Ludwig van Beethoven (Bonn 1770 – Viena 1827) de pell morena, cabell fosc, ulls blaus grisencs, estatura mitjana, nas ample, llavis prims… un físic que justificava el sobrenom amb què s’hi referien els seus amics: “l’espanyol”.
Un temperament fogós, el turment de la pèrdua d’oïda, (fins la sordesa total ), i un profund anhel de fraternitat (tenia la bondat com a qualitat veritablement superior) són determinants per entendre i interpretar la seva vida i obra.
1. El nen prodigi
El seu pare, un alcohòlic violent -violinista, pianista i cantant a la cort de l’arquebisbe Clemens- veient que el seu fill tenia molta facilitat per la música i sabent de les proeses del nen Mozart, volia que Ludwig l’imités, és per això que als 6 anys (de fet 7, li’n van restar 1), fa la seva primera actuació en públic a Colònia. El pare veient el talent del fill i la pròpia insuficiència per guiar-lo decideix contractar professors que assegurin una formació musical excel.lent. Comença a faltar molt a l’escola, però un dels seus mestres, l’organista Christian Gottlob Neefe, a més de les lliçons de música li fa llegir les obres dels pensadors més importants , tant del moment (la revolució francesa esclatarà molt aviat) com dels clàssics. També l’inicia en la poesia: des de Shakespeare fins els actuals, Goethe i Schiller (l’autor del text que servirà de base al quart moviment de la “Novena Simfonia”. El nen Beethoven també passarà per l’experiència d’anar a Comissaria per reconèixer el seu pare d’entre els borratxos detinguts.
Amb 11 anys va publicar la primera composició i, com és habitual en aquests casos, pren un tema d’un altre compositor i en fa variacions per demostrar l’habilitat tècnica al piano i la inventiva musical. Aquesta primera obra, les 9 Variacions sobre una Marxa de Dressler, van motivar que es veiés en ell una gran promesa, un “nou Mozart”.
Aquesta és la marxa tal i com la va escriure Erns Christoph Dressler:
I una mostra de les variacions del nen Beethoven, la 6 i la 7:
2. Catàleg d’obres
Dues Misses ( en do major i la MISSA SOLEMNIS)
L’oratori “Crist a la muntanya de l’Olivera”.
L’òpera FIDELIO, un ballet (Les criatures de Prometeu), obertures i músiques d’escena.
9 Simfonies
5 Concerts per a piano, un per violí, un triple Concert, Una Fantasia per a piano, cor i orquestra.
32 Sonates per a piano. Nombroses Variacions i Bagatel·les per a piano.
10 Sonates per a violí i 5 per a Violoncel.
17 Quartets de corda.
Una vintena d’obres diverses de música de cambra.
Nombrosos lieder. Arranjaments de cançons populars irlandeses, escoceses i gal·leses.
De fet és en el piano i en els quartets de corda on Beethoven es mostra prodigiós. A les seves mans la tècnica del piano avança com mai no ho havia fet en la seva història i, els quartets de corda assoleixen, per la seva concentració, una grandesa que no s’ha superat.
3. La sordesa
Compartia les idees del moviment intel.lectual de finals del segle XVIII Sturm und Drang ( Tempesta i Passió) que proclamava l’alliberament de l’individu, un culte a la Naturalesa i la primacia del geni i la sensibilitat. La defensa d’aquests ideals a vegades eren causa d’enfrontament i l’aïllaven. Ara bé el que va fer que Beethoven, en contra de la seva naturalesa, s’anés tornant cada dia més solitari, va ser la seva malaltia de l’oïda. Als 24 anys pateix molèsties a l’oïda, als 28 anys comencen a manifestar-se els trastorns auditius, hi sent malament. Una carta de l’1 de juny de 1801 al seu amic Karl Amenda (violinista i professor de música dels fills de Mozart) relata com viu o com l’obliga a viure la situació:
“… has de saber que el meu òrgan més noble, la meva oïda, em falla força; ja aleshores, quan estava amb tu, n’advertia els símptomes i callava; ara va empitjorant poc a poc; falta veure si tindrà curació; sembla que és a causa de l’estat del meu ventre; pel que fa a aquest estic quasi totalment recuperat; tanmateix que també es recuperi l’oïda és problemàtic… certament que hi tinc posada tota la meva esperança, però aquestes malalties són les més difícils de curar… No hi ha dubte del feliç que seria si la meva oïda es curés; és clar que m’apressaria a córrer a cap a tu; però així, he de retraure’m de tot i els meus millors anys passaran sense que pugui crear tot el que el meu talent i la meva força m’haguessin permès. Trista resignació …….és ben cert que m’he proposat sobreposar-me a tot això, però com serà possible?
A finals de juny del mateix any escriu a Wegeler, amic i metge, detallant els seus símptomes:
“….si, per exemple veig un amic necessitat de diners i la meva butxaca no em permet ajudar-lo d’immediat, només cal que m’assegui i al cap de poc temps ja el puc ajudar; també és cert que estalvio més de l’acostumat… Només que el dimoni, envejós -la meva precària salud, m’ha jugat una mala passada: la meva oïda està, des de fa tres anys, cada cop més feble… les oïdes amb un brunzit dia i nit que no para; puc dir que la meva vida transcorre en la desgràcia i que des de fa dos anys evito totes les reunions perquè m’és impossible dir a la gent que sóc sord; si la meva activitat fos una altra, podria passar, però amb la meva professió és una situació terrible; a més que dirien de tot plegat els meus enemics que no són pocs? Perquè tinguis una idea d’aquesta espantosa sordesa et diré que al Teatre m’haig d’atansar molt a l’escenari per entendre els actors; quan m’allunyo una mica, no escolto els sons aguts dels instruments ni les veus dels cantants; és sorprenent que hi ha gent que encara no ho ha notat quan parlem, ho atribuïen a la meva distracció. De vegades tampoc escolto res si em parlen amb la veu baixa, percebo les veus, però no les paraules; tanmateix si algú crida no ho puc suportar. Estic disposat a acceptar el meu destí tot i que hi haurà moments en la meva vida que seré la criatura de Déu més desgraciada. Et prego que no diguis res de tot això a ningú…….
I el testimoni més impressionant pel to i el contingut és el Testament que va escriure el 6 d’octubre de 1802 i que va ser descobert quan va morir, el Testament de Heiligenstadt.
4. Les tres etapes
S’acostuma en la historiografia musical a distingir tres grans etapes en l’obra de Beethoven, que començaria essent un músic clàssic o classicista i acabaria sent un autèntic romàntic, el primer romàntic. En qualsevol cas aquesta classificació, no és del tot exacta però és còmoda i facilita l’ordenació de la seva creativitat si no oblidem que des del primer moment la seva obra conté trets originals molt característics.
. Fins els 30 anys (1800): com les obres de Haydn o Mozart se sotmet a les formes clàssiques però amb un estil molt personal. Les 11 primeres sonates per a piano, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, el cèlebre Septet, són escrits en aquests anys. En els darrers anys d’aquesta etapa apareixen els primers símptomes dels problemes d’oïda que tant l’angoixaran.
. Dels 31 als 45 anys (1801-1815) són els 15 anys de la gran desesperació en veure que es queda sord sense solució, emmalalteix i entra en crisi. Musicalment s’expressa amb continguts més densos, canvis bruscs de tonalitat, investigació i ampliació amb noves formes, els temes són “idees”. En aquests anys escriu les Simfonies 3 a la 8, l’òpera Fidelio, les sonates per a piano 12-17, el Concert per a violí. Escriu el” Testament de Heiligenstadt” i la “Carta a l’estimada immortal” . També recull cançons irlandeses, celtes i escoceses i en fa arranjaments per a veu (1, 2 i tres veus solistes) amb acompanyament de piano, violí i violoncel. Escolteu-ne tres mostres:
Womankind (cançó escocesa):Womankind
On the Massacre of Glencoe (cançó irlandesa:On the massacre
Wife, Children and friends (cançó irlandesa): Wife, children and friends
Seguiu l’audició amb els Textos originals: Textos scotish & irish songs
. Dels 46 als 56 anys ( 1816 -1827) són 11 anys de sordesa absoluta, d’aïllament total, de concentració, d’evasió del món exterior. Musicalment expressa un missatge universal, llibertat en les formes, densitat de la matèria musical. Escriu la Novena Simfonia (amb un 4rt. moviment en què per primera vegada hi intervé la veu humana), la Missa Solemnis, els darrers quartets, les últimes Sonates.. ..
5. La Novena Simfonia
Informació procedent de la Viquipèdia
6. L’enterrament del geni.
Beethoven mor el 26 de març de 1827. Tres dies més tard es celebra a Viena el seu funeral, hi assisteixen més de 20.000 persones. A la Missa de difunts s’hi interpreta el Requiem de Mozart. En acabar 8 Kappelmeister traslladen el fèretre essent els portadors de torxes els seus amics més íntims i altres músics de Viena, com un Franz Schubert molt apenat. Un actor va llegir a les portes del cementiri on fou enterrat l’oració fúnebre escrita pel poeta Franz Grillparzer .
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=llg4XnuDqos[/youtube]
Deixa un comentari