Quan les coses funcionen bé, val més no tocar-les. I l’actual model d’immersió lingüística de Catalunya, que ha estat avalat i reconegut internacionalment en diverses ocasions, permet que els nostres nois i noies surtin competents en totes dues llengües oficials i, sobretot, que no es divideixin entre ells mateixos en denominacions sectàries i/o despectives i del tipus “catalufos” i “quillos”. Això sí que podria produir una fractura important en la societat catalana, que fins avui, tot i ser tan diversa, ha fet gala d’una cohesió exemplar i un grau de convivència envejable.
A Ciutadans i al PP, els preocupa molt poc la qualitat de l’ensenyament. Pretenen tan sols fer fracassar aquesta cohesió i poder carregar-ne els neulers a uns suposats excessos del nacionalisme català.
Perquè, altrament, què és el que pretenen intentant augmentar les hores de castellà a l’escola? Eixamplar-ne el coneixement, no. És impossible perquè tothom l’entén i el parla. Demostrar qui mana aquí…? Fer recular el català…? Guanyar vots fora de Catalunya…? Tot això, potser, sí… Tots, objectius polítics. Cap de pedagògic. I tot, a costa dels nostres fills i filles, nets i netes. Actuen ben bé com uns desaprensius!
Ja ho va dir J.I.Wert “españolizar a los alumnos catalanes” “para que se sientan tan orgullosos de ser españoles como catalanes”.
L’objectiu és clar: acabar amb la immersió lingüística.