Un dels indicadors de la maduresa d’un producte o una tecnologia és quan l’incorporem a la nostra activitat habitual, i deixem de pensar en ella com un element excepcional amb interès per si mateix. Aplicada aquesta idea a les TIC educatives, és el que alguns autors anomenen ordinador invisible o transparent.
Per a la Generació de la Tecla (els nadius digitals) els telèfons mòbils, les videoconsoles, els ordinadors i Internet són tecnologies transparents que serveixen per satisfer les seves necessitats comunicacionals, lúdiques i, en certa mesura, d’aprenentatge.
En les dues dècades que portem d’aproximació entre l’Educació i les TIC, els centres educatius són encara lluny d’haver assolit el grau de transparència tecnològica que ja tenen la majoria dels alumnes a la seva llar.
Avui encara és difícil fer una predicció de quan trigarem a veure una situació com la següent:
– Avui no hem pogut treballar a la classe.
– No ha vingut el mestre?
– Si, però no funcionava Internet.
És evident que a l’Escola intervenen un conjunt de factors limitants que retarden l’adopció de les TIC. Des de la vostra perspectiva, quins penseu que són:
Els equipaments actuals? L’adequació dels continguts? La formació del professorat? L’organització educativa? El disseny curricular? L’escletxa generacional? La tradició pedagògica? xxxxx?
