L’ordinador transparent

Un dels indicadors de la maduresa d’un producte o una tecnologia és quan l’incorporem a la nostra activitat habitual, i deixem de pensar en ella com un element excepcional amb interès per si mateix. Aplicada aquesta idea a les TIC educatives, és el que alguns autors anomenen ordinador invisible o transparent.

Per a la Generació de la Tecla (els nadius digitals) els telèfons mòbils, les videoconsoles, els ordinadors i Internet són tecnologies transparents que serveixen per satisfer les seves necessitats comunicacionals, lúdiques i, en certa mesura, d’aprenentatge.

En les dues dècades que portem d’aproximació entre l’Educació i les TIC, els centres educatius són encara lluny d’haver assolit el grau de transparència tecnològica que ja tenen la majoria dels alumnes a la seva llar.

Avui encara és difícil fer una predicció de quan trigarem a veure una situació com la següent:
– Avui no hem pogut treballar a la classe.
– No ha vingut el mestre?
– Si, però no funcionava Internet.

És evident que a l’Escola intervenen un conjunt de factors limitants que retarden l’adopció de les TIC. Des de la vostra perspectiva, quins penseu que són:
Els equipaments actuals? L’adequació dels continguts? La formació del professorat? L’organització educativa? El disseny curricular? L’escletxa generacional? La tradició pedagògica? xxxxx?

Seymour Papert greument ferit

Acabo de llegir un RSS amb la notícia que Seymour Papert ha resultat greument ferit, atropellat per una motocicleta a Hanoi, on assistia a una Conferència.

Com sabeu Papert és el creador del llenguatge Logo i promotor d’un enfocament molt innovador de l’ús dels ordinadors en l’aprenentatge: la programació dels ordinadors per part dels infants (la creació de micromons) en contraposició a l’ús de programari d’ensenyament assistit per ordinador, que, segons ell, programa la ment dels infants.

Personalment el considero el pare de la visió TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) de les TIC. Les seves aportacions han marcat profundament la meva concepció del paper educatiu de la tecnologia. Li desitjo una ràpida recuperació.

Més informació a la blogosfera
Campanya Flors per Seymour

Aprenguem del passat per construir el futur

La Jornada DIM 2006 té com a tema central: “Hagamos un poco de prospectiva sobre TIC y Educación. Dos horizontes: 2015 y 2035”.

El títol d’aquesta nota és el que he donat a la meva aportació a l’esmentada Jornada. Agraeïxo als organitzadors, la seva invitació a participar en aquesta taula rodona. Ha estat estimulant llegir i reflexionar sobre aquest tema i compartir les intuicions i les visions sobre les tendències de l’Educació amb les TIC.

Penso que els espais de reflexió col·lectiva són imprescindibles per repensar l’Escola en la Societat del Coneixement. Entenc que aquest és sobretot un debat ideològic (d’idees) més que tecnològic (d’artefactes). Les tecnologies no són neutres. Penso que tota elecció tecnològica, implícita o explícitament, parteix d’una determinada concepció de l’educació i per extensió de la societat.

Una de les preguntes centrals que ens hem de formular per definir el futur és: Quin model d’escola volem per la Societat del Coneixement, basat en l’ensenyament o en l’aprenentatge? Cada model requereix un tipus de tecnologia…

Us animo a que utilitzeu l’espai d’aquest bloc als que vullgueu continuar el debat i la reflexió.

Algunes referències consultades
2020 Visions , Transforming Education and Training Through Advanced Technologies Document PDF publicat pel govern dels EEUU el 2002
Education 2015 Conferència organitzada el 1994 per l’Ultralab al Regne Unit
Imagining the future of schooling Taula rodona de la European SchoolNet 6-7 desembre 2006
La necessitat d’una nova visió i 2020 Visions notes del Ferran Ruiz als seus Blogs.
Schooling for Tomorrow Programa de prospectiva educativa de la OCDE.

Cercar X Trobar 2a part


Guió de la sessió

  • Cercar informació o que la informació ens busqui a nosaltres?
  • La Web 2.0: Directoris personalitzats (Del.icio.us)
  • Cerca dins la web oculta o invisible
  • Competències informacionals

Propostes d’activitats

Altres recursos

Lectura
Avaluació de competencies TIC als EEUU

Taller Cercar X Trobar


Cercar per trobar és un taller de dues sessions per al professorat, organitzat pels CRPs de Barcelona. La primera sessió és avui dimecres 15 i la següent el proper dimecres 22/11.

Com a proposta inicial, us plantejo el guió de treball següent:

1a sessió (15/11)

  • Internet un mar d’informació (amb molta profunditat)
  • Eines de cerca: Directoris, Cercadors i Metacercadors
  • Altres instruments amb informació estructurada: Hiperenciclopèdia, Wikipedia
  • Pràctiques i activitats: Estratègies i trucs per la cerca d’informació a Internet

2a sessió (22/11)

  • Cerca d’informació o informació que ens cerca?
  • La Web 2.0: Directoris personalitzats (Del.icio.us)
  • Competències informacionals
  • Propostes d’activitats

Lectures
Internet com a font de recursos educatius
Buscant respostes (un any d’Answers)

Activitats

  • Eines per facilitar la cerca pel navegador FireFox
  • Googlejem: Criteris de cerca
  • Comparativa de cercadors
  • Cerca amb un metacercador (Zippy)
  • Cerca d’elements multimèdia: imatges, sons, vídeos
  • Plantejeu-vos un problema de cerca relacionat amb la vostra àrea curricular. Definiu una estratègia de cerca i compareu els resultats obtinguts amb tres eines de cerca. Feu un breu informe de les conclusions als comentaris d’aquest Blog.

Jornades de programari lliure 2006

Avui comencen les V Jornades de Programari Lliure organitzades per la Càtedra de Programari Lliure de la UPC.
Els organitzadors m’han proposat fer una conferència sobre els estàndards oberts elearning. Els hi ho agraeixo. Per a mi, és una oportunitat per compartir idees sobre qüestions que considero estratègiques, i que encara estan poc desenvolupades a casa nostra.

El desenvolupament de materials formatius en suport digital, no és un tema nou. Fa més de 30 anys que es varen començar a desenvolupar cursos basats total o parcialment en suport informàtic. L’adveniment d’Internet i la profileració d’entorns de teleformació, han fet evident la necessitat d’establir mecanismes d’interoperabilitat entre els diferents sistemes: les especificacions i estàndards oberts pels continguts i serveis formatius en suport digital.

Les expectatives al voltant dels estàndards oberts elearning són elevades: aporten els elements tècnics de base per crear un nou mercat de continguts didàctics digitals i, donen més control a les institucions formatives i als usuaris, pel desplegament i personalització de plataformes d’aprenentatge virtuals de segona generació.

La presentació (PDF 1,9 Mb) s’articula en tres blocs:

  1. ABC dels estàndards oberts
  2. Descripció dels estàndards per la formació en suports digitals
  3. Mites i Tendències sobre els estàndards elearning

En record de la Marta Mata

La Marta Mata ens ha deixat. Avui, el seu funeral ha estat un acte molt emotiu, multitudinari, amb una massiva presència del sector educatiu. La Marta ha estat i serà un referent per a moltes generacions de mestres.
Conservo molts i bons records d’ella: actes, xerrades, reunions, algunes converses sobre les aplicacions de les TIC…
Les TIC l’interessaven pel seu potencial innovador i com a eina per al tractament i estudi de la llengua. A principis dels 80s, va recolzar el projecte del Grup d’Informàtica de Rosa Sensat (GIRS) per crear l’Informateca, un espai obert d’experimentació amb els ordinadors de l’època (Spectrum, Commodore, BBC, PC) al tercer pis dels locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat al carrer Còrsega.
Més endavant, cap als noranta, ens va parlar dels estudis que feia sobre la frequència dels mots del vocabulari bàsic català en els llibres infantils. Anàlisi que duia a terme amb l’ajut d’un programa informàtic que l’hi havia fet el seu germà.
Van passar els anys, i arran de la seva coordinació de les activitats educatives del Fòrum 2004, vaig tenir l’oportunitat de compartir algunes estones de treball amb ella a la casa de Saifores. En conservaré un record molt profund. Ha estat un privilegi haver-la coneguda.

Jornada Espiral 2006

La Jornada Espiral 2006 ha respòs a les expectatives i es consolida com un espai transversal d’intercanvi i reflexió sobre la innovació TIC en els diferents nivells educatius: des de l’educació primària a la universitària i la formació d’adults.

No faré una crònica de l’activitat, que ja han fet altres companys (Bea Marin i Joan Queralt), el que vull és compartir tres idees per al proper Espiral 2007:

  1. Potenciar la tranversalitat, estenent-la més enllà dels àmbits acadèmics. Com veieu incorporar un conferenciant/a representant dels sectors socials, professionals o econòmics implicats en la Societat del Coneixement?
  2. Ampliar l’espai de debat. El temps dedicat a les presentacions deixa molt poc marge a les intervencions dels assistents. Tal vegada es podria incloure alguna taula rodona on els ponents tinguessin com a màxim 5 minuts per exposar el que pensen del tema escollit, i després deixar barra lliure a l’auditori. En aquest espai, potser caldrà convidar responsables TIC de l’Administració Educativa, per equilibrar la seva assistència a d’altres fòrums.
  3. Potenciar la difusió síncrona de les Jornades. Com veieu fer-ne la retransmissió mitjançat alguna modalitat de Webcasting?

Per acabar, agrair al Ferran Mas la seva aportació decisiva per fer realitat la proposta dels Canals d’Activitats d’Aprenentatge (CAA), evocar els contactes personals, els exemples de bones pràctiques, unes dades preocupants sobre la integració curricular de les TIC a les nostres escoles, nous interrogants i projectes formulats, un dinar excel·lent! Ah, i per als interessats, aquí teniu una referència al WikiMarató.

Fins al 2007!

Un blog sobre murals

Acabo d’ensopegar per casualitat amb el blog Classroom Displays de Linda Hartley, mestra britànica, que ha creat un espai virtual preciós per exposar els murals de la seva escola i intercanviar idees i propostes per crear-los. Les imatges d’aquest blog estan integrades dins la galeria temàtica de Flickr: Classroom Displays group .

No m’en puc estar de destacar el paper del Blog com una eina professional al servei del professorat de tots els nivells educatius, per compartir bones pràctiques, amb la possibilitat de poder fer suggeriments i observacions en els comentaris del Blog. Amb aquestes eines podem millorar la pròpia pràctica i donar a conèixer les nostres creacions fora de la nostra escola.

Un altre ús TAC d’una eina TIC 😉

ISTE 11: Topologia de Xarxes

El present esquema mostra tres dels principals models de topologies de xarxes de comunicacions. El va dibuixar Paul Baran, un dels pares d’Internet, a l’article “On Distributed Communications: 1. Introduction to Distributed Communications Network”, publicat l’any 1964.
Al peu de cada model podem llegir:

  • A. Centralitzat
  • B. Descentralitzat
  • C. Distribuït

L’esmentat article reflexionava sobre els avantatges i limitacions de cada model, posant l’èmfasi en la capacitat de supervivència i regeneració de cada topologia de xarxa després d’un atac nuclear. Des d’aquest punt de vista, la topologia “Distribuïda” és la més eficient, atès que s’elimina la vulnerabilitat d’un centre únic, i ofereix múltiples vies d’interconnexió entre els nodes de la xarxa. Sobre aquesta idea es va desenvolupar Internet.

Personalment aquests esquemes els veig també com representacions dels estadis d’evolució de la web: la centralització m’evoca les webs i portals de 1a generació (el que els anglosaxons anomenen “Broadcast”). El model descentralitzat correspon a les Comunitats Virtuals amb els seus fòrums, espais compartits, múltiples editors per un mateix portal, etc. L’estadi “Distribuït” vindria exemplificat per les xarxes P2P i també per la Web2.0, on tots els usuaris tenen la potencialitat d’esdevenir creadors i/o emissors de contingut.

Així mateix, si mirem els esquemes des de la perspectiva TAC (Tècniques d’Aprenentatge i Col·laboració), permeten visualitzar tres possibles plantejaments docents de treball a l’aula: Des del model on hi ha un únic emissor que irradia la informació (amb pissarra clàssica o digital), el treball en petits grups amb un cert grau de coordinació, i finalment el treball col·laboratiu en una xarxa entre iguals on tots som aprenents.

Aquests esquemes es podrien aplicar per analitzar i representar nivells organitzatius més complexos (organitzacions, societat). Però això excediria el propòsit d’aquesta nota. Si teniu interès podem continuar aquesta anàlisi en els comentaris.