré del tot). Em sembla difícil i gratificant pensar que quan mori físicament, hi haurà alguna cosa de mi que quedarà en la posteritat.
El títol (Verba uolant, scripta manent) significa “les paraules volen, l’escrit queda”. Penso que té molta relació amb l’article que parla d’Horaci, ja que ell ha escrit tots els seus poemes i dites, regalant-nos així les seves obres i quedant en l’eternitat humana.
Les tres es expressions llatines que he escollit són:
.” veni,vidi,vici” – Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer
.”Alea iacta est”- La sort està tirada
.”Nihil noui sub sole”- Res nou sota el sol
Claudia
El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest article és l’origen humil d’Horaci perquè normalment els poetes amb més influència eren gent de família rica i no provinents de famílies esclaves o llibertes.
Els tòpics horacians que es mencionen a l’article ja els coneixia d’haver-los treballat a clase de llatí i literatura castellana, però també conec altres que no surten allà: frugaliter, tòpic que consisteix en elogiar la senzillesa i els plaers de la vida senzilla; tempus fugit, que consisteix en el pas del temps; i descriptio puellae, que consisteix en la descripció de l’amada idealitzada (que ja trobem en algunes descripcions d’Homer i també en la poesia de Catul).
Crec que el títol, de manera simple, és sinònim de “biografia” de l’autor i crec que és encertat perquè el text explica el seu aspecte físic i psicològic, els seus ideals, la seva vida privada i també la pública amb molts detalls.
– Alea iacta est: aquesta expressió llatina s’utilitza per dir “la sort està llançada” i fa referència a alguna decisió que ja no té marxa enrere.
– Statu quo: aquesta expressió fa referència a l’estat actual d’algun aspecte o àmbit.
– Ad kalendas graecas: fa referència a algun fet que no arribarà mai.
Helena Clot
El que m’ha cridat més l’atenció del text és tota la informació que tenim d’un poeta que va viure fa uns 2000 anys. M’ha sorprès el fet que tants anys després, siguem capaços de saber tot això, gràcies a tota la informació que el mateix poeta ens explicava a través dels seus poemes i les seves obres.
La majoria de tòpics literaris que conec, no només els aprenc a classe de llatí, sinó també els treballem a classe de literatura castellana.
A part dels que hi ha a la pàgina web, no en sé cap altre d’Horaci. Sí que puc destacar algun altre tòpic literari que hem treballat a literatura castellana, com “Collige, Virgo, Rosas” o “Descriptio Puellae”, encara que aquests no són tòpics d’Horaci.
El meu tòpic horacià preferit és “Beatus ille”, ja que per mi, la naturalesa és una part molt important de la meva vida, i el meu somni, en un futur, seria viure la vida rural, allunyada de la ciutat i de tots els enrenous.
El títol de l’article significa: “Les paraules volen, allò que és escrit roman”. Penso que és un títol molt encertat.
M’ha recordat una mica a la frase feta: “Las palabras se las llevará el viento”. I és totalment cert. Necessitem deixar les coses en escrit, perquè al pas del temps, els missatges orals s’obliden o es modifiquen.
M’ha fet gràcia, perquè el títol de l’article reforça el que he dit al començament. Sabem coses d’Horaci gràcies al fet que han sigut escrites, si no, no sabríem ni la meitat d’ell.
Les tres expressions que he triat són:
– “Captatio benevolentiae”: Significa «Percaçament de benevolència o de simpatia».
He triat aquesta expressió perquè hi ha una cançó de Manel que m’encanta que té com a títol l’expressió Captatio benevolentiae. És una cançó que m’omple de melancolia.
– “In situ”: Significa «En el lloc»
– “Sine die”: Significa «Sense data»
Marta Prieto
Un aspecte rellevant per a mi en el text de Maria Àngels Anglada és quan fa la descripció d’Horaci, ja que està expressada d’una manera molt humana i humil, és a dir, tot i que aquest autor ha estat una persona amb molta importància, no es representa amb superioritat.
Altres tòpics:
– “descriptio puellae”: descripció de l’amada.
– “frugaliter”: viure amb senzillesa.
– “secretum iter”: camí secret que porta a una vida serena i descansada.
El meu tòpic preferit és el de “frugaliter”, ja que penso que hem de viure la vida amb senzillesa i humilitat.
El títol d’aquest article significa que les paraules se les emporta el vent i que només roman allò que queda escrit.
Per tant, amb aquest significat, sí que està encertat, ja que en part representa la figura d’Horaci, pel fet que avui dia encara es segueixen utilitzant escrits seus.
Tres expressions llatines:
– “Alea iacta est”: la sort està llançada.
– “Errare humanum est”: és humà equivocar-se.
– “A priori”: abans.