En el marc de la celebració del dia escolar de la pau i la no-violència, vaig preparar una petita xerrada sobre foc i mitologia per a una de les taules rodones per als alumnes de primer de Batxillerat. Per no repetir el que ja havien explicat les alumnes de primer humanístic, el mite de Prometeu i la figura d’Hèstia, vaig pensar en un animal que es pogués relacionar amb el foc i que també tingués alguna relació amb l’actualitat. Entre l’ajuda d’una amiga i la tradició popular catalana, vaig arribar a la conclusió que podia parlar dels dracs. A més, podem considerar els dracs com una metàfora de les nostres pors.
En la cartografia antiga, sovint es pintaven dracs en aquells punts on es desconei
xia què hi havia. Era una manera d’avisar que si seguia navegant per aquella ruta, hom no sabia què hi podria trobar. A vegades també s’hi trobava l’expressió Hic sunt dracones. La paraula ‘drac’ prové de la forma llatina draco que, alhora, prové del grec δράκων que significa drac o serpent.
Els dracs més coneguts en el mon clàssic son:
- Apol·lo i Pitó
- Zeus i Tifó
- Hèracles i l’hidra de Lerna
- Ladó, el drac del jardí de les Hespèrides
- El drac de la Còlquida
Tria una de les històries anteriors, explica com era el drac i quin heroi s’hi enfronta. Com aconsegueix vèncer-lo? Què en penses dels dracs? Quins altres dracs coneixes? En tens algun de preferit?
Celeste Fernández Valentín
El drac de la Còlquida
El drac de la Còlquida (Qué es trobava a la Cólquide, actual regió de Georgia)és fill d’Edquina i Tifó, per tant la seva aparença era bastant monstruosa. Es deia que semblava una serp per el seu coll llarg i estret i per els innumerables anells al voltant del seu cos.
Poetes grecs i romans han resaltat moltes més característiques del seu cos com ara, que era molt llarg, molt ample, que els seus ulls eren verds, que tenia com esquitxades al seu cos i que era capaç de xiular molt fort, tant que s’escoltava des de la distància.
Un punt molt important de la història és que el drac de la Còlquida patia insomni, per això gairebé mai dormia.
Aquest drac era el protector del Velló d’or que era la pell d’una ovella o un xai. Però aquest monstruós drac va ser vençut per Jàson i Medea que amb ajuda d’una poció van aconseguir fer que el drac s’adormís, deixant així pas lliure per agafar el Velló d’or.
Xènia Mató Sayol
Apol·lo i Pitó
Primer, explicaré els personatges.
Pitó:
Per un cantó tenim a Pitó, era una gran serp, filla de Gea, la mare terra. És nascuda del fang que va quedar a la terra després del gran diluvi. El monstre vivía en una cova a prop de Delfos, on custodiava l’oracle. El déu Apol·lo el va matar, exigint l’oracle
Apol·lo:
Per l’altre cantó tenim a Apol·lo, és un dels déus de l’Olimp més significatius el qual té un munt de temples dedicats a ell. És fill de Zeus i Leto, els únics que podien contenir-lo, ja que era temut pels altres déus. És el déu de les arts, de l’arc i la fletxa, que amenaçava i alhora protegia des del cel. A més a més, per a una altra contradicció, és el déu de la mort sobtada, de les plagues, de les enfermetats i de la curació i protecció contre les forces malignes.
Es diu, que va fundar els Jocs Pítics per a celebrar la seva victòria contra Pitó.
Mite:
Quan Apol·lo va decidir fundar un santuari a prop de Delfos, va trobar a un drac, Pitó. Apol·lo el va matar amb les seves fletxes perquè destrossava persones i bèsties.
Com a fill de Gea, Pitó emetia els oracles. Per això, Apol·lo, abans d’instaurar el seu oracle, l’havia de matar.
Higí explica una llegenda segons la qual un oracle havia anunciat que la serp Pitó moriria a mans d’un fill de Leto. Quan Hera va saber que Leto estava embarassada de Zeus, va ordenar que no donés a llum en cap lloc on hi toqués la llum del sol. Pitó, per ordre d’Hera, va intentar matar Leto, però Posidó, a petició de Zeus, va amagar Leto a l’illa Ortigia, que en aquells temps estava coberta pel mar, i allí va parir, sota una volta formada per les onades i a l’empara del sol, d’acord amb la voluntat d’Hera. Tres dies després del seu naixement, Apol·lo va matar Pitó, va guardar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar, en honor seu, uns Jocs fúnebres, els Jocs Pítics.
Pitó estava enterrada sota l’Omphalos del temple de Delfos
Penso que els dracs són un símbol de fortalesa, però no en tinc cap preferit.
Míriam
LADÓ , EL DRAC DEL JARÍ DE LES HESPÈRIDES
Segons el mite, Ladó era un drac de 100 caps, protector d’un arbre del jardí de les Hespèrides. Per dur a terme el seu treball, el drac enroscava seva la cua al voltant de l’arbre i mai descansava. Aquest arbre tenia pomes d’or que, segons es deia, proporcionaven la immortalitat.
L’arbre havia estat un regal de noces de part de Gea, la Terra, per a Hera.
Quan Hèracles va ser castigat per Hera i obligat a realitzar els dotze treballs (que principalment eren deu) que li encomanés Euristeo, un dels treballs va ser robar les pomes del Jardí de les Hespèrides.
Heracles es va trobar amb Atles, el tità condemnat a carregar el pes del cel, que va dir saber on trobar el jardí i que ell mateix li portaria les pomes a canvi de sostenir el cel mentrestant. Heracles va accedir.
Atles va aconseguir matar Ladó, el drac guardià, però la sang que brollava de les ferides del drac va caure sobre el jardí, i cada gota va donar vida a un arbre nombrat draco. Aquests arbres tenen un tronc gruixut cargolat per branques que recorden les cent caps de Ladó.
Al tornar amb les pomes, no voler tornar a la seva condemna de carregar la volta del cel sobre les seves espatlles, Atlas va dir que ell mateix portaria les pomes a Euristeu, però Hèracles li va enganyar demanant-li que subjectés el cel un moment perquè pogués col·locar la seva capa sobre les espatlles, al que aquest va accedir. Llavors Hèracles va prendre les pomes i se’n va anar. Heracles va ser l’únic que va aconseguir robar les pomes daurades, encara que no hagi estat ell mateix qui les va recollir. Temps després la deessa Atenea les va retornar a el Jardí de les Hespèrides.
Carla Galera Hurtado
El drac de la Còlquida
El drac de la Còlquida, anomenat així pel lloc on habitava, era una bèstia de la mitologia grega. Era un fill de Equidna i Tifó. Aquest drac era repugnant, immortal i es diu que la seva aparença era similar a la d’una serp, amb un coll llarg i innombrables anells vorejant el seu cos. Enrotllava la seva cua amb més de mil voltes.
El drac de la Còlquida, tenia l’encàrrec de vigilar el Velló d’or que es trobava lligat a un roure situat a la regió de la Còlquida. L’argonauta Jàson va reclamar al rei Eetes la pell del Velló d’or, però aquest li va posar la condició de robar-lo mentre que el drac estigués adormit. El rey Eetes sabia que el drac dormia amb els ulls oberts i que quan els tancava només era per enganyar als innocents. No obstant això la princesa Medea, que va escoltar l’engany del seu pare, li va explicar al Jàson. Després que Jàson va saber l’engany que volia fer el rey Eetes, amb els seus amics argonautes, van esperar a que Medea amb la seva poció dormís al drac, abans d’acostar-s’hi. Un cop adormit van despenjar el Velló d’or i van fugir ràpidament fins arribar a la seva embarcació.
Aquesta és la versió més comú, encara que hi ha altres on expliquen que Jàson va matar al drac.
Penso que els dracs representen força, lluita i poder.
Carla Galera Hurtado
El drac de la Còlquida
El drac de la Còlquida, anomenat així pel lloc on habitava, era una bèstia de la mitologia grega. Era un fill de Equidna i Tifó. Aquest drac era repugnant, immortal i es diu que la seva aparença era similar a la d’una serp, amb un coll llarg i innombrables anells vorejant el seu cos. Enrotllava la seva cua amb més de mil voltes.
El drac de la Còlquida, tenia l’encàrrec de vigilar el Velló d’or que es trobava lligat a un roure situat a la regió de la Còlquida. L’argonauta Jàson va reclamar al rei Eetes la pell del Velló d’or, però aquest li va posar la condició de robar-lo mentre que el drac estigués adormit. El rey Eetes sabia que el drac dormia amb els ulls oberts i que quan els tancava només era per enganyar als innocents. No obstant això la princesa Medea, que va escoltar l’engany del seu pare, li va explicar al Jàson. Després que Jàson va saber l’engany que volia fer el rey Eetes, amb els seus amics argonautes, van esperar a que Medea amb la seva poció dormís al drac, abans d’acostar-s’hi. Un cop adormit van despenjar el Velló d’or i van fugir ràpidament fins arribar a la seva embarcació.
Aquesta és la versió més comú, encara que hi ha altres on expliquen que Jàson va matar al drac.
Penso que els dracs representen força, lluita i poder.
Iria Villena
Ladó, el drac del jardí de les Hespèrides
El jardí de les Hespèrides era un hort màgic propietat d’Hera (germana i esposa de Zeus). Aquest particular jardí tenia arbres d’on creixien unes pomes daurades que proporcionaven la immortalitat a qui les menjava. Hera, va encarregar la cura del jardí a les Hespèrides, unes nimfes filles d’Atlas. Però ella, que no acabava de confiar en les nimfes, va deixar també a un drac de cent caps anomenat Ladó.
Hèracles (en grec) o Hèrcules, com a treball número onze, va haver de furtar les pomes del jardí de les Hespèrides. Hèrcules, que no sabia on es trobava, va viatjar a la recerca d’algú que conegués on estava ubicat. Fins que un dia va veure a Atlas, un tità condemnat a carregar amb el pes del cel, que li va dir on podia trobar el jardí.
Atlas, esgotat d’haver de suportar dia i nit amb el cel, li va proposar a Hèrcules que ell mateix recolliria les pomes, però abans Hèrcules havia de matar al drac Ladó. Hèrcules va acceptar la proposta, es va dirigir al jardí i amb una sola fletxa, va travessar el cor del drac matant-lo (encara que segons un mite, Ladó va seguir viu gràcies a que cada gota de sang que va vessar durant la batalla va caure al sòl del jardí, fent créixer Dragos, uns arbres amb un tronc molt ample del qual surten branques que s’emboliquen en forma d’espiral i que recorden als cent caps de Ladó).
Hèrcules va tornar amb Atles i van canviar llocs, mentre que Hèrcules carregava amb el cel, Atlas va anar a buscar les pomes daurades. Va ser una tasca molt curta i ell no volia tornar a la seva condemna, pel que va intentar enganyar a Hèrcules i es va oferir a portar-li ell mateix les pomes a Euristeo (que va ser el que va encarregar a Hèracles els dotze treballs). Hèrcules, que sabia que Atlas l’anava a enganyar, va acceptar la seva proposta, però abans li va demanar a Atlas que li fes un favor i que li subjectés el cel un moment, ja que volia posar-se la capa. Atlas ingenu, li va concedir el favor i just quan ell tornava a aguantar el cel, Hèrcules va agafar les pomes i va marxar.