El pare de Mozart fart de tant treure el piano de casa

L’11 de febrer de 1785, Leopold Mozart visita el seu fill a Viena. En veure’s li sorprèn la manera de viure i de treballar de Wolfgang Amadeus en aquesta ciutat. Res és com a Salzburg, on tant el pare com el fill eren músics al servei del Príncep Arquebisbe que els tractava igual que als criats. A Viena el jove compositor intenta obrir-se camí sense sotmetre’s a ningú. Tot un atreviment i pràcticament un repte impossible d’assolir amb èxit.


 

 

Durant aquesta estada Leopold escriu a la seva filla Nannerl la següent carta:

“El teu germà ha guanyat 559 florins amb les seves sessions acadèmiques, més del que esperàvem, perquè al mateix temps, ha organitzat 6 concerts d’abonament on s’hi han inscrit més de 150 persones. Cadascuna paga un sobirà pels 6 concerts, a més també toca per cortesia en els concerts organitzats pels altres. Tant de bo tot això acabi ben aviat! És impossible enumerar les molèsties i inquietuds que ocasiona. Des que sóc aquí han tret almenys 12 vegades el piano de casa per portar-lo al teatre o a una altra casa”

 

En una d’aquestes 12 vegades Mozart estrena el 6 de Març el Concert per a piano i orquestra nº 21 en Do Major, K 467 al Teatre de la cort de Viena  tocant ell mateix la part solista. L’obra l’havia acabat el dia abans i feia just un mes que també havia estrenat el Concert nº 20.   Consta de tres moviments: Allegro maestoso – Andante – Allegro vivace assai.

Aquesta és l’anàlisi breu i general que fa la Vikipèdia d’aquest famós concert: Concert per a piano núm 21 a Vikipèdia

 

Fem una ullada a la partitura orquestral del segon moviment, el famós Andante:

Andante del concert per a piano nº 21

 

En els vídeos del mes d’Abril tens un enllaç a una versió del segon moviment que mostra la partitura i les mans del pianista. A classe l’escoltarem  tocat i dirigit per Daniel Barenboim amb la Filharmònica de Berlín.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *