Hi havia una vegada un nen que vivia amb la seva mare . El nen era gran i tenia els ulls molts rodons com unes caniques.
Un dia li va dir a la seva mare:
– Mare, puc anar al bosc a agafar flors ?
La mare li va dir:
– D’acord.
I es va posar content.
Va anar al bosc i va trobar un home que anava amb un barret i una capa negra. Va acostar-se a poc a poc en silenci.
Li va dir el nen:
– Com ets dius?
-Jo Marc i tu?
-Jo Alex.
Va parlar amb ell i li va semblar un home bo.
El nen li va dir:
– Que tens a la mà?
I el home lo va dir:
-És una vareta màgica per fer magia.
-Que guai!
-Vols volar?
–Si .
El mag va dir:
-Ja està.
El nen li va dir:
Que passa?
I el mag li va dir:
-Mira al costat un moment siusplau.
El nen no s’havia adonat de que estava volant!
El nen li va dir:
-Moltes gràcies per ensenyar-me ha volar, però m’haig d’anar, és l’hora de sopar.
L’home li va dir:
– Quina sort que tens.
Al nen li va semblar que aquell home no tenia amics. I li va preguntar:
-No tens amics?
I l’home li va dir :
-No, no en tinc, estan enfadats amb mi.
I el nen li va dir :
– Jo soc el teu amic. Però crec que t’has de portar milor amb els teus amics.
L’home li va dir:
-Moltes gràcies. Tractaré millor als meus amics.
El nen li va dir:
– De res. Tu m’has ensenyat a volar, ara em toca a mi ajudar-te .
-L’home li va dir:
-Moltes gràcies. No t’oblidaré.
I l’home va aprendre ha comportarse millor amb els seus amics.
Conte contat ha quet conte s’ha acabat.
que macooo