Què passa si ningú mai no t’ha estimat?
Què passa si estimes però no ets estimat/da ?
Què passa si per fi trobes l’amor però t’exigeixen que ho deixis ?
Què passa si una malatia fatal capgira tots els teus plans de futur?
Aquests són els temes als que Verdi posa música en aquesta òpera.
La soprano Anna Netrebko protagonista de la versió de La Traviata que escoltarem a classe.
El 1853 Giuseppe Verdi estrenava La Traviata. Tot i que ja era un compositor de fama i èxit aquesta òpera va causar un gran escàndol: per primera vegada el públic, acostumat a presenciar arguments situats en èpoques passades, veu a l’escenari una producció que transcorre en el present; a més, el tema tractat tampoc no podia ser acceptat, la moral hipòcrita d’aquella societat no ho permetia. Per tot això la censura va obligar Verdi a canviar el temps de l’obra al segle XVIII en lloc de a mitjans del XIX.
La història escrita pel llibretista Francesco Maria Piave es basa en la novel•la d’Alexandre Dumas (fill) La Dama de les Camèlies. L’argument i la música fan d’aquesta òpera una de les més aconseguides de tot el repertori, amb una potent força dramàtica i una música d’una gran bellesa.
Personatges:
Violeta Valery, soprano
Flora Vervoix (l’amiga), mezzosoprano
Anina (criada), soprano
Alfredo Germont (l’amant), tenor
Giorgio Germont (pare d’ Alfredo), baríton
Gastone (Vescomte de Letorières), tenor
Marqués de Orbigny (amant de Flora), baríton
Barón Douphol, baríton
Doctor Grenvil, baix
Parts de La Traviata:
Preludi orquestral
El tema de la mort, de l’amor i de la frivolitat perfectament encadenats de manera que al principi ja se’ns desvetlla el final.
Acte I
Ens fixarem clar en el famós Brindis, però ens interessa especialment quan l’Alfredo es declara a Violetta i diu què és per a ell l’amor:
… l’amor ch’è palpito
Dell’universo intero,
Misterioso, altero,
Croce e delizia al cor.
A partir d’aquí la protagonista dubta i s’adona realment que mai no ha estat estimada. Potser ja és hora d’estimar i ser estimada
Acte II
Escena I
Els amants viuen al camp prop de París. Tot sembla anar bé però es presenta el pare de l’Alfredo i demana a Violetta que deixi el seu fill per una raó una mica peculiar. Sentirem de nou el tema de l’amor, la gran súplica de Violetta que canta des de la màxima desesperació abans de sacrificar-se tal i com li demana el seu sogre:
Amami, Alfredo, quant’io t’amo… Addio
Escena II
Flora celebra una festa al seu Palau, tothom hi va, també Violetta i Alfredo que s’han separat. Ball de màscares, jocs de taula, adivinacions i al final té lloc la violenta baralla dels ex-amants amb un Alfredo totalment desbocat que fereix mortalment amb les seves paraules i els seus actes la Violetta, que confessa amb gran dramatisme que fins i tot morta l’estimarà.
Acte III
Habitació de Violetta de nou a París. És a punt de morir, i malgrat tot, espera i espera la tornada d’Alfredo que finalment coneix la veritat: l’havia deixat per mantenir la promesa que li va fer al seu pare. En l’ària Addio del passato es referirà a si mateixa com a TRAVIATA.
Deixa un comentari