Avui comencen les V Jornades de Programari Lliure organitzades per la Càtedra de Programari Lliure de la UPC.
Els organitzadors m’han proposat fer una conferència sobre els estàndards oberts elearning. Els hi ho agraeixo. Per a mi, és una oportunitat per compartir idees sobre qüestions que considero estratègiques, i que encara estan poc desenvolupades a casa nostra.

El desenvolupament de materials formatius en suport digital, no és un tema nou. Fa més de 30 anys que es varen començar a desenvolupar cursos basats total o parcialment en suport informàtic. L’adveniment d’Internet i la profileració d’entorns de teleformació, han fet evident la necessitat d’establir mecanismes d’interoperabilitat entre els diferents sistemes: les especificacions i estàndards oberts pels continguts i serveis formatius en suport digital.

Les expectatives al voltant dels estàndards oberts elearning són elevades: aporten els elements tècnics de base per crear un nou mercat de continguts didàctics digitals i, donen més control a les institucions formatives i als usuaris, pel desplegament i personalització de plataformes d’aprenentatge virtuals de segona generació.

La presentació (PDF 1,9 Mb) s’articula en tres blocs:

1. ABC dels estàndards oberts
2. Descripció dels estàndards per la formació en suports digitals
3. Mites i Tendències sobre els estàndards elearning

La Marta Mata ens ha deixat. Avui, el seu funeral ha estat un acte molt emotiu, multitudinari, amb una massiva presència del sector educatiu. La Marta ha estat i serà un referent per a moltes generacions de mestres.
Conservo molts i bons records d’ella: actes, xerrades, reunions, algunes converses sobre les aplicacions de les TIC…
Les TIC l’interessaven pel seu potencial innovador i com a eina per al tractament i estudi de la llengua. A principis dels 80s, va recolzar el projecte del Grup d’Informàtica de Rosa Sensat (GIRS) per crear l’Informateca, un espai obert d’experimentació amb els ordinadors de l’època (Spectrum, Commodore, BBC, PC) al tercer pis dels locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat al carrer Còrsega.
Més endavant, cap als noranta, ens va parlar dels estudis que feia sobre la frequència dels mots del vocabulari bàsic català en els llibres infantils. Anàlisi que duia a terme amb l’ajut d’un programa informàtic que l’hi havia fet el seu germà.
Van passar els anys, i arran de la seva coordinació de les activitats educatives del Fòrum 2004, vaig tenir l’oportunitat de compartir algunes estones de treball amb ella a la casa de Saifores. En conservaré un record molt profund. Ha estat un privilegi haver-la coneguda.

La Jornada Espiral 2006 ha respòs a les expectatives i es consolida com un espai transversal d’intercanvi i reflexió sobre la innovació TIC en els diferents nivells educatius: des de l’educació primària a la universitària i la formació d’adults.

No faré una crònica de l’activitat, que ja han fet altres companys (Bea Marin i Joan Queralt), el que vull és compartir tres idees per al proper Espiral 2007:

1. Potenciar la tranversalitat, estenent-la més enllà dels àmbits acadèmics. Com veieu incorporar un conferenciant/a representant dels sectors socials, professionals o econòmics implicats en la Societat del Coneixement?
2. Ampliar l’espai de debat. El temps dedicat a les presentacions deixa molt poc marge a les intervencions dels assistents. Tal vegada es podria incloure alguna taula rodona on els ponents tinguessin com a màxim 5 minuts per exposar el que pensen del tema escollit, i després deixar barra lliure a l’auditori. En aquest espai, potser caldrà convidar responsables TIC de l’Administració Educativa, per equilibrar la seva assistència a d’altres fòrums.
3. Potenciar la difusió síncrona de les Jornades. Com veieu fer-ne la retransmissió mitjançat alguna modalitat de Webcasting?

Per acabar, agrair al Ferran Mas la seva aportació decisiva per fer realitat la proposta dels Canals d’Activitats d’Aprenentatge (CAA), evocar els contactes personals, els exemples de bones pràctiques, unes dades preocupants sobre la integració curricular de les TIC a les nostres escoles, nous interrogants i projectes formulats, un dinar excel·lent! Ah, i per als interessats, aquí teniu una referència al WikiMarató.

Fins al 2007!

Acabo d’ensopegar per casualitat amb el blog Classroom Displays de Linda Hartley, mestra britànica, que ha creat un espai virtual preciós per exposar els murals de la seva escola i intercanviar idees i propostes per crear-los. Les imatges d’aquest blog estan integrades dins la galeria temàtica de Flickr: Classroom Displays group .

No m’en puc estar de destacar el paper del Blog com una eina professional al servei del professorat de tots els nivells educatius, per compartir bones pràctiques, amb la possibilitat de poder fer suggeriments i observacions en els comentaris del Blog. Amb aquestes eines podem millorar la pròpia pràctica i donar a conèixer les nostres creacions fora de la nostra escola.

Un altre ús TAC d’una eina TIC 😉

El present esquema mostra tres dels principals models de topologies de xarxes de comunicacions. El va dibuixar Paul Baran, un dels pares d’Internet, a l’article “On Distributed Communications: 1. Introduction to Distributed Communications Network”, publicat l’any 1964.
Al peu de cada model podem llegir:

• A. Centralitzat
• B. Descentralitzat
• C. Distribuït

L’esmentat article reflexionava sobre els avantatges i limitacions de cada model, posant l’èmfasi en la capacitat de supervivència i regeneració de cada topologia de xarxa després d’un atac nuclear. Des d’aquest punt de vista, la topologia “Distribuïda” és la més eficient, atès que s’elimina la vulnerabilitat d’un centre únic, i ofereix múltiples vies d’interconnexió entre els nodes de la xarxa. Sobre aquesta idea es va desenvolupar Internet.

Personalment aquests esquemes els veig també com representacions dels estadis d’evolució de la web: la centralització m’evoca les webs i portals de 1a generació (el que els anglosaxons anomenen “Broadcast”). El model descentralitzat correspon a les Comunitats Virtuals amb els seus fòrums, espais compartits, múltiples editors per un mateix portal, etc. L’estadi “Distribuït” vindria exemplificat per les xarxes P2P i també per la Web2.0, on tots els usuaris tenen la potencialitat d’esdevenir creadors i/o emissors de contingut.

Així mateix, si mirem els esquemes des de la perspectiva TAC (Tècniques d’Aprenentatge i Col·laboració), permeten visualitzar tres possibles plantejaments docents de treball a l’aula: Des del model on hi ha un únic emissor que irradia la informació (amb pissarra clàssica o digital), el treball en petits grups amb un cert grau de coordinació, i finalment el treball col·laboratiu en una xarxa entre iguals on tots som aprenents.

Aquests esquemes es podrien aplicar per analitzar i representar nivells organitzatius més complexos (organitzacions, societat). Però això excediria el propòsit d’aquesta nota. Si teniu interès podem continuar aquesta anàlisi en els comentaris.

El diari La Vanguardia publica avui un article d’opinió de Kim Faura “Paradojas de la Sociedad de la Información“, on, entre altres coses, diu que quan es pregunta als ciutadans i a les empreses perquè no fan servir les TIC, la primera resposta que s’obté és perquè no en veuen la seva utilitat. Aquesta dada, el porta a concloure que a la nostra societat la fractura digital és una fractura de motivació.

En un recent estudi de la OCDE sobre les TIC a l’educació superior (E-learning in Tertiary Education: Where Do we Stand? – 2005) trobem entre les seves afirmacions (la traducció és meva): “Una de les causes de la resistència a l’adopció de les TIC per part del professorat, és deguda a la seva manca de temps i de motivació per assumir noves tasques, atès que el e-learning és complementari de les activitats docents presencials, no el seu substitut.”

Ambdues notes m’han evocat les conclusions de l’estudi “L’escola a la societat xarxa” dut a terme entre els anys 2002-2004, sobre una mostra de 350 centres educatius. N’extrec algunes:
“El professorat i els responsables dels centres educatius coincideixen a destacar, clarament, la manca de temps del professorat com un dels obstacles per incorporar Internet a l’educació (…) La manca de temps apel·la probablement a aspectes més de fons, relacionats amb l’organització dels centres i amb la dedicació dels professors. Aquest és un dels obstacles que apareix amb molta freqüència quan l’escola es planteja processos d’innovació o de reforma en profunditat de les seves activitats”.

Tot i que seria convenient recollir més dades qualitatives, coincideixo amb el diagnóstic que es dibuixa, simplificadament, en les notes anteriors. Durant els darrers anys s’ha posat l’èmfasi en les infraestructures (ratios d’equipaments, connectivitat) i en promoure una infocultura en el professorat. Però això s’ha demostrat insuficient, a nivell general el grau d’utilització de les TIC en els processos d’ensenyament- aprenentatge és encara limitat.

Si existeix una “fractura de motivació” general envers les TIC, què ens cal fer per superar-la dins el sistema educatiu?

Apunto algunes idees, que confio anirem completant col·lectivament mitjançant els comentaris:

1. Establiment de mecanismes de suport per alliberar temps de tasques tècniques al professorat i d’estímuls per impulsar innovacions docents amb les TIC;
2. Definició d’una visió i una agenda estratègiques consensuades per la integració sistèmica de les TIC en els currículums de tots els nivells educatius;
3. Dinamització de projectes col·laboratius d’ampli abast i difusió de bones pràctiques de renovació pedagògica amb les TIC.

En resum posar les TIC al servei de les Tasques d’Aprenentatge i del Coneixement (TAC).

Avui s’acaben els actes de “FesInternet“, campanya promoguda per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya que ha culminat avui 17 de maig, amb la commemoració del primer Dia Mundial de la Societat de la Informació.

Antecedents
En l’àmbit educatiu, el precedent d’aquesta celebració el trobem en els NetDays. Iniciativa que va començar l’any 1995 als EEUU i que inicialment consistia en actuacions de voluntaris per cablar escoles, biblioteques i aules d’informàtica per tal que poguessin accedir a Internet. Els organitzadors d’aquestes activitats contribuïen desinteressadament a crear la infraestructura TIC als centres educatius. En una data prèviament acordada, els voluntaris locals realitzaven un treball comunitari pel cablatge de la xarxa del seu centre escolar. La celebració dels Netdays va expandir-se a molts països d’Amèrica, Europa i del Pacífic. A Europa, l’enfocament dels Netdays es va decantar per la promoció d’activitats innovadores en l’ús de la xarxa, especialment en l’àmbit educatiu. L’any 2004 es varen deixar de convocar de forma centralitzada.

17 de maig: Dia Mundial de la Societat de la Informació
La cimera mundial de la Societat de la Informació celebrada el novembre del 2005 a Tunis, va establir a la seva agenda d’actuacions la necessitat d’assenyalar una data anual per impulsar l’ús d’Internet i les TIC en tots els àmbits de la societat. Les Nacions Unides a la seva Assemblea General de 26 de març del 2006 van proclamar el 17 de maig el Dia Mundial de la Societat de la Informació coincidint amb el Dia Mundial de les telecomunicacions.

El Dia mundial d’Internet
La celebració del primer dia mundial de la Societat de la Informació ha adoptat la denominació de Dia d’Internet a nivell europeu. Enguany aquesta efemèride ha tingut a casa nostra poc ressò a nivell general (la final de la Champions ha acaparat tota l’atenció informativa) i menys encara dins l’àmbit educatiu. Sols cal que feu una cerca a la XTEC i a l’EDU365: únicament trobareu un enllaç a FesInternet.
La web de FesInternet impulsada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), és bàsicament un aparador de les activitats promogudes per les organitzacions adherides. La STSI manifesta a la pàgina que defineix el “programa”:
“No hi ha un programa d’activitat predeterminat perquè som tots els qui construirem junts aquest programa.”…
En el marc espanyol, la convocatòria del Día de Internet ha tingut major ressò, un abast hispanoamericà i un enfocament tipus “Academy Awards”. En aquest context, s’han premiat diversos treballs escolars , que podríem definir com convencionals (dibuixos, poesies i contes) i també algunes webs i portals educatius de professors i institucions.
A nivell personal he volgut sumar-me a aquesta celebració, a banda d’aquesta nota i seguint l’esperit dels NetDays, amb una proposta d’activitat de Cibergeografia al Blog temàtic “Geomàtica Educativa“.

A tall de conclusions

1. Els Netdays van tenir força més impacte als centres educatius que el Dia Mundial d’Internet;
2. No s’ha aprofitat institucionalment, per segona vegada, una efemèride destacada sobre les TIC per difondre el seu potencial educatiu: el 2005 es varen complir 10 anys de la XTEC a Internet…
3. És preocupant la manca d’iniciatives innovadores d’ampli abast per dinamitzar l’ús educatiu de la xarxa.

N’afegirieu alguna més?

Il·lustració de Roland Noirjean apareguda a un llibre de l’autor suís Andreas Mueller, que dibuixa un ambient d’aprenentatge estimulant, personalitzat i col·laboratiu. Per a mi aquesta escena és la representació d’una aula TAC.

De la imatge es poden extreure moltes de les característiques d’un espai d’aprenentatge d’un centre educatiu de la societat del coneixement:
– Tots som estudiants (on és el mestre?)
– Aprenentatge diversificat i personalitzat
– Foment del treball en equip
– Esperit emprenedor i d’iniciativa
– Estímul a la recerca i a l’elaboració de coneixements
– Empatia i col·laboració

Segur que vosaltres apreciareu molts altres atributs. No us esteu d’afegir-los als comentaris.

Amb un grup de companys, l’any passat ens varem animar a presentar-nos al concurs de materials curriculars en format web que anualment convoca el CNICE. El resultat, després d’un intens estiu de treball, va ser un segon premi. El material elaborat “La Tierra a vista de satélite” ja es pot consultar a la web. Aquest conjunt de materials didàctics interactius sobre Teledetecció, estan pensats per al segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.

La Teledetecció és una ciència molt recent, nascuda en la dècada dels anys setanta i fruit de la “carrera espacial”. Com a disciplina, potencia l’estudi remot de la Terra i d’altres planetes del Sistema Solar, mitjançant l’ús d’instruments científics a bord de satèl·lits artificials. A més, la Teledetecció ofereix als estudiants i ciutadans en general, una visió integrada i global dels recursos i limitacions del nostre planeta per a arribar a un desenvolupament sostenible, d’aquí el seu potencial i interès educatius.

La Teledetecció és una disciplina basada íntegrament en les TIC. Tot el procés de la captura, transmissió i processament de les imatges espacials, es recolza en sistemes informàtics i de telecomunicacions. Per això ens atrevim a afirmar, que la Teledetecció és potser el millor exemple d’ús integrat de les TIC en una àrea del coneixement.

El format original dels materials de “La Tierra a vista de satélite” està organitzat en tres unitats temàtiques. El disseny escollit, és el model d’Objectes Didàctics Digitals (Learning Objects) que permet fàcilment la seva reorganització en noves seqüències d’aprenentatge i formats d’empaquetament dels continguts. Amb aquest format, els professors podran, amb les eines adequades, conformar nous continguts i adaptar els actuals a les pròpies necessitats d’ensenyament/aprenentatge. Els continguts de “La Tierra a vista de satélite” estan preparats per a ser incorporats en entorns virtuals d’aprenentatge que suportin estàndards oberts elearning.

L’equip que hem desenvolupat aquests materials, esperem conèixer les vostres valoracions, per millorar-los i completar-los. Al Bloc “Geomática Educativa” anirem incorporant novetats i actualitzacions.

De la pàgina No elearning Patents he recollit i traduït la present petició, que vol alertar a les autoritats europees de les amenaces i repercussions de les patents de programari, i particularment, de l’impacte negatiu que poden tenir per l’educació.

Aquesta campanya està adreçada a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell Europeu i a tots els responsables polítics dels estats membres. Persones en posició de respondre a les amenaces de les patents de programari i de garantir una oferta educativa de qualitat per als ciutadans europeus.

Si us sentiu implicat/da en aquests temes com a professor/a, estudiant/a, pare/mare, investigador/a, responsable polític/a, desenvolupador/a o simplement com a ciutadà/na, podeu signar la petició adjunta on-line així com donar-la a conèixer a d’altres. Es tracta de recollir el màxim de signatures abans del 30 de Març del 2006.

Petició
Els actuals plantejaments de la Comissió Europea sobre propietat industrial, el desenvolupament de la Community Patent and European Patent Litigation Agreement, conjuntament amb l’acord de Londres, reobren la possibilitat d’autoritzar les patents de programari a la Unió Europea. Aquest fet, comprometria seriosament els avenços assolits en els escenaris d’aprenentatge suportats per les TIC i, a més, podria inhibir les accions d’innovació del sector europeu del elearning.
En base a aquests motius respectuosament us,

EXPOSO:
Que l’establiment d’un sistema de patents de programari pot tenir efectes molt negatius en la innovació educativa i en la qualitat de l’educació que podem oferir als nostres conciutadans, pels motius següents:

• Per les possibles restriccions als drets de les persones a tenir accés a la informació i al coneixement, així com en la portabilitat de les dades relacionades amb l’aprenentatge continuat al llarg de tota la vida. Objectius enunciats en l’estratègia de Lisboa, com a crucials per assolir el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement a Europa;
• Per un probable increment del cost de les aplicacions TIC de suport a l’aprenentatge i de les infraestructures de telecomunicacions subjacents, dels sistemes operatius i d’altre programari, juntament amb una reducció en l’actual oferta i diversitat del programari;
• Pels efectes molt negatius en la creació i el desenvolupament de programari lliure d’ús educatiu. Moltes autoritats educatives europees (ministeris d’educació, universitats, autoritats educatives regionals, petites i mitjanes empreses) han creat o impulsat plataformes, serveis i continguts d’ús educatiu. Els diners que s’haurien de dedicar a la sol·licitud de patents de programari i als litigis sobre les mateixes, serien molt més productius si s’invertissin en recerca i desenvolupament, educació y formació;
• Pels efectes sobre la continuïtat del programari lliure i de codi obert d’ús educatiu, que es pot veure compromesa com a conseqüència de les patents de programari. Aquest fet podria fer inviable el desenvolupament de nou programari lliure, i provocar la desaparició d’algunes de les actuals aplicacions. Addicionalment, les patents de programari, poden dissuadir a molts usuaris de migrar a programari lliure pel temor al risc d’incórrer en possibles reclamacions i litigis.

En referència als arguments exposats,

SOL·LICITO
Als responsables polítics europeus de tots els nivells, i especialment als de la Comissió Europea, que reconsiderin els actuals plans i que garanteixin que la política de patents no s’utilitza abusivament per a prohibir o restringir el desenvolupament i la difusió de les TIC aplicades als processos d’ensenyament-aprenentatge a Europa.
Signatura

Més informació a: info@noelearningpatents.info