L’expressió “les TIC són una eina més” o “les TIC són sols una eina” és força freqüent en els debats i documents educatius.

Si busquem al diccionari la definició del terme “Eina” trobarem: Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar. És a dir el camp semàntic d’eina, està estretament associat al treball manual.

Quin imaginari hi ha al darrera de la metàfora: les TIC són una eina?
Ho podríem resumir com: “Fer el mateix que ja fèiem, però amb menys esforç”. Les eines manuals serveixen justament per a això. Penseu en les màquines elèctriques de foradar: permeten fer forats, sense pràcticament esforç físic, i amb molta més precisió que els estris manuals de foradar .

Fem servir l’expressió “eina” per referir-nos a un telèfon, un televisor, un joc o un piano? Si les funcions d’aquests aparells, mitjans i instruments les pot fer un ordinador, perquè diem que aquest és sols una eina?

Penso que aquesta concepció utilitarista de les TIC, en limita el seu potencial educatiu. No ens ajuda a plantejar-nos fer coses diferents, fins ara impossibles als Centres Educatius, o a deixar de fer activitats que potser han perdut el seu sentit. En aquest punt recordo una frase del matemàtic rus Ignatiev, escrita en un llibret meravellós sobre matemàtica recreativa “En el reino del ingenio“. En el prefaci a la segona edició d’aquesta obra, l’autor deia:

“No s’entossudeixin a ensenyar a nens o joves l’estudi de diferents taules de sumar, restar, multiplicar; en la memorització mecànica de diferents “regles” i fórmules, sinó que, abans que res, acostumin a fer-los pensar amb plaer i consciència. Les altres coses s’afegiran amb el temps. No molestin ningú amb càlculs i exercicis mecànics llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris en la vida, els farà per si sol. A més ara per a això hi ha diferents màquines calculadores, i altres dispositius.” (això ho escrivia aquest visionari a la Rússia de 1911. La traducció i les negretes són meves.).

Quasi bé cent anys després, encara hi ha veus que manifesten el temor a l’ús de la calculadora i les TIC, perquè impedeixen l’aprenentatge de les “Taules”. Hem transmutat determinats aprenentatges instrumentals en consubstancials.

Seymour Papert va definir, a principis dels anys vuitanta, les TIC com “amplificadors cognitius”. Sota aquesta perspectiva les TIC es poden associar més a un telescopi, com el que va permetre a Galileu replantejar la visió medieval de l’Univers, que a un martell. Aquesta visió de pròtesi cognitiva de les TIC, engloba les funcions d’instrument de treball intel·lectual i de mitjà d’expressió, i sobretot obre tot un ventall de noves potencialitats:

– Les TIC a l’Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,…

– Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i videoconferències…)

– Ofereixen un ampli camp d’experimentació sensorial i d’aprenentatge de noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples.

Les TIC obren també noves dimensions en l’àmbit del lleure: les joguines electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells educativament valuosos.

Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d’innovació i de Renovació Pedagògica.