Avui s’ha estrenat a BTV “Tic Tac Web”. El nom és un derivat del que vaig suggerir. M’ha fet il·lusió veure la materialització del programa, després d’haver assistit, ara farà un any, a unes quantes reunions de”focus grup” amb en Tomas Cascante de Tertulia Digital.

Aquest programa pretén divulgar novetats de les TIC, i també reflexionar sobre els canvis socials i de relacions personals que ha introduït el seu ús. Cada “Tic Tac Web” girarà al voltant d’un tema principal. El tema TIC d’avui ha estat la telefonia mòbil: les possibilitats del mòbils de 3a generació i els interrogants sobre els efectes secundaris de les antenes han centrat el tema.

La secció estel·lar ha estat per a mi la de Amadeu Abril, director de la Fundació puntCAT. Amb la seva habitual ironia i capacitat de comunicació, ha reflexionat sobre els diferents usos que donem als mòbils per segments d’edat. Ha estat el contrapunt TAC del programa.

Bona sort a “Tic Tac Web”!.

Les conclusions dels treballs de la Comissió “Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació” del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de l’Ajuntament de Barcelona, han recollit la meva aportació “De les TIC a les TAC”, en un apartat específic:

“Fomentar l’adquisició de coneixement
Davant de la quantitat i la velocitat de la informació rebuda, esdevé imprescindible capacitar la ciutadania per aprendre a gestionar aquesta informació, donant una importància especial a la comprensió d’aquesta informació. En aquest marc, destaca la importància de l’accessibilitat, com a capacitat per saber on adquirir la informació i de quina manera fer-ho. Es tracta, en definitiva, d’incentivar el pas de les TIC, enteses com a tecnologies de la informació i la comunicació, a les TAC, com a tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.”

Poc a poc les TAC es van obrint camí…

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès) és un projecte de creació col·lectiva d’una enciclopèdia a la xarxa, un excel·lent exemple de TAC. Es basa en una eina de programari lliure anomenada Wiki que permet editar contingut hipertextual, directament des d’un navegador web. El projecte va ser proposat per Larry Sanger i materialitzat per Jimmy Wales el 15 de gener del 2001. En aquests cinc anys, s’han generat col·lectivament un importantíssim volum de continguts, elaborats per redactors voluntaris i estructurats enciclopèdicament. Per fer-se una idea del volum d’articles disponibles, visiteu la pàgina principal de la Wikipedia.

La Viquipèdia en català va començar el 20 març del 2001. Actualment col·laboren més de 900 redactors que han elaborat a dia d’avui 23.807 articles.

La Viquipèdia ha estat recentment d’actualitat per un debat sobre la qualitat científica del seu contingut. El periodista John Seigenthaler va descobrir que a la seva biografia de la Wikipèdia, es deia que havia format part del complot per a assassinar a J.F. Kennedy. Aquest fet ha desencadenat un acalorat debat sobre el procediment desintermediat (sense control d’un responsable editorial) de creació de contingut a la Viquipèdia. En realitat, sols es tractava d’una broma, però la “broma” ha evidenciat el punt feble de la Viquipèdia: la manca de control editorial. La resposta a aquest incident, ha estat limitar l’anonimat dels redactors. A partir de desembre del 2005, els redactors hauran de registrar-se per poder crear noves pàgines a la Viquipèdia.

Malgrat aquest incident, aprofitat per alguns sectors per desacreditar els mecanismes de creació col·laborativa i lliure de coneixement, la prestigiosa revista Nature ha deixat Viquipèdia en bon lloc, en una comparativa amb l’Enciclopèdia Britànica. En aquest estudi, es posa de manifest que la qualitat científica del contingut és pràcticament equivalent entre les dues obres (és a dir totes dues tenen errades). La velocitat de creixement però, és molt superior a la Viquipèdia: en 5 anys 3.7 milions d’articles en 200 llengües. La Wikipedia ocupa el lloc 37 del ranking de les webs més visitades.

A més de la Viquipèdia, hi ha altres projectes d’edició col·laborativa, lliure i desintermediada de continguts educatius a Internet. Alguns exemples destacats són:
– Els Wikibooks, que tenen com objectiu posar a la disposició dels internautes llibres de text, manuals, tutorials i altres textos pedagògics, en modalitat d’accés gratuït.
– El projecte California Open Source Textbook Project (COSTP) dedicat a la creació de continguts curriculars de totes les disciplines de l’educació obligatòria, d’acord amb el “California State Education framework”. La seva primera aportació és una Història universal (World History project).

Després de quasi 4 anys en hibernació, he decidit desenterenyinar aquest Bloc “De les TIC a les TAC”, amb la intenció que en aquesta segona etapa tingui una continuïtat més estable.
La primera etapa, a l’inici del 2002, va ser un exercici d’experimentació de les possibilitats d’aquest nou mitjà de publicació web. Superada la curiositat inicial, el meu treball al Fòrum 2004, allunyat de la realitat educativa, em feia cada cop més complicat generar aportacions d’interès. Vaig decidir deixar-ho córrer.
Ara, reincorporat de nou a tasques centrades en l’educació amb les TIC, sento la necessitat de compartir reflexions i conversar de forma distesa i informal amb les/els qui esteu interessats en aquests temes. Per aquest motiu, entre els bons propòsits per aquest any 2006, he decidit tornar a reprendre la publicació d’aquest Bloc de notes digital, Bitàcola, Weblog o com convinguem en anomenar-ho.
Confio que “De les TIC a les TAC” respongui també a algun dels vostres interessos.

Els estàndards sobre continguts educatius en suport digital són ja un fet. El procés de definició d’especificacions va iniciar-se l’any 1997 quan es va crear el Projecte Educause en el marc de la National Learning Infrastructure Initiative dels EEUU. L’objectiu d’aquest projecte era el de definir especificacions de metadades per facilitar la cerca de continguts educatius a la web. Posteriorment aquest projecte dóna lloc al consorci IMS amb presència de les principals empreses multinacionals del sector TIC. L’objectiu inicial, s’amplia extenent les especificacions als diferents components dels sistemes d’aprenentatge virtuals. Aquest procés genera la creació de nous projectes i grups de treball: el grup Learning Technologies del IEEE(LTSC) i el projecte ARIADNE Europa són els pioners.

Actualment els treballs de normalització en elearning s’assumeixen a nivell Europeu, per un grup de treball sobre tecnologia educativa del Comité Europeu de Normalització (CEN/ISSS Learning Technology Workshop) i a nivell internacional pel Subcomité 36 de la ISO.

L’any 1999, sota l’impuls del Comissionat per a la Societat de la Informació, es va instituir a Catalunya un grup IMS (GIMS) format per totes les Universitats públiques catalanes i el PIE del Departament d’Ensenyament. El GIMS va participar en el consorci internacional IMS i el seu objectiu era el de divulgar en el marc de la comunitat universitària i educativa, les especificacions IMS. A finals de l’any 2000 el GIMS deixa de funcionar.

Els principals objectius dels estàndards elearning són:

· Crear continguts educatius d’alta qualitat que siguin reutilitzables i flexibles per adaptar-se a diferents contextos d’aprenentatge.

· Etiquetar els continguts educatius amb metadades per facilitar la seva localització a la xarxa .

· Facilitar la portabilitat i compatibilitat tecnològica. És a dir la interoperabilitat entre les diferents entorns virtuals d’ensenyament-aprenentatge (plataformes elearning).

Ara fa poc més d’un any que vaig fer una xerrada sobre aquest tema (la meva darrera aportació des del PIE). Segueixo l’evolució dels estàndards elearning perquè crec que són estratègics pel sector educatiu.

El Regne Unit té una dilatada experiència en la innovació educativa amb les TIC. Les primeres actuacions es varen fer a finals de la dècada dels anys 70. En aquest context s’inscriu Futurelab, un organisme sense ànim de lucre que té com a missió estimular la col·laboració entre les universitats, les empreses tecnològiques i de continguts i el sector educatiu.

Les finalitats bàsiques de Futurelab són: experimentar noves idees d’utilització de les TIC i promoure nous entorns i materials d’aprenentatge. Per dur-les a terme, té les següents línies d’actuació:

Clúster d’impuls i difusió d’innovacions

• Tallers d’innovació;
• Concurs anual de projectes;
• Participació en fires i exposicions del sector educatiu (BETT);
• Conferències i Jornades.

Acompanyament i suport als innovadors

• Viver de noves idees d’aplicació de les TIC a l’educació;
• Ajut a la preparació de projectes per a l’obtenció d’ajuts;
• Estímul a la col·laboració entre educadors, empreses i administració.

Hub de coneixement

• Elaboració d’informes i estudis;
• Reviews sobre la recerca en TIC i educació en altres comunitats i països;
• Portal d’innovació i TIC.

Oi que sóna bé? Perquè no un “FutureLab” a casa nostra?

Per celebrar aquest 20è aniversari de compromís amb la innovació educativa amb les TIC, he decidit batejar la meva pàgina web personal a la XTEC amb el mateix nom que aquest Bloc: “De les TIC a les TAC”.

Hem sento plenament identificat amb la visió que resumeix aquest joc de paraules, que s’em va acudir un matí de la setmana passada, mentre anava a treballar al Fòrum 2004.

La idea que estic considerant és buscar la complementarietat entre la pàgina personal de la XTEC i aquest Bloc. Aniré incorporant a la pàgina web, els documents i treballs sobre les TIC més reposats. Aquest bloc servirà per les reflexions més espontànies.

Aquest any celebro el meu vintè aniversari en l’utilització educativa dels ordinadors. Quan vaig començar a experimentar a l’escola amb “Spectrums, Commodores i BBCs” l’escenari tecnològic era ben diferent del d’ara. No obstant, la reflexió pedagògica sobre com s’havia d’enfocar la “informàtica educativa” era molt ric. A aquest debat educatiu vàrem contribuir des del Grup d’Informàtica de Rosa Sensat (GIRS) , fent aportacions pioneres per difondre l’ús del llenguatge Logo. El Logo integra la visió de l’ordinador com a instrument d’aprenentatge, en contraposició a les concepcions de l’ordinador com a màquina d’ensenyar, amb els programaris d’ensenyament assistit per ordinador (EAOs) .

Fent una mica de balanç de les dues darreres dècades, aquestes concepcions i pràctiques inicials amb les TIC s’han mantingut, amb diferents embolcalls i grau d’èxit. Posant al dia les proposicions de B. Gros a “Aprender mediante el ordenador” (1987) , podrien resumir-se els usos educatius de les TIC amb tres preposicions:

Aprendre DE les tecnologies: correspon als usos on l’ordinador assumeix les funcions de transmissor de continguts i de la seva avaluació. Les aplicacions que adopten aquest enfocament es van iniciar ja amb les primeres fornades de la informàtica educativa, mitjançant els programes d’ensenyament assistit per ordinador (EAO). Aquest enfocament metodològic, basat en les teories conductistes de l’aprenentatge, ha anat adoptant els avenços de la tecnologia (aplicacions multimèdia, continguts didàctis web, etc) però mantenint intactes el seus plantejaments. Els tutorials, les exercitacions són exemples concrets d’aquesta visió de les TIC.

Aprendre SOBRE les TIC: Aquesta modalitat d’ús, parteix de la base que les TIC són un objecte de coneixement per elles mateixes. Durant la dècada dels 80 l’èmfasi es va posar a aprendre “informàtica” i més en concret un llenguatge de programació. Aquesta concepció ha derivat darrerament en el domini de les eines ofimàtiques i de creació multimèdia. L’aprenentatge d’eines, fora dels usos professionalitzadors, ha de respondre a un projecte pedagògic i no a l’inrevés. L’adquisició de competències sobre les eines TIC d’ús general (Processador de textos, correu electrònic, cerca d’informació a la web, entorns de treball col·laboratiu, etc.) ha de fer-se en el context de projectes d’aprenentatge més globals.

Aprendre AMB les TIC: Aquesta concepció arrenca en els anys vuitanta amb els plantejaments constructivistes associats al treball amb el llenguatge Logo. Actualment segueix vigent sota la forma de diferents activitats col·laboratives en xarxa i de comunitats virtuals d’aprenentatge. Per etiquetar de forma genèrica aquests usos, proposem anomenar-los Tècniques d’Aprenentatge i construcció col·laborativa del coneixement (TAC). Aquest és, sens dubte, el plantejament metodològic amb les TIC més innovador. Les simulacions interactives, els projectes telemàtics de diferent abast basats en el treball col·laboratiu o les Webquest, són exemples d’aquests nous usos, que permeten a professors i alumnes, explotar les possibilitats comunicacionals d’Internet i les fonts documentals de coneixement més actuals per exercir d’investigadors.

La combinació ponderada de les tres preposicions, és la clau per a definir una estratègia pedagògica d’integració educativa de les TIC.