No hi ha dubte que malgrat el temps passat des de l’estrena de  “La taronja mecànica” (1971) aquesta pel.lícula manté l’actualitat del tema que tracta i la polèmica que promou encara no s’ha resolt satisfactòriament.

Fins i tot l’autor de la novel.la que serveix de base al guió cinematogràfic, Anthony Burguess, voldria perdre de vista el text que va crear l’any 1962, però reconeix que a les mans de Kubrick  la novel.la  en pantalla desferma un gran poder d’atracció :

Molta atenció a la funció i importància de la 9ª Simfonia de Beethoven, que ja hem escoltat a classe.

Podríeu anar anotant què sona, com  i quan d’aquesta música al quadern.

Mirem la pel.lícula:

Em veig veient-me

Cal tenir presents alguns elements abans d’entrar en debat:

1. Sembla que hi ha una constant en la filmografia de Kubrick que es manifesta amb més o menys protagonisme, el que en podríem dir el pla perfecte que falla. Les pel.lícules anteriors han tingut com a tema el com millorar la vida humana.

2. El nom del protagonista: ÀLEX o sigui A-lex, el que nega o viu fora de la llei.

3. El tema de La taronja mecànica no és la violència sinó que ens fa ser crítics amb el poder polític (o la societat) que intenta controlar la conducta perillosa i antisocial dels violents. S’han d’establir uns límits ètics als controls? La conducta humana és controlable? Com? La gran pregunta és sobre si som o no efectivament lliures.

4. La família, com en altres produccions de Kubrick, lluny de ser la cèl.lula social que cohesiona, esdevé rutinària i ridícula. De fet hi ha altres aspectes d’aquesta pel.lícula que mostren una estètica grotesca i burleta.

5. La pel.lícula es filma en un moment on els tractaments conductius ja s’utilitzen en alguns països amb règims totalitaris

 

Com hem d’interpretar “La taronja mecànica” o  què és el que ens vol dir Kubrick?

Quina és la relació de l’ Àlex amb la novena de Beethoven? Quan és una música significativa i quan se li gira en contra? Quantes vegades la sentim tal i com la va escriure Beethoven?

És tot plegat una gran sàtira i una exageració?

O és un somni del que despertem al final? (La pel.lícula és plena de fantasies oníriques de l’Àlex). Seria com un malson en què la violència crua o la mort no es mostren directament perquè si ho fes despertaríem per l’agitació del somni?

El tractament “Ludovico” cura? reeduca? condiciona? Per què vomita amb el mal?

Té raó Rousseau (“l’home és bo per naturalesa, és la societat qui el corromp”) que s’expressa en la Novena simfonia amb la frase “Abraceu-vos, milions !”?  O la té Kubrick posant en dubte la gran afirmació de Rousseau?

Fixem-nos en l’estructura circular o simètrica del guió: en la primera part Àlex és l’agressor, en la segona és l’agredit. Compara’n les situacions de cada part.

Com hem d’entendre el final?