“Si em moro, no moriré del tot” és una de les frases que el digital Catorze recull sobre Salvador Dalí. El pintor empordanès creia que “la intel·ligència sense ambició és un ocell sense ales”. La seva frase és una de les moltes versions del tòpic horacià Monumentum aere perennius/non omnis moriar de què va parlar el professor Javier Velaza a la conferència sobre Horaci i la fàbrica de tòpics. a què van assistir les alumnes de 2n de Batxillerat Humanístic.
Salvador Dalí també trobà en Les metamorfosis d’Ovidi el tema d’un dels seus poemes que presentà el 1937 com a lectura complementària del quadre El mite de Narcís.
A l’exposició Art i mite. Els déus del Prado algunes de les alumnes de batxillerat destacaven l’impacte del quadre de Narcís de Jan Cossiers (1636-1639) també pel que té d’actualitat aquesta mirada exclusiva cap al jo en primer terme en molts aspectes del nostre dia a dia.
Quins son altres tòpics que “fabricà” el poeta Horaci? Quin és el que t’agrada més? Si vols, explica què te’l fa més especial.
Quina és la transformació en el mite de Narcís? Què la provoca? En el cas de Dalí, quina relació hi ha entre el poema i el mite? Què en penseu del narcisme?
Narcís, Jan Cossiers (1636-1639). Museo del Prado.
.jpg){kind=link}
Ainhoa
Horaci, és considerat el pare dels tòpics literaris, tot i no ser el primer home que els va utilitzar. D’entre tots els seus tòpics vull destacar-ne el de “Beatus Ille” que, fa referència a la vida retirada, a la vida al camp, on, des de la meva perspectiva et fomenta està amb pau amb cos i anima, però també en els que t’envolten en la teva quotidianitat.
Primerament hem de saber que Narcís era un jove molt atractiu i bell, tant, que la seva bellesa el va castigar. La transformació que hi apareix en el mite de Narcís és la del jove en una flor, la flor de Narcís (inspirada en aquest personatge). Aquesta transformació és provocada pel càstig que la nimfa Eco li imposa a Narcís que va ser el de mirar-se sempre reflectit la seva bellesa.
La relació entre Dalí i el mite és la de l’obra que l’autor va pintar Inspirant-se per part en aquest mite i va escriure un poema, aquesta combinació va ser una forma “pedagògica” d’implantar per primera vegada les seves obres de caràcter paranoiques/critiques.
Des de la meva perspectiva crec que el Narcisisme no és dolent del tot, és dolent de fet si es portà això a l’extrem, però com tot. Considero que tenir un cert punt de narcisisme no és pas dolent, però com abans he mencionat sense exagerar.
Sara Miralles Santa-Bárbara
Altres tòpics “fabricats” pel poeta Horaci són “carpe diem” (invitació de gaudir de la joventut), “beatus ille” (elogio d’una vida retirada), “aurea mediocritas” (àuria mitjania), “locus amoenus” (lloc amè) entre molts més.
El que més m’agrada és el de “locus amoenus”, perquè és veritat (almenys em passa a mi) que quan t’allunyes una mica del soroll de la rutina, cap a la naturalesa o al teu lloc especial, sí que sóc més feliç i puc pensar moltíssim millor. Comparteixo el pensament de fugir a un lloc amè en els teus pitjors o millors situacions.
La transformació en el mite de Narcís, és que ell mateix es converteix en una flor anomenada narcís.
El que provoca aquesta transformació és la tal admiració cap a ell mateix i el no voler fer res més que estimar-se, fins al punt extrem, així mateix.
La relació que hi ha entre el mite i el poema és que tots dos s’estimen a ells mateixos i d’una manera o d’una altra, Narcís va morir, però actualment gairebé tots sabem com diu la flor de Narcís i per tant, involuntàriament, recordem a Narcís del mite i és molt difícil que tot el món oblidi aquest nom, d’igual manera que Dalí, que malgrat la seva mort, les seves obres les tenim present i almenys una vegada en les nostres vides, hem sentit el seu nom.
El que opino del narcisisme és que en una certa quantitat, està bé, perquè estimar-se és important per a poder estimar als altres també i ser feliç, però en el seu màxim límit, a mi personalment, em sembla que no és el millor perquè al final pots aconseguir que ningú es quedi al teu costat si simplement et fixes en com ets tu, el què t’afecta a tu i com estàs tu.
Xènia Mató Sayol
Per a mi, un tòpic especial d’Horaci i el que m’agrada més és : “Aurea mediocritas” perquè el seu significat em sembla molt maco. Aquest tòpic consisteix a concebre la mitjania de les coses, és a dir, l’intermedi entre els extrems com a instrument per a assolir la felicitat. Això vol dir que cal molt poc per ésser feliç. Per a Horaci, la paraula mediocritas tenia un significat bo, optimista, no com avui en dia.
En el text de, Dalí recomana que el quadre es contempli en un estat de “fixació distreta” gràcies al que la figura de Narcis desapareixerà gradualment. El personatge apareix a l’esquerra del quadre, els seus contorns imprecisos es reflexen a l’aigua, amb el cap sobre el seu genoll, doblegant-se probablement per morir. També, es pot observar un grup de persones, a las que Dali anomena els “heterosexuals” i que segons ell aquest grup està format per: un hindú, un català, un alemà, un rus, un americà, una dona sueca i una altra anglesa: son els pretendents que s’acosten a Narcis per a que ell, posteriorment, els rebutgi.
Quan el poema de Dali s’acaba, a diferencia de la versió d’Ovidi, on després de la mort de Narcis hi ha la transformació en flor, a la versió de Dalí, apareix el seu amor, la Gala, que el salva d’aquest horrible destí.
I respecte al narcisme no opinaré gaire, cadascú és com és, i fa amb la seva vida el que vol, però suposo que hi ha certs límits.