El diari La Vanguardia publica avui un article d’opinió de Kim Faura “Paradojas de la Sociedad de la Información“, on, entre altres coses, diu que quan es pregunta als ciutadans i a les empreses perquè no fan servir les TIC, la primera resposta que s’obté és perquè no en veuen la seva utilitat. Aquesta dada, el porta a concloure que a la nostra societat la fractura digital és una fractura de motivació.

En un recent estudi de la OCDE sobre les TIC a l’educació superior (E-learning in Tertiary Education: Where Do we Stand? – 2005) trobem entre les seves afirmacions (la traducció és meva): “Una de les causes de la resistència a l’adopció de les TIC per part del professorat, és deguda a la seva manca de temps i de motivació per assumir noves tasques, atès que el e-learning és complementari de les activitats docents presencials, no el seu substitut.”

Ambdues notes m’han evocat les conclusions de l’estudi “L’escola a la societat xarxa” dut a terme entre els anys 2002-2004, sobre una mostra de 350 centres educatius. N’extrec algunes:
“El professorat i els responsables dels centres educatius coincideixen a destacar, clarament, la manca de temps del professorat com un dels obstacles per incorporar Internet a l’educació (…) La manca de temps apel·la probablement a aspectes més de fons, relacionats amb l’organització dels centres i amb la dedicació dels professors. Aquest és un dels obstacles que apareix amb molta freqüència quan l’escola es planteja processos d’innovació o de reforma en profunditat de les seves activitats”.

Tot i que seria convenient recollir més dades qualitatives, coincideixo amb el diagnóstic que es dibuixa, simplificadament, en les notes anteriors. Durant els darrers anys s’ha posat l’èmfasi en les infraestructures (ratios d’equipaments, connectivitat) i en promoure una infocultura en el professorat. Però això s’ha demostrat insuficient, a nivell general el grau d’utilització de les TIC en els processos d’ensenyament- aprenentatge és encara limitat.

Si existeix una “fractura de motivació” general envers les TIC, què ens cal fer per superar-la dins el sistema educatiu?

Apunto algunes idees, que confio anirem completant col·lectivament mitjançant els comentaris:

1. Establiment de mecanismes de suport per alliberar temps de tasques tècniques al professorat i d’estímuls per impulsar innovacions docents amb les TIC;
2. Definició d’una visió i una agenda estratègiques consensuades per la integració sistèmica de les TIC en els currículums de tots els nivells educatius;
3. Dinamització de projectes col·laboratius d’ampli abast i difusió de bones pràctiques de renovació pedagògica amb les TIC.

En resum posar les TIC al servei de les Tasques d’Aprenentatge i del Coneixement (TAC).

Avui s’acaben els actes de “FesInternet“, campanya promoguda per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya que ha culminat avui 17 de maig, amb la commemoració del primer Dia Mundial de la Societat de la Informació.

Antecedents
En l’àmbit educatiu, el precedent d’aquesta celebració el trobem en els NetDays. Iniciativa que va començar l’any 1995 als EEUU i que inicialment consistia en actuacions de voluntaris per cablar escoles, biblioteques i aules d’informàtica per tal que poguessin accedir a Internet. Els organitzadors d’aquestes activitats contribuïen desinteressadament a crear la infraestructura TIC als centres educatius. En una data prèviament acordada, els voluntaris locals realitzaven un treball comunitari pel cablatge de la xarxa del seu centre escolar. La celebració dels Netdays va expandir-se a molts països d’Amèrica, Europa i del Pacífic. A Europa, l’enfocament dels Netdays es va decantar per la promoció d’activitats innovadores en l’ús de la xarxa, especialment en l’àmbit educatiu. L’any 2004 es varen deixar de convocar de forma centralitzada.

17 de maig: Dia Mundial de la Societat de la Informació
La cimera mundial de la Societat de la Informació celebrada el novembre del 2005 a Tunis, va establir a la seva agenda d’actuacions la necessitat d’assenyalar una data anual per impulsar l’ús d’Internet i les TIC en tots els àmbits de la societat. Les Nacions Unides a la seva Assemblea General de 26 de març del 2006 van proclamar el 17 de maig el Dia Mundial de la Societat de la Informació coincidint amb el Dia Mundial de les telecomunicacions.

El Dia mundial d’Internet
La celebració del primer dia mundial de la Societat de la Informació ha adoptat la denominació de Dia d’Internet a nivell europeu. Enguany aquesta efemèride ha tingut a casa nostra poc ressò a nivell general (la final de la Champions ha acaparat tota l’atenció informativa) i menys encara dins l’àmbit educatiu. Sols cal que feu una cerca a la XTEC i a l’EDU365: únicament trobareu un enllaç a FesInternet.
La web de FesInternet impulsada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), és bàsicament un aparador de les activitats promogudes per les organitzacions adherides. La STSI manifesta a la pàgina que defineix el “programa”:
“No hi ha un programa d’activitat predeterminat perquè som tots els qui construirem junts aquest programa.”…
En el marc espanyol, la convocatòria del Día de Internet ha tingut major ressò, un abast hispanoamericà i un enfocament tipus “Academy Awards”. En aquest context, s’han premiat diversos treballs escolars , que podríem definir com convencionals (dibuixos, poesies i contes) i també algunes webs i portals educatius de professors i institucions.
A nivell personal he volgut sumar-me a aquesta celebració, a banda d’aquesta nota i seguint l’esperit dels NetDays, amb una proposta d’activitat de Cibergeografia al Blog temàtic “Geomàtica Educativa“.

A tall de conclusions

1. Els Netdays van tenir força més impacte als centres educatius que el Dia Mundial d’Internet;
2. No s’ha aprofitat institucionalment, per segona vegada, una efemèride destacada sobre les TIC per difondre el seu potencial educatiu: el 2005 es varen complir 10 anys de la XTEC a Internet…
3. És preocupant la manca d’iniciatives innovadores d’ampli abast per dinamitzar l’ús educatiu de la xarxa.

N’afegirieu alguna més?

Il·lustració de Roland Noirjean apareguda a un llibre de l’autor suís Andreas Mueller, que dibuixa un ambient d’aprenentatge estimulant, personalitzat i col·laboratiu. Per a mi aquesta escena és la representació d’una aula TAC.

De la imatge es poden extreure moltes de les característiques d’un espai d’aprenentatge d’un centre educatiu de la societat del coneixement:
– Tots som estudiants (on és el mestre?)
– Aprenentatge diversificat i personalitzat
– Foment del treball en equip
– Esperit emprenedor i d’iniciativa
– Estímul a la recerca i a l’elaboració de coneixements
– Empatia i col·laboració

Segur que vosaltres apreciareu molts altres atributs. No us esteu d’afegir-los als comentaris.

Amb un grup de companys, l’any passat ens varem animar a presentar-nos al concurs de materials curriculars en format web que anualment convoca el CNICE. El resultat, després d’un intens estiu de treball, va ser un segon premi. El material elaborat “La Tierra a vista de satélite” ja es pot consultar a la web. Aquest conjunt de materials didàctics interactius sobre Teledetecció, estan pensats per al segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.

La Teledetecció és una ciència molt recent, nascuda en la dècada dels anys setanta i fruit de la “carrera espacial”. Com a disciplina, potencia l’estudi remot de la Terra i d’altres planetes del Sistema Solar, mitjançant l’ús d’instruments científics a bord de satèl·lits artificials. A més, la Teledetecció ofereix als estudiants i ciutadans en general, una visió integrada i global dels recursos i limitacions del nostre planeta per a arribar a un desenvolupament sostenible, d’aquí el seu potencial i interès educatius.

La Teledetecció és una disciplina basada íntegrament en les TIC. Tot el procés de la captura, transmissió i processament de les imatges espacials, es recolza en sistemes informàtics i de telecomunicacions. Per això ens atrevim a afirmar, que la Teledetecció és potser el millor exemple d’ús integrat de les TIC en una àrea del coneixement.

El format original dels materials de “La Tierra a vista de satélite” està organitzat en tres unitats temàtiques. El disseny escollit, és el model d’Objectes Didàctics Digitals (Learning Objects) que permet fàcilment la seva reorganització en noves seqüències d’aprenentatge i formats d’empaquetament dels continguts. Amb aquest format, els professors podran, amb les eines adequades, conformar nous continguts i adaptar els actuals a les pròpies necessitats d’ensenyament/aprenentatge. Els continguts de “La Tierra a vista de satélite” estan preparats per a ser incorporats en entorns virtuals d’aprenentatge que suportin estàndards oberts elearning.

L’equip que hem desenvolupat aquests materials, esperem conèixer les vostres valoracions, per millorar-los i completar-los. Al Bloc “Geomática Educativa” anirem incorporant novetats i actualitzacions.

De la pàgina No elearning Patents he recollit i traduït la present petició, que vol alertar a les autoritats europees de les amenaces i repercussions de les patents de programari, i particularment, de l’impacte negatiu que poden tenir per l’educació.

Aquesta campanya està adreçada a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell Europeu i a tots els responsables polítics dels estats membres. Persones en posició de respondre a les amenaces de les patents de programari i de garantir una oferta educativa de qualitat per als ciutadans europeus.

Si us sentiu implicat/da en aquests temes com a professor/a, estudiant/a, pare/mare, investigador/a, responsable polític/a, desenvolupador/a o simplement com a ciutadà/na, podeu signar la petició adjunta on-line així com donar-la a conèixer a d’altres. Es tracta de recollir el màxim de signatures abans del 30 de Març del 2006.

Petició
Els actuals plantejaments de la Comissió Europea sobre propietat industrial, el desenvolupament de la Community Patent and European Patent Litigation Agreement, conjuntament amb l’acord de Londres, reobren la possibilitat d’autoritzar les patents de programari a la Unió Europea. Aquest fet, comprometria seriosament els avenços assolits en els escenaris d’aprenentatge suportats per les TIC i, a més, podria inhibir les accions d’innovació del sector europeu del elearning.
En base a aquests motius respectuosament us,

EXPOSO:
Que l’establiment d’un sistema de patents de programari pot tenir efectes molt negatius en la innovació educativa i en la qualitat de l’educació que podem oferir als nostres conciutadans, pels motius següents:

• Per les possibles restriccions als drets de les persones a tenir accés a la informació i al coneixement, així com en la portabilitat de les dades relacionades amb l’aprenentatge continuat al llarg de tota la vida. Objectius enunciats en l’estratègia de Lisboa, com a crucials per assolir el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement a Europa;
• Per un probable increment del cost de les aplicacions TIC de suport a l’aprenentatge i de les infraestructures de telecomunicacions subjacents, dels sistemes operatius i d’altre programari, juntament amb una reducció en l’actual oferta i diversitat del programari;
• Pels efectes molt negatius en la creació i el desenvolupament de programari lliure d’ús educatiu. Moltes autoritats educatives europees (ministeris d’educació, universitats, autoritats educatives regionals, petites i mitjanes empreses) han creat o impulsat plataformes, serveis i continguts d’ús educatiu. Els diners que s’haurien de dedicar a la sol·licitud de patents de programari i als litigis sobre les mateixes, serien molt més productius si s’invertissin en recerca i desenvolupament, educació y formació;
• Pels efectes sobre la continuïtat del programari lliure i de codi obert d’ús educatiu, que es pot veure compromesa com a conseqüència de les patents de programari. Aquest fet podria fer inviable el desenvolupament de nou programari lliure, i provocar la desaparició d’algunes de les actuals aplicacions. Addicionalment, les patents de programari, poden dissuadir a molts usuaris de migrar a programari lliure pel temor al risc d’incórrer en possibles reclamacions i litigis.

En referència als arguments exposats,

SOL·LICITO
Als responsables polítics europeus de tots els nivells, i especialment als de la Comissió Europea, que reconsiderin els actuals plans i que garanteixin que la política de patents no s’utilitza abusivament per a prohibir o restringir el desenvolupament i la difusió de les TIC aplicades als processos d’ensenyament-aprenentatge a Europa.
Signatura

Més informació a: info@noelearningpatents.info

Dibuix d’una neurona fet per Ramón i Cajal , on es representa clarament l’estructura en xarxa d’aquestes cèl·lules. He triat aquesta imatge per sumar-me a celebració de la “Setmana Mundial del Cervell” impulsada per la Fundació Dana. La Brain Awareness Week compleix enguany la desena edició a nivell internacional i s’ha celebrat del 13 al 19 de març a més de 60 països, sota el lema “Connecta’t!”.

A Barcelona, la Setmana Mundial del Cervell, compleix la tercera edició consecutiva. És promoguda per la Societat Espanyola de Neurociència, en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica i l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona. Durant aquests dies, s’han organitzat, a la nostra ciutat, diverses activitats adreçades a escoles, conferències divulgatives per al públic general i una Neurofesta el proper 24 de març, per promoure el coneixement del cervell i les neurociències. Les conferències han estat a càrrec de destacats neurocientífics del món universitari. També ha col·laborat el professor de batxillerat José Antonio Marina conegut, entre altres aportacions, per les seves reflexions sobre la intel·ligència creativa.

He estat cercant referències als portals educatius i a la blogosfera hispana sobre la “Setmana mundial del cervell” i els resultats han estat desconcertants: sols he trobat un blog, en castellà, rellevant sobre l’esdeveniment neurocom-baw. Podem els educadors, dels diferents nivells educatius, estar al marge dels progressos de la neurociència?

Si tota tecnologia precisa recolzar-se en unes sòlides bases científiques, tal com entenc les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement (TAC), haurien de fonamentar-se, a més de les disciplines psicopedagògiques, en la neurociència. Hi estaríeu d’acord?

Espero continuar aquesta conversa amb els vostres comentaris. Mentrestant per als que llegiu anglès us recomano dues fonts de recursos didàctics sobre el cervell: The Dana Sourcebook of Brain Science i la web BrainConnection.

Us presento l’escenari d’aprenentatge “La Volta al món en 80 minuts“, (també hi ha la versió castellana) inspirat en el model Earthquest i que vaig exposar a les primeres Jornades sobre Webquest, celebrades els passats dies 10 i 11 de març a la seu del ICE de la UAB.

La proposta està dirigida a l’alumnat del primer i segon cicles de l’ESO. Requereix per a la seva realització la instal·lació del programa gratuït Google Earth. Els principals objectius que es proposa aquest escenari són:

• Promoure la lectura i interpretació d’imatges satèl·lit
• Aprendre els conceptes de coordenades geogràfiques de manera significativa
• Realitzar mesures i càlculs sobre imatges satèl·lit, amb eines interactives
• Estimular les competències de recerca d’informació textual i gràfica.

La “Volta al món en 80 minuts”, consta d’unes quaranta activitats agrupades en dues tipologies:

1. Activitats tancades: consisteixen en preguntes que s’han de respondre mitjançant un formulari amb correcció automàtica;
2. Activitats obertes: on cal crear un Àlbum gràfic del viatge amb un programa de presentacions, per al qual es proporciona una plantilla bàsica.

Com el seu nom indica, la durada prevista per a la realització de totes les activitats és de 80 minuts. Aquest és, aproximadament, el temps que triga l’Estació Espacial Internacional (ISS) a completar una òrbita al voltant de la Terra.

Prèviament al desenvolupament de les activitats, és molt convenient la lectura de la novel·la de Jules Verne o el visionat de la pel·lícula “La volta al món en 80 dies”.

Si us animeu a utilitzar aquest escenari, feu-me arribar els vostres comentaris i suggeriments, a través del Bloc o per correu per poder incorporar-los en properes versions.

Gravat de principis del segle XVI, que representa el triomf dels algorismes sobre els àbacs.
Els Algoristes, emprant les 9 xifres i el zero, s’imposen als abaquistes, doncs són capaços de fer més ràpidament les operacions aritmètiques. En segon pla, la dama Aritmètica, amb un vestit guarnit de xifres, mostra amb la mirada quines són les seves preferències.

El temps transcorregut per la nova tecnologia de càlcul fins assolir el reconeixement que mostra la figura, va durar uns vuit segles. Des de la India, on es va inventar cap al segle VII-VIII fins arribar al continent europeu a través Al-Andalús. A més de les limitacions per la circulació de les idees en un món sense impremta, una altra barrera a la difusió d’aquesta innovació, varen ser els interessos corporatius dels abaquistes, que veien perillar els seus prestigiats llocs de treball.

Actualment estem assistint a un procés invers: una nova tecnologia de càlcul – les calculadores i els ordinadors – permet substituir força avantatjosament, determinats algorismes de càlcul mecànic (no em refereixo al càlcul mental). Però aquesta innovació topa, a l’escola, amb mites i pràctiques que en dificulten la seva implantació.
Recordo una frase que vaig llegir al llibre de matemàtiques recreatives “En el reino del ingenio” de E.I. Ignatiev (1908) editat en castellà per l’editorial MIR l’any 1986 on l’autor deia:

“No us esforceu a ensenyar als infants i joves l’estudi de les diferents taules de sumar, restar, multiplicar; la memorització mecànica de diferents “regles” i fórmules, sinó que, abans de tot, acostumeu- los a pensar amb plaer i consciència. La resta vindrà amb el temps. No molesteu a ningú amb càlculs i exercicis mecànics molt llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris a la vida, els farà per si mateix. A més, ara per fer aquests càlculs disposem de diferents màquines calculadores, taules i altres dispositius.”

Això ho escrivia un pedagog rus ara fa prop de 100 anys, i la discussió de si fer servir o no calculadores a l’educació primària encara és viva. El temps dedicat, durant l’educació primària, a l’aprenentatge i exercitació dels algorismes de la suma, resta, multiplicació i divisió és important (jo l’estimo en unes 300 hores lectives). Amb l’ús de calculadores, aquest temps penso que es podria reduir com a mínim a un terç. El temps restant permetria reforçar altres habilitats matemàtiques ara poc treballades (el càlcul mental, per exemple).

Aquest és per a mi un altre exemple d’efecte QWERTY i d’un ús TAC de les TIC. Què en penseu?

Generació D (de digital), generació del mil·leni, generació Nintendo, “Screenagers”…
Educadors, sociòlegs, periodistes, han proposat diverses etiquetes per definir la generació de joves que considera la televisió, l’ordinador, la videoconsola, el telèfon mòbil i el reproductor MP3 com electrodomèstics habituals. El jovent mai anomena els esmentats dispositius “Noves Tecnologies”, aquesta denominació ens delata als qui formem part d’una generació més adulta, per a la qual les TIC han estat un element sobrevingut.

La imatge que avui presento, la vaig localitzar l’any 2001 a una web que tenia per nom: screenager.org. Avui el contingut d’aquesta web ha canviat d’orientació, però encara podeu veure la imatge original a Internet Archive (mireu els anys 2001-2002).

L’autoretrat d’aquest jove integrat en un circuit d’ordinador, és per a mi el paradigma d’aquesta generació que tendeixo a anomenar “Screenager” en atenció al nom de la web on el vaig trobar.
Si l’Helena que ens presenta en Ferran Ruiz s’avorreix a classe, com s’ho deu passar aquest noi immers en el ciberespai?

L’ecosistema digital ha canviat la naturalesa, la intensitat i la quantitat dels estímuls que impacten les nostres neurones. En saben encara molt poc dels efectes sobre les capacitats cognitives de les TIC, però cada cop més autors són de l’opinió que estem assistint a l’emergència de noves formes d’aprendre. Alguns investigadors, fins i tot han formulat una nova teoria de l’aprenentatge basada en la interacció a la xarxa: el Connectivisme.

Personalment, per moure’m en aquest marc d’incertesa i complexitat, sols tinc unes poques conviccions: res no tornarà a ser com abans, hem d’aprendre cada dia a adoptar els usos TAC i a identificar els mals usos de les TIC. Refugiar-nos en la nostàlgia i en la rutina no ens aportarà cap llum.

Acabaré citant unes paraules de Douglas Rushkoff, que resumeixen el que he volgut expressar: “Els joves són nadius del ciberespai. Els adults sols som immigrants” (Playing the Future: What We Can Learn from Digital Kids, 1999).

Amb les sis lletres de la primera fila dels actuals teclats d’ordinador, es pot llegir QWERTY. La disposició de les tecles en aquest ordre no obeeix a cap raó cognitiva o d’ordre lògic. Té una explicació tecnològica: a les primeres màquines d’escriure, els seus dissenyadors varen decidir allunyar les tecles de les lletres més freqüents, per evitar que les palanques s’encavalquessin quan es teclejava a una certa velocitat (els qui heu escrit a màquina, recordareu el que vull dir).

Quan van aparèixer les màquines d’escriure elèctriques, l’encavalcament ja no era possible (recordeu les “boles” o les “margarites”), però la disposició del teclat va continuar immutable, degut a la gran quantitat de persones que havien après a escriure amb aquella disposició. Posteriorment els microordinadors varen mantenir el teclat com a principal dispositiu d’interacció, fet que ha mantingut el format QWERTY, malgrat haver-se inventat altres models de teclats més ergonòmics.

A aquesta inèrcia tecnològica, Seymour Papert l’anomena fenomen QWERTY. El pare del LOGO, en el seu llibre “Desafio a la mente. Computadoras y Educación” (1981), pàgines 48-49, constata que existeix una tendència a que el primer producte utilitzable d’una nova tecnologia, tot i ser rudimentari, es consolidi i acabi sent un fre a la innovació posterior. Aquest fenomen no és exclusiu dels teclats, es poden identificar relíquies similars en altres dispositius tecnològics, models organitzatius i sistemes educatius.

Em venen un munt d’exemples al cap d’efectes QWERTY, però deixeu-me que us proposi un exercici col·lectiu: animo als lectors a contribuir per fer una llista de casos que posin de manifest el fenomen QWERTY en diferents àmbits. Afegiu les vostres aportacions als comentaris d’aquesta nota.