Si heu nascut a la Xina us serà familiar aquesta música i els instruments que la interpreten. Si el vostre origen no és oriental podeu començar a entendre aquesta cultura coneixent 4 dels instruments més importants de la tradició musical xinesa.
Creieu que la forma de tocar-los -el que se’n diu la tècnica- és molt diferent de la manera occidental?
ERHU: Podríem dir que és el violí oriental, si bé només té dues cordes que es toquen amb un arc, ha arribat a ser un dels cordòfons més important, amb 1000 anys d’antiguitat. Moltes melodies famoses de la música xinesa han nascut i s’interpreten amb aquest instrument. En els darrers temps s’ha perfeccionat moltíssim, tant la tècnica interpretativa com la fabricació de l’instrument.
QIN: De la família de les cítares, el Qin o Guqin (literalment vol dir “instrument antic de corda”) és des de sempre l’instrument preferit dels erudits, pel seu so subtil i refinat, que hi ha qui emparenta amb el blues. De 7 cordes, tot i que hi ha exemplars de 4 i d’altres fins a 10 o més cordes, produeix un àmbit de 4 octaves. Els xinesos també l’anomenen “pare de la música xinesa”
SHENG: Aeròfon de llengüeta del que ja trobem referències a la dinastia Shang (1401-1122 aC.). Consisteix en tubs de bambú posat dins de tubs cònics de fusta o coure amb orificis que a la vegada s’instal·len en un obturador de coure per la part baixa; tot plegat forma un dispositiu complex que funciona com una flauta produint un so semblant a l’orgue.
SUONA: És un tipus de trompeta que va ser molt popular a la dinastia Jin ( del 265 al 420). De timbre agut, clar i molt sonor, el trobem arreu del país acompanyant les òperes tradicionals, el cant i la dansa. Pot imitar el so d’ocells i insectes. Consisteix en un tub cònic de fusta perforat amb 8 orificis, el so es produeix per una canya i s’amplifica per la part de baix en afegir-hi una forma acampanada de coure.
Deixa un comentari