Tay el gos covard

Hi havia una vegada un gos petit que es deia Tay.Un dia que estava a

laparada de l’autobús assegut, de sobte va aparèixer una

camioneta ambun senyor i una senyora que des de dins li van

preguntar:- Com et dius?

Li va contestar:

– Em dic Tay, i tu?

-Muriel

I el senyor va afegir

– Jo em dic Eustaquio.

Muriel li va dir al Tay:

– Que et passa?

I el gos li va dir:

-No tinc casa.

I la Muriel li va dir:

-Si vols, pots venir a casa nostra a viure amb nosaltres dos.

El gos, tot content va exclamar:

– Si, moltes gràcies!!!

Muriel li va respondre:

–  Doncs, apa, puja, que tenim molt camí per endavant!!!

L’animal va preguntar:

– On viviu?

– Muriel va dir:

– Jo visc a una granja.

Seguidament el Tay va preguntar:

– I tu Eustaquio?

– Jo també visc a la granja amb la Muriel, la meva dona, em vaig casar amb ella  quan

teniem 25 anys .

– El Tay va seguir:

– Teniu animals?

– Si tenim gallines,vaques i unes quantes bèsties més. Va assegurar la dona.

Quan van arribar els tres a la granja, la camioneta es va gripar.

Van passar coses estranyes aquella nit.

A les 22:15,  desprès de sopar, el Tay va escoltar un soroll a la cuina. Va baixar corrents

per les escales i va entrar per la porta. Va veure un fantasma! En Tay va cridar. L’

Eustaquio amb veu molt forta va dir:

– Calla gos estúpid!!!! Que vull dormir!

En Tay va anar corrent a l’habitació del matrimoni i li va dir a la Muriel fent gestos:

– Hi ha un fantasma!!!!

Eustaquio va contestar amb mala llet:

– No hi ha cap fantasma ostres!!! Fica’t al llit.

La Muriel va proposar al seu marit:

– Anem a veure si és veritat.

I l’Eustaquio va respondre:

– D’acord, però com no hi hagi ningú el gos dormirà a la seva habitació. Entesos?

I la Muriel va dir:

– Anem-hi, apa, a veure si hi ha un fantasma.

En Tay va dir fent gestos amb el seu cos que ens donessin pressa perquè sinò el fantasma

s’escaparà. La Muriel i l’Eustaquio van baixar per les escales de la casa i van obrir la porta

de la cuina. Estava tot tirat pel terra, el ketxup i la mostassa  estaven per  les parets i al

sostre,però el fantasma no hi era a la cuina.

El Tay, l’Eustaquio i la Muriel van buscar per tota la granja  pistes del fantasma fins i tot al

galliner. També van buscar al garatge però tot estava el seu lloc: la camioneta, les eines i

material de l’ hort.

Desprès van mirar de nou   la casa.

– La Muriel va preguntar al Tay:

-Això és una broma teva.

El Tay va contestar amb el cap que no era cap broma. Tot era veritat perquè ho havia

vistbaixant les escales per anar al soterrani. Hi havien moltes capses per allà però no

vanveure res tampoc. Al dia següent l’Eustaquio va agafar unes quantes peces que tenia al

garatge i al soterrani i va  fabricar un detector de fantasmes per veure si a la nit es

presentava el  fantasma a casa seva.Quan per fi ja era de nit, van sopar i van menjar un

iogurt que els agradava mol. Més tard els tres van anar al  garatge per agafar tot el

instrumental que tenien  per buscar el fantasma. Primer van anar a la cuina, que era on el

Tay va veure el fantasma, i el fantasma no va aparèixer. A continuació van anar a

l’habitació de l’Eustaquio i de la Muriel i tampoc estava. Van anar a l’habitació del Tay i van

veure per la finestra que hi havia una llum al bosc, al costat de la cova de la mina on havia

un petitet riu una mica brut. L’Eustaquio va dir al Tay i a la Muriel que anèssin a la

muntanya per comprovar si allò era un fantasma. La Muriel va dir:

– Doncs anem a comprovar-ho.

L’Eustaquio va anar a buscar les  claus de la seva camioneta per anar molt més ràpid per la

muntanya. Les claus no hi eren.Tampoc al moble on guardaven totes les  claus  de la casa.

Així que van anar al garatge on l’Eustaquio va agafar un tornavís i el va ficar a la vàlvula

d’arranque de la camioneta i la camioneta va arrencar. L’Eustaquio  li va dir a la Muriel i al

Tay que pugessin a la  camioneta que sinó no arribarien mai. L’Eustaquio, la Muriel  i el

Tay van anar amb la camioneta per la muntanya fins arribar a la cova de la mina. Van

passar per un barranc que es podia passar molt més ràpid i per fi van arribar. L’ Eustaquio

li va donar a la Muriel i al Tay un detector amb una mascareta per poder trobar el

fantasma. El Tay i la Muriel no sabien com activar el detector de fantasmes. Van veure els

tres al fantasma i l’Eustaquio va anar a la camioneta a agafar un traductor per entendre el

el que deia el fantasma. L’Eustaquio li va donar al fantasma una gelatina que es diu

“gelatina traductora” i que funciona 100% per tots els animals del món.

L’Eustaquio va dir al fantasma:

Perquè vas venir a la nostra casa?

I el fantasma li va dir que tenia molta gana i que li agradava molt les cases de les granges i

que volia viure en aquesta granja. Però la Muriel li va dir al fantasma que no podia viure en

aquesta casa, que es busqués un altra casa perquè ja eren molts a la seva casa. I el

fantasma va respondre que només eren tres.

– Ja, però no no pots viure a la nostra casa- va dir la Muriel un altre cop.