“SYMPHONIA ARMONIE CELESTIUM REVELATIONUM” (Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestes)
Aquest és el títol d’un dels llibres de l’abadessa alemanya Hildegard von Bingen, que ja ens posa en camí per entendre la seva figura extraordinària , que com molts genis excel·lia en molts àmbits, i no només en el musical, i a més a més era dona i no se n’havia d’amagar en plena Edat Mitjana.
Comencem llegint una mica sobre els fets més determinants de la seva vida i les característiques principals de la seva música.
Per poder comparar i extreure les novetats de la manera amb què Hildegard compon la seva música, escoltem primer un Introit, d’autor desconegut, en la forma més tradicional del gregorià o cant pla propi de l’època medieval, Civabit eos:
Ara escoltem una petita sel·lecció de les seves composicions amb text també de l’abadessa de Bingen.
HODIE APERUIT NOBIS
Hodie aperuit nobis clausa porta Avui la porta closa ens ha obert
quod serpens in muliere suffocavit. allò que la serp havia ofegat en la dona.
Unde lucet in aurora I per això lluu en l’aurora
flos de virgine Maria. la flor de la Verge Maria.
O FRONDENS VIRGA
O frondens virga, Oh branca frondosa,
in tua nobilitate stans que manteniu la vostra noblesa
sicut aurora procedit. com l’auora que es mostra.
Nunc gaude et laetare Ara alegra’t i exulta,
et nos debiles dignare i a nosaltres els febles,
a mala consuetudine liberare, digneu-vos alliberar-nos
atque manum tuam porrige de la nostra culpa,
ad errigendum nos. i esteneu la mà per redreçar-nos.
O RUBOR SANGUINIS
O rubor sanguinis, Oh vermellor de la sang,
qui de excelso illo fluxisti, que vas fluir de l’altura
quod divinitas tetigit, tocada per la Divinitat;
tu flos es, ets una flor
quem hyemps de flatu serpentis que la gelor de l’alè de la serp
nunquam lesit. mai no ha ferit.
O rubor sanguinis, antiphon for Saint Ursula & her companions
NUNC GAUDEANT MATERNA
Nunc gaudeant materna viscera Que exultin les entranyes
ecclesie, maternals de l’Església,
quia in superna simphonia ja que en suprema simfonia
filii eius els seus fills s’han col·locat en el seu si.
in sinum suum collocati sunt. Per això, serp infame,
Unde, o turpissime serpens, has estat confosa,
confusus es, perquè aquells a qui la teva imaginació tenia
quoniam, quos tua estimatio en les tevesentranyes,
in visceribus suis habuit, ara resplendeixen en la sang del Fill de Déu.
nunc fulgent in sanguine filii dei. Així doncs, lloança a Vós, altíssim Rei.
Et ideo laus tibi sit,rex altissime. Al·leluia
Alleluia.
Nunc gaudeant materna, antiphon for the dedication of a church
I per acabar un vídeo curt que resumeix en poc més de sis minuts un concert dedicat a la música de Hildegard von Bingen:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Azu4x9KpWs0&feature=share&list=FL9H-6wevWGvMZyZy-WXFLdA[/youtube]
Deixa un comentari