Arran de la demanda del company Pitu Fernàndez, d’algun document sobre la cerca a Internet, hem decidit actualitzar conjuntament una pàgina que vaig fer l’any 1998, sobre els diferents instruments de cerca a la xarxa.
L’actualització d’aquesta pàgina, ara rebatejada com “Internet com a font de recursos educatius” ha coincidit amb la publicació de la darrera aportació del Ferran Ruiz al seu blog “Notes d’opinió” justament sobre els cercadors de la web Buscant respostes (un any d’Answer) , fet que ens ha permés enriquir el nostre document, amb algunes de les seves aportacions.
En els 8 anys transcorreguts des de la primera versió del document de cerca, el món dels buscadors ha evolucionat molt. Sols una dada: l’any 1998, va ser fundada l’empresa Google. Ara és una de les pàgines més visitades de la web…

Aquesta imatge és d’una nena de primària i data del 2001. La vaig recuperar d’una activitat del projecte MyEurope (l’enllaç a l’original s’ha perdut). La proposta consistia en demanar als infants que dibuixessin com els agradaria que fos l’escola del futur.
És interessant observar com per a aquesta alumna, les TIC tot i tenir una presència important, no ocupen el lloc central de les activitats de classe. També és suggerent com imagina el canvi del rol del professor 😉
Ara que estem en ple procés de debat curricular, ens hauríem de plantejar com ho fem per implicar als infants i joves en la definició dels seus entorns d’aprenentatge. Això és el que els tecnòlegs anomenen Disseny centrat en l’usuari i els pedagogs Paidocentrisme.
Si algú ha proposat (o s’anima a fer-ho) aquesta activitat als seus alumnes, l’hi agrairé que comparteixi les propostes més innovadores.

Ara fa una setmana vaig decidir reprendre la publicació d’aquest Bloc. Els vostres comentaris han estat molt encoratjadors. Per celebrar aquesta tendra efemèrides, he decidit iniciar una secció monogràfica: La Imatge Setmanal de Tecnologia i Educació (ISTE).

Vaig començar a recollir imatges amb ocasió de la preparació d’una ponència per la Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya el desembre 2001. Aquesta tasca, també em va suggerir la idea de “l’imaginari Web“, una proposta d’activitat web basada en imatges. Des d’aleshores, la col·lecció d’imatges ha anat creixent. He pensat que la bitàcola podria ser un bon mecanisme per compartir-la. No cal dir, que si teniu imatges d’aquesta temàtica, estaré encantat que me les envieu.

Per inaugurar la secció, he triat una de les imatges que més m’han impactat, per la clarividència del seu anònim autor. Forma part d’una col·lecció de cromolitografies futuristes editades per l’impremta francesa Vieillemard els anys 1900-1901.

Què en penseu de la visió de la tecnologia educativa que pronostica la imatge?

A punt d’acabar la prórroga establerta per fer aportacions al debat curricular, he enllestit un comentari personal, al tractament de les TIC en els diferents àmbits en els que s’articula la proposta.
Per fer el buidat del corpus textual i analitzar les ocurrències dels termes en el seu context, m’he ajudat del programari lliure Text STAT.

Us ofereixo anticipadament el text de la meva aportació en un document PDF (135 Kb).

Us convido a que utilitzeu els comentaris que ofereix aquest Bloc, per conversar sobre les visions i enfocaments de les TIC.

Fa dies que segueixo al Blog OLDaily (un dels meus referents a la Blogosfera educativa, guanyador del premi al millor blog individual dels Edublog Award 2005) els seus comentaris i referències sobre els anomenats “Personal Learning Environments” (PLE).

El concepte és interessant, cada estudiant disposa d’un entorn virtual personalitzat, amb les seves eines TIC de treball intel·lectual, amb capacitat per connectar-se als diferents proveïdors de cursos y recursos educatius. Aquest model és un canvi de perspectiva radical, respecte a l’actual generació d’Entorns Virtuals d’Ensenyament Aprenentatge (EVEA).

Aproximacions a aquest concepte n’hi ha diverses:

• un “Live CD” amb una distribució educativa de Linux;
• un cdrom amb programari lliure seleccionat per a ús educatiu (Open Software for Starving Students);
• el pack de programari lliure i gratuit ofert per Google;
• el Memory Stick (USB Study Stick) precarregat amb programari portable;
• un espai virtual personalitzat i gestionat per l’estudiant, vinculable als cursos i activitats als que està inscrit, d’una mateixa o de diferents institucions acadèmiques (aquest és un dels usos que jo dóno al BSCW);
• un portafoli digital (eportfolio);
• un ordinador portàtil de cada estudiant. Aqui les opcions són múltiples: dels actuals portàtils o pocketPCs, al portàtil de 100 $ del MIT. Hi ha també opcions més freekies, com el projecte “Black Dog“, un servidor Linux de la mida d’un minidisc extern, connectable a qualsevol màquina per USB.

Aquestes diferents modalitats no són excloents.
La idea de PLE/EPE cal seguir-la de prop, el seu potencial TAC apunta alt.

Avui s’ha estrenat a BTV “Tic Tac Web”. El nom és un derivat del que vaig suggerir. M’ha fet il·lusió veure la materialització del programa, després d’haver assistit, ara farà un any, a unes quantes reunions de”focus grup” amb en Tomas Cascante de Tertulia Digital.

Aquest programa pretén divulgar novetats de les TIC, i també reflexionar sobre els canvis socials i de relacions personals que ha introduït el seu ús. Cada “Tic Tac Web” girarà al voltant d’un tema principal. El tema TIC d’avui ha estat la telefonia mòbil: les possibilitats del mòbils de 3a generació i els interrogants sobre els efectes secundaris de les antenes han centrat el tema.

La secció estel·lar ha estat per a mi la de Amadeu Abril, director de la Fundació puntCAT. Amb la seva habitual ironia i capacitat de comunicació, ha reflexionat sobre els diferents usos que donem als mòbils per segments d’edat. Ha estat el contrapunt TAC del programa.

Bona sort a “Tic Tac Web”!.

Les conclusions dels treballs de la Comissió “Mitjans de Comunicació i Societat de la Informació” del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de l’Ajuntament de Barcelona, han recollit la meva aportació “De les TIC a les TAC”, en un apartat específic:

“Fomentar l’adquisició de coneixement
Davant de la quantitat i la velocitat de la informació rebuda, esdevé imprescindible capacitar la ciutadania per aprendre a gestionar aquesta informació, donant una importància especial a la comprensió d’aquesta informació. En aquest marc, destaca la importància de l’accessibilitat, com a capacitat per saber on adquirir la informació i de quina manera fer-ho. Es tracta, en definitiva, d’incentivar el pas de les TIC, enteses com a tecnologies de la informació i la comunicació, a les TAC, com a tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.”

Poc a poc les TAC es van obrint camí…

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès) és un projecte de creació col·lectiva d’una enciclopèdia a la xarxa, un excel·lent exemple de TAC. Es basa en una eina de programari lliure anomenada Wiki que permet editar contingut hipertextual, directament des d’un navegador web. El projecte va ser proposat per Larry Sanger i materialitzat per Jimmy Wales el 15 de gener del 2001. En aquests cinc anys, s’han generat col·lectivament un importantíssim volum de continguts, elaborats per redactors voluntaris i estructurats enciclopèdicament. Per fer-se una idea del volum d’articles disponibles, visiteu la pàgina principal de la Wikipedia.

La Viquipèdia en català va començar el 20 març del 2001. Actualment col·laboren més de 900 redactors que han elaborat a dia d’avui 23.807 articles.

La Viquipèdia ha estat recentment d’actualitat per un debat sobre la qualitat científica del seu contingut. El periodista John Seigenthaler va descobrir que a la seva biografia de la Wikipèdia, es deia que havia format part del complot per a assassinar a J.F. Kennedy. Aquest fet ha desencadenat un acalorat debat sobre el procediment desintermediat (sense control d’un responsable editorial) de creació de contingut a la Viquipèdia. En realitat, sols es tractava d’una broma, però la “broma” ha evidenciat el punt feble de la Viquipèdia: la manca de control editorial. La resposta a aquest incident, ha estat limitar l’anonimat dels redactors. A partir de desembre del 2005, els redactors hauran de registrar-se per poder crear noves pàgines a la Viquipèdia.

Malgrat aquest incident, aprofitat per alguns sectors per desacreditar els mecanismes de creació col·laborativa i lliure de coneixement, la prestigiosa revista Nature ha deixat Viquipèdia en bon lloc, en una comparativa amb l’Enciclopèdia Britànica. En aquest estudi, es posa de manifest que la qualitat científica del contingut és pràcticament equivalent entre les dues obres (és a dir totes dues tenen errades). La velocitat de creixement però, és molt superior a la Viquipèdia: en 5 anys 3.7 milions d’articles en 200 llengües. La Wikipedia ocupa el lloc 37 del ranking de les webs més visitades.

A més de la Viquipèdia, hi ha altres projectes d’edició col·laborativa, lliure i desintermediada de continguts educatius a Internet. Alguns exemples destacats són:
– Els Wikibooks, que tenen com objectiu posar a la disposició dels internautes llibres de text, manuals, tutorials i altres textos pedagògics, en modalitat d’accés gratuït.
– El projecte California Open Source Textbook Project (COSTP) dedicat a la creació de continguts curriculars de totes les disciplines de l’educació obligatòria, d’acord amb el “California State Education framework”. La seva primera aportació és una Història universal (World History project).

Després de quasi 4 anys en hibernació, he decidit desenterenyinar aquest Bloc “De les TIC a les TAC”, amb la intenció que en aquesta segona etapa tingui una continuïtat més estable.
La primera etapa, a l’inici del 2002, va ser un exercici d’experimentació de les possibilitats d’aquest nou mitjà de publicació web. Superada la curiositat inicial, el meu treball al Fòrum 2004, allunyat de la realitat educativa, em feia cada cop més complicat generar aportacions d’interès. Vaig decidir deixar-ho córrer.
Ara, reincorporat de nou a tasques centrades en l’educació amb les TIC, sento la necessitat de compartir reflexions i conversar de forma distesa i informal amb les/els qui esteu interessats en aquests temes. Per aquest motiu, entre els bons propòsits per aquest any 2006, he decidit tornar a reprendre la publicació d’aquest Bloc de notes digital, Bitàcola, Weblog o com convinguem en anomenar-ho.
Confio que “De les TIC a les TAC” respongui també a algun dels vostres interessos.

Els estàndards sobre continguts educatius en suport digital són ja un fet. El procés de definició d’especificacions va iniciar-se l’any 1997 quan es va crear el Projecte Educause en el marc de la National Learning Infrastructure Initiative dels EEUU. L’objectiu d’aquest projecte era el de definir especificacions de metadades per facilitar la cerca de continguts educatius a la web. Posteriorment aquest projecte dóna lloc al consorci IMS amb presència de les principals empreses multinacionals del sector TIC. L’objectiu inicial, s’amplia extenent les especificacions als diferents components dels sistemes d’aprenentatge virtuals. Aquest procés genera la creació de nous projectes i grups de treball: el grup Learning Technologies del IEEE(LTSC) i el projecte ARIADNE Europa són els pioners.

Actualment els treballs de normalització en elearning s’assumeixen a nivell Europeu, per un grup de treball sobre tecnologia educativa del Comité Europeu de Normalització (CEN/ISSS Learning Technology Workshop) i a nivell internacional pel Subcomité 36 de la ISO.

L’any 1999, sota l’impuls del Comissionat per a la Societat de la Informació, es va instituir a Catalunya un grup IMS (GIMS) format per totes les Universitats públiques catalanes i el PIE del Departament d’Ensenyament. El GIMS va participar en el consorci internacional IMS i el seu objectiu era el de divulgar en el marc de la comunitat universitària i educativa, les especificacions IMS. A finals de l’any 2000 el GIMS deixa de funcionar.

Els principals objectius dels estàndards elearning són:

· Crear continguts educatius d’alta qualitat que siguin reutilitzables i flexibles per adaptar-se a diferents contextos d’aprenentatge.

· Etiquetar els continguts educatius amb metadades per facilitar la seva localització a la xarxa .

· Facilitar la portabilitat i compatibilitat tecnològica. És a dir la interoperabilitat entre les diferents entorns virtuals d’ensenyament-aprenentatge (plataformes elearning).

Ara fa poc més d’un any que vaig fer una xerrada sobre aquest tema (la meva darrera aportació des del PIE). Segueixo l’evolució dels estàndards elearning perquè crec que són estratègics pel sector educatiu.