CABERO (1999) assenyala que la Tecnologia Educativa és un terme integrador (en tant que engloba diverses ciències, tecnologies i tècniques: física, enginyeria, pedagogia, psicologia, TIC…), viu (per totes les transformacions que ha patit originades tant pels canvis del contexte educatiu com pels de les ciències bàsiques que la sustenen), polisèmic (al llarg de la història ha anat acollint diversos significats) i també contradictori (provoca tant defenses radicals com oposicions frontals).

“Tecnologia Educativa: en un nou i més ampli sentit, com la manera sistemàtica de concbre, aplicar i avaluar el conjunt de procesos d’ensenyament i aprenentatge, tenint en compte alhora els recursos tècnics i humans i les interaccions entre ells, com a forma d’obtenir una més efectiva educació” (UNESCO, 1984, pp. 43-44).