TICB7

La Free Software Foundation (FSF) defineix el programari lliure com una garantia de la llibertat del usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.

Es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:

• La llibertat per executar el programa, per a qualsevol propòsit.
• La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
• La llibertat de redistribuir còpies.
• La llibertat per millorar el programa, i alliberar-ne les millores al públic, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar.

Un programa és lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. La llibertat per usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització d’usar-lo en qualsevol mena d’ordinador, per a qualsevol mena de treball.

Compte! Lliure no vol dir sempre gratuït. El programari lliure es pot comprar i vendre. La diferència amb els altres programes (anomenats privatius) és que, una vegada comprat, un programa lliure es pot modificar i tornar a redistribuir venent-lo o no.

De fet un programa privatiu no el podem comprar mai, l’únic que adquirim és una llicència, és a dir, el dret a utilitzar-lo en condicions força restrictives.

Tot això ens ho explica molt bé Richard Stallman en aquest vídeo.

És evident els grans avantatges d’utilitzar el programari lliure en tots els àmbits i sobretot en l’àmbit educatiu. Ara usant amb un programa lliure podem distribuir-lo entre l’alumnat (o se’l poden baixar d’internet) per treballar a casa i no estem fent res d’il·legal

Per saber-ne més consulteu la pàgina del Projecte GNU (és en català). Molt interessant és l’apartat categories de programari lliure i no lliure on ens expliquen què és codi obert, copyleft, freeware, shareware…