Hi havia una vegada una nena que vivia amb la seva mare. Es deia Laya, i li agradava jugar amb la seva millor amiga que es deia Marta. La Laya era molt lletja.
Un dia com s’avorria a casa li va preguntar a la mare:
– Puc anar a casa de la Marta?
La mare li va dir que si, afegint:
– No et perdis, que el bosc és molt gran.
Quan ja hi era al mig del bosc, es va trobar una flor molt rara, la va mirar i la va agafar. De sobte, va baixar una nau del cel. Es va esperar a que baixés, perquè ella no tenia por.
Quan va aterrar, van sortir uns extraterrestres. Aquests van dir a la Laya:
– Si deixes la flor al seu lloc et concedirem un desig.
– La Laya la va deixar, i va demanar un desig, ser bonica. Els extraterrestres li van posar una colònia màgica, i es va transformar en una nena guapa, però amb un encanteri, que els que la miressin quedarien embruixats.
Després va anar al parc, perquè ja no tenia ganes de anar a casa de l’amiga.
De sobte, es va trobar a la Marta, i la Laya li va dir:
– Quina casualitat! La Marta es va enamorar d’ella, la Laya no es va adonar.
Tothom es fixava amb la Laya perquè els atreia la seva bellesa. Un noi la va tocar a l’esquena. Es va espantar i es va anar corrent a casa seva.
Quant va arribar, va veure que la mare estava enbruixada, igual que tota la gent que la mirés.
Després va anar al bosc, sense que la veies ningú.Va agafar un altra vegada la flor, la va arrancar del terra. Va Baixar la nau. La laya els va dir als extraterestres que ja no volia ser bonica. Els extraterestres li van comunicar:
– Si vols ser com abans hauràs d’agafar de nou la flor i protegir-la molt bé.
La Laya els va prometre:
– La proitegiré molt bé.
I els extraterestres li van posar un exprai mágic i es va transformar com era abans. La Laya es va posar molt contenta. I quan es va tornar casa va veure a tota la gent al terra rient molts contents.
🙂
quando tiempo
como pasa el tiempo , el tiempo pasa volando 🙁
echo de menos a toda la clase
🙁 🙁 🙁 🙁