Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ del metge grec Hipòcrates és la versió original del títol de l’article. L’art és llarga, la vida breu. La tria
de la frase va anar a càrrec de l’Anna, de 2n de Bat, que la va acompanyar de la imatge de la dissenyadora Medusathedollmaker. Aquesta és la seva reflexió i la pregunta que va proposar a l’alumnat de Cultura grega de 2n de Bat: “Ho interpreto com si la frase em digués que aprofiti per fer el que m’agrada. Si he d’estar tota la meva vida aprenent, adquirint coneixements i esforçant-me, que siguin de coses que m’agradin i que realment necessiti. Si haguessis d’estar adquirint constantment coneixements d’algun àmbit, sobre quin/s seria? Per què?”
No sabem què hauria contestat el poeta Joan Margarit, que morí aquesta setmana, a la pregunta que formulà l’Anna. En una entrevista al 
diari Ara, afirmà que”la poesia és un instrument de consol molt potent”. En aquesta selecció trobareu dos poemes amb títols que enllacen amb el mon clàssic: un té el mateix títol que una de les obres de l’orador més important de la literatura romana; l’altre el d’una de les primeres divinitats mitològiques.
Foto: Adrià Costa
Què responeu a la pregunta de l’Anna? Quins elements clàssics descobriu a la imatge resum destacada? Quins son els poemes de Margarit que podem enllaçar amb el mon clàssic? I l’orador romà? I, encara, el personatge mitològic? Quina és per tu la relació amb la poesia?
Xènia Mató Sayol
Responent a la pregunta de l’Anna, crec que si hagués d’estar adquirint constantment coneixements seria de l’àmbit jurídic o de l’àmbit musical, perquè són àmbit que m’interessen i considero que mai se’n sap prou. A l’imatge destacada podem observar una espècie de tiara que duien a l’àntiga Roma que solia estar feta d’or o de plata.
Dels poemes de Margarit crec que podriem enllaçar el que es titula ” Un poble” , ” Com les gavines”, ” Retorn” i “Saturn” amb el mon clàssic i els oradors romans. Considero que els podriem enllaçar perquè de la manera en la que s’expressen, o de la manera en la que descriuen els paisatges i les emocions, d’alguna manera em transporta al mon clàssic.
Anna Galisteo
Per començar, m’agradaria afegir una altra interpretació que li he trobat a Ars longa, uita breuis, la reflexió a la que jo havia arribat després de llegir la frase i abans de conèixer la interpretació de l’Anna. Immediatament el meu cap ha pensat: la nostra vida és breu, però l’art que deixem sobre la Terra serà sempre etern, perpetu per qui sàpiga trobar-lo i entendre’l.
La meva resposta a la seva pregunta té una mica a veure amb això. Si pogués adquirir constantment coneixement d’alguna cosa seria de l’escriptura: tots els textos creatius que han arribat fins ara i els escrits que jo podria deixar per després. Voldria llegir-ho tot: les sagues sobre colles de mags que no fugen del perill, els poemes que amb poques paraules són capaços de capgirar-ho tot i les idees que mai no arriben a cap lloc, però que hi són allà, en una capsa de sabates o en una paperera a mig buidar.
En quant a la imatge resum destacada, podem observar diferents elements de la cultura clàssica com: el número tretze amb nombres romans, la corona triomfal que van popularitzar els grecs, la frase llatina, etc.
Els poemes de Joan Margarit han estat un descobriment, sobretot Vas fer tard al teu temps, que m’ha fet sentir (que és en el fons del que es tracta la poesia). La referència clàssica més clara la trobem al poema Saturn on diu: “Volies devorar-me. Jo, matar-te. Jo, el fill que vas tenir durant la guerra.” Notòriament està fent al·lusió a Cronos i Zeus, a quan el pare volia menjar-se al fill, i aquest, derrotar-lo. L’autor utilitza aquest mite d’una manera molt impactant i significativa ja que l’utilitza per referir-se a una relació complicada entre pare i fill, dos personatges que mai s’acaben d’entendre.
La poesia (i qualsevol altra forma d’art) utilitza els mites com a element d’inspiració donada la facilitat que tenien els antics per representar situacions reals i conflictives d’una manera bella i poètica.
Celeste Fernández Valentín
Estic molt d’acord amb la reflexió de l’Anna sobre aquesta cita. Comparteixo la seva opinió i punt de vista. Contestant a la seva pregunta la meva resposta és que mai em cansaria i mai pararia d’aprendre la conducta humana. Com ens relacionem i com cada persona s’identifica amb sentiments diferents en la mateixa situació i amb les mateixes condicions. Que causa o perquè passa això? Aquesta pregunta és la que m’agradaria aprendre, si és que hi ha una resposta correcta que serveixi per a tots els casos o és una resposta relativa.
Pel que fa la poesia, amb la frase de Joan Margarit “la poesia és un instrument de consol molt potent” hi estic molt d’acord. Moltes vegades viatgem a través de la poesia i les paraules fins a arribar a llocs inimaginables de nosaltres mateixos. Per tant és tan potent que la fem servir per consolar-nos, ja que en aquest món això no existeix.
Carla
Després de llegir l’article volia fer una petita aportació responent a la pregunta de l’Anna. Crec que si pogués seguir adquirint coneixements, jo seguiria aprenent sobre les reaccions de les persones i els animals en una situació determinada. A més a més seguiria aprenent a controlar i saber com funciona el meu cos en cada situació. Seguiria aprenent coses del món més artístic, com la fotografia o la dansa. Per últim crec que m’agradaria aprendre l’origen de les coses i perquè s’han fet d’una manera concreta i no un altre.
Sobre el que afirma Joan Margarit, hi estic molt d’acord. La poesia pot ser llegida de moltes maneres diferents. Aquesta s’està oblidant i crec que no s’hauria d’oblidar, ja que és un element ple d’emocions, de treball i de sentiments. La poesia et porta en altres contextos i per un moment et fa oblidar el teu entorn per endinsar-se dins de la teva ment.
Anna-Xiang Valiente
Estic d’acord amb la interpretació de l’Anna, però també tinc una altra interpretació de la frase: Hi ha moltes coses per aprendre i no tinc el temps suficient per aprendre-ho tot. És per això que crec que al final em cansaria d’estar adquirint els mateixos coneixements ja que quan alguna cosa és repetitiva m’acabo avorrint d’ella. En tot cas m’agradaria aprendre de tot, excepte les matemàtiques perquè no m’agraden.
A la imatge resum destacada s’hi troben elements relacionats amb la cultura clàssica com el número tretze escrit en nombres romans, les dues òlibes (símbol de la deessa Atena/Minerva) , la corona triomfal que era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l’estat cap al qui la rebia i la frase en llatí.
Els poemes de Joan Margarit que podem relacionar amb el món clàssic son Helena que parla d’Helena d’Esparta; Saturn, escrit des del punt de vista que tindria Zeus/Júpiter sobre Saturn, el seu pare (en els dos últims versos); i Ulisses en aigües d’Ítaca que parla sobre el viatge d’Ulisses a l’Odissea.
Els mites transmeten la realitat a través d’éssers i situacions imaginàries i els poetes que utilitzen els mites clàssics els transformen, de manera que la gent coneix una història que ja ha sentit de manera més bella.
Hrant
1- En l’àmbit en el que m’enfocaria segurament seria , en l’economia, ja que primer de tot és un tema que m’agrada molt i després que penso que els diners son la base de tot. Avui en dia vivim en un mon, on hi ha una base de tot, i aquesta base son els diners. Amb això no vull dir que els diners donin la felicitat, i que son el més important, sinó que en el mon en què vivim son l’instrument que ho controla tot.
2- A la imatge podem veure, la corona triomfal, el número 13 escrit en numeració romana, la frase en llatí, etc.
3- Jo penso que els poemes que podem relacionar amb el mon clàssic son, “Un poble” i “Saturn”. La manera d’expressar-se em recorda al mon clàssic. A més a més penso que es fa una referencia molt clau al poema “Saturn” de Cronos i Zeus, un dels seus mites.
4-S’utilitzen els mites per enriquir els poemes i donar suc per poder elaborar un poema. Quan escrius un poema, moltes vegades utilitzes molt la imaginació i jo trobo una relació molt gran entre els mites i la imaginació humana.