No sempre els cineastes encarreguen bandes sonores expressament per a les seves pel.lícules. Stanley Kubrick aprofita músiques que grans compositors havien escrit abans i sense més intencionalitat que la sala de concerts per a la seva pel.lícula de 1980 The Shining . Veurem com aquest director encaixa perfectament aquestes músiques amb les imatges, no com un complement, sinó perfectament interrelacionades i, en alguns casos, com assenyalarem al seu moment, s’estableix un diàleg entre la música i les imatges.
Ja en la presentació dels crèdits inicials el que hauria de ser una presa espectacular de paisatges d’alta muntanya es va transformant, gràcies a la música, en quelcom d’inquietant que alerta sobre el tipus de film que veurem.
Aquesta música prové d’un himne gregorià de l’Ofici de difunts, la Seqüència DIES IRAE. (Melodia que s’ha usat diverses vegades en el cinema i en la música, per exemple Berlioz l’utilitza en el cinquè moviment de la seva “Simfonia fantàstica”). Escolteu-ne les primeres estrofes seguint el text llatí.
Dies iræ, dies illa, Dia terrible serà aquell dia
Solvet sæclum in favilla, que reduirà el món a cendra:
Teste David cum Sibylla ! ho afirma David amb la Sibil.la
Quantus tremor est futurus, Quin espant serà el nostre
quando judex est venturus, quan vingui el jutge
cuncta stricte discussurus ! a demanar-nos comptes amb rigor.
Tuba mirum spargens sonum La trompeta, fent ressonar un so misteriós
per sepulcra regionum, pels sepulcres de la terra,
coget omnes ante thronum. aplegarà tothom davant del tron.
Mors stupebit et Natura, La mort i la naturalesa quedaran parades
cum resurget creatura, quan ressuscitin les criatures
judicanti responsura. per respondre al judici.
Liber scriptus proferetur, LLavors duran un llibre
in quo totum continetur, o es troba tot allò
unde Mundus judicetur. de què el món serà jutjat.
Judex ergo cum sedebit Quan, doncs, el jutge s'assegui
quidquid latet apparebit tot el que és secret serà revelat;
nil inultum remanebit. res no quedarà sense càstig.
Després d’aquest començament Kubrick utilitza músiques de diferents compositors. Us proposem que escolteu aquestes músiques abans de veure la pel.lícula parant atenció en el que creieu que els músics volien transmetre amb les seves creacions, així com en els elements que les fan idònies per un gènere cinematogràfic com el terror:
– De Bela Bartok fragments de Música per a cordes, percussió i celesta bartok
– De Krzystof Penderecki hi ha fragments de tres obres diferents:
. Utrenja utrenja
. De natura sonoris sonoris1
. Polymorphia per a 48 instruments de corda polymorphia[1]
– De Gyorgy Ligeti, fragments de Lontano lontano[1]
Ara esteu en condicions de veure i valorar la pel.lícula.
Gran pel·lícula amb una banda sonora impressionant. E´s una pel·lícula molt treballada, amb tots els seus detalls significatius pel director i obra d’un geni com Stanley Kubrick. No m’agrada aquest gènere de films però aquesta em va sorprendre pel fet que tot el que surt, totes les escenes, tots els missatges que transmet, tots els petits detalls son el que intenta expressar i fer arribar al públic el director. M’encanta mirar-la un i altre cop. Tot i això, hi algunes escenes que no acabo d’entendre, pot ser perquè son coses que surten només al llibre però no ho entenc, si em podries aclarir el perquè, ja al final de la pel·lícula, en un moment que la Wendy està pujant les escales, mira cap a un costat i veu a un home assentat a un llit i acompanyat d’un home disfressat de gos.
Molt be´ el resum i aquesta petita introducció cap a ella. Els sons que hi apareixen, sense veure la pel·lícula, es pot sentir l’agonia i la inquietud que tindràs al veure aquesta pel·lícula que està plena de moments d’intriga i amb un final desitjat.
Moltes gràcies!
Gràcies per escriure un comentari, per altra banda molt encertat. Potser ha arribat l’hora de llegir la novel.la per comprendre aquests detalls desconcertants i comparar-la amb la pel.lícula.