El “BOLÉRO”, un llarg i progressiu crescendo orquestral

 

 

 

El francès Maurice Ravel (1875- 1937)  composa aquesta obra l’any 1928 a petició de la gran ballarina russa Ida Rubinstein. Són uns 15 minuts de música que consisteixen en una repetició incessant del tema (en el que hi distingirem dues parts que anomenarem A i B), sobre un ritme immutable,  acompanyat d’un enriquiment progressiu de la textura orquestral que canvia a cada presentació de les parts del tema. Escolta A i B  abans de l’audició completa:

Temes A i B

 

ESTRUCTURA

 

1 Flauta A
2 Clarinet
A
3 Fagot B
4 Clarinet petit B
5 Oboè d’amor A
6 Flauta i trompeta A
7 Saxo tenor B
8 Saxo sopranino B
9 2 Flautes petites, corn i celesta A
10 Oboè, oboè d’amor, corn anglès A
11 Trombó B
12 Flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, saxo tenor B
13 Flautes, flautí, oboès, clarinets, violins I A
14 Fustes, saxo tenor, tots els violins A
15 Flautí, flauta, oboè, corn anglès, trompeta, violins B
16 Fustes, trombó, saxo soprano, cordes (sense contrabaix) B
17 Flautí, flautes, 4 trompetes, saxos soprano i tenor i violins A
18 Ídem B

 

 

EL RITME BASE dos compassos que s’han de repetir 169 vegades:


File:Cellule rythmique boléro.jpg

 


EL TEMA

 

 

Separades pels compassos 17 i 18 les parts A i B són de 16 compassos cadascuna. Explica en què són diferents A de B.

Redacta després de l’audició com està construït el Boléro entrant en més detalls dels que ja has llegit al principi d’aquest article.

Des de fa temps s’interpreta aquesta obra a les sales de concerts com una obra simfònica. Si tornés al seu format original, el ballet, què creus que veuríem dalt de l’escenari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ida Rubistein en un retrat de Valentin Serov

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *