HOLA A TOTHOM!

Començo aquesta nova aventura de construcció de moments de vida, en aquest cas de construcció d’aquest bloc.

Preten principalment, ésser un lloc de recursos disponibles que he anat utilitzant i utilitzo, com a Educador d’Educació Especial.

Desitjo que sia pràctic, enriquidor i lloc per compartir, idees, materials, opinions, propostes i altres possibles aportacions.

Fins aviat doncs!

Carles

COMPETÈNCIA SOCIAL

Les competències socials intenten millorar les relacions interpersonals i, consegüentment, prevenir i servir de teràpia per als problemes socials i interpersonals.

Robert Ross, de la Universitat d’Ottawa, al Canadà, la preocupació del qual es centrava en els joves amb problemes seriosos amb la delinqüència o la drogaaddicció, implementar un programa de competències socials. La seva primera finalitat va ser, per tant, terapèutica.

Tots els adolescents i joves necessiten, tots els adults necessitem, millorar les relacions interpersonals. Aquestes relacions no són quelcom afegit, com si primerament fos ésser i després relacionar-nos, sinó que ens fem persones relacionant-nos. Això ja ho va dir brillantment Aristòtil, en definir l’ésser humà com “un animal que parla”, i ho va divulgar Erich Fromm, en insistir en el fet que la tendència humana més profunda és la necessitat de relacionar-se (vegeu els seus tan populars L’art d’estimar i La por a la llibertat).
El programa va ser introduït a l’Estat espanyol pel professor Vicente Garrido Genovès, de la Universitat de València. A les illes Canàries, el responsable del programa ha estat, des del Departament de Psicologia Educativa, Evolutiva i Psicobiologia de la Universitat de La Laguna, el professor Manuel Segura Morales.
Aquest professor i el seu equip han impartit cursos de competència social al professorat de les set illes de l’arxipèlag canari i l’han presentat amb notable èxit a Catalunya en els últims tres anys. També l’han donat a conèixer a Madrid, Alacant, Bilbao, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Eivissa i Menorca, així com en altres ciutats i autonomies d’Espanya. El programa també s’ha estès a diversos països de l’Amèrica
hispana.
Cal reconèixer que l’educació és una tasca cada vegada més complexa. Primer per als pares i després, de manera molt generalitzada i clamorosa, per al professorat. Les queixes són nombroses però es poden reduir a molt pocs capítols: falta motivació per estudiar, sobra agressivitat en el tracte, els mitjans de comunicació no hi ajuden, l’omnipresència de la droga no hi ajuda, les famílies desestructurades no hi ajuden.
L’educació centrada en la instrucció, a ensenyar conceptes agrupats per assignatures, està desbordada i produeix rebuig, o, com a mínim, una indiferència radical en joves i adolescents. Cada dia es veu més clar que la instrucció no és suficient, sinó que s’ha d’educar. La instrucció la podran aconseguir, cada vegada més, per mitjà de programes informatitzats; però un ordinador no els podrà ensenyar eficaçment a ser persones. Per això estan sorgint, en aquests últims anys, programes educatius nous, alguns dels quals han aconseguit un ressò mundial. Una part d’aquests programes se centren a ensenyar a pensar, en el desenvolupament d’habilitats cognitives. D’altres busquen més l’educació emocional i l’adquisició, per part de l’alumnat, dels valors morals. Entre els programes per ensenyar a pensar, tots
Programa de competència social Segura, M., Arcas, M. i Expósito, J. R.
D’altres insisteixen més en la necessitat d’una bona educació emocional, d’evitar allò que Goleman ha anomenat “l’analfabetisme funcional”. En aquesta línia treballa el mateix Goleman, o el professor Mark T. Greenberg amb el seu famós programa PATHS. També van en la mateixa direcció les propostes de Robert Sylwester i, entre nosaltres, l’interessant programa Desconeix-te tu mateix, de Güell i Muñoz. D’altres, per fi, insisteixen en la importància dels valors morals i miren d’ajudar els seus alumnes a descobrir-los, bé sigui en un context religiós, bé dintre d’unes consideracions ètiques generals, o bé amb el mètode Kohlberg de discussió de dilemes morals.
Amb poques excepcions, tots aquests programes són útils i estan ben estructurats. L’únic inconvenient que se’ls pot posar és que la majoria són insuficients, ja que només incorporen alguns dels tres factors indispensables per a una bona relació interpersonal, que són el cognitiu, el moral i el control emocional.
En aquest programa de competència social hem intentat incorporar tots tres factors, i pensem que d’aquest fet en pot provenir l’eficàcia, ja provada. Per a l’entrenament cognitiu, aprofitarem les idees de Gardner i la seva teoria de les intel·ligències múltiples. En efecte, aquest professor de Harvard defineix la intel·ligència com una capacitat (resultat de la genètica i de l’educació) per resoldre problemes i crear productes nous (“producte” pot ser un avió, un televisor, una poesia, una música, un moviment elegant en el ball o a l’esport, una idea política).
Defensa que hi ha set, i potser nou, intel·ligències distintes, de les quals cada persona en sol tenir dues o tres més desenvolupades i gens o molt poc les altres. Les set intel·ligències són: la lingüística, l’abstracta, l’espacial, la cinètica, la musical, la intrapersonal i la interpersonal. La lingüística és la capacitat d’utilitzar el propi idioma, la necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment. L’abstracta o matemàtica és la pròpia dels científics i dels filòsofs. L’espacial serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l’espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors. La cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes. La musical ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat. La intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se. La interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s’hi bé.
En aquest programa seguirem sobretot les propostes de Gardner sobre el desenvolupament de la intel·ligència interpersonal i concretarem aquest desenvolupament en les cinc habilitats que ja Spivack i Shure, abans que Gardner, havien considerat essencials per relacionar-nos i que ells van anomenar Programa de competència social Segura, M., Arcas, M. i Expósito, J. R.

Podeu trobar més informació i els dossiers amb format pdf aquí

“Los mandalas como instrumento educativo”

Referència de l’article.

MONTIEL, Anna Belén, PÉREZ, Mª Rosario y RODRÍGUEZ, Beatriz. “Los mandalas como instrumento educativo” [en línea]. Comunidad escolar. 25 octubre 2006, nº 796. http://comunidad-escolar.cnice.mec.es/796/experi.html [Consulta: 18 octubre 2009]

Breu resum del contingut de l’article.

Les autores de l’article defensen l’ utilització de mandales a l’escola com a instrument educatiu.

Defineixen mandala com paraula sànscrita el significat literal del qual és cercle, és una representació simbòlica i arquetípica de l’univers segons l’antiga cosmologia budista. Resta constituïda per un conjunt de figures i formes geomètriques concèntriques; representa les característiques més importants de l’univers i dels seus continguts. El seu principal objectiu és fomentar la concentració de la energia en un sol punt durant la meditació.

Carl G. Jüng, també utilitzar els mandales en les seves teràpies per a facilitar la recerca de la pròpia individualitat. Jüng diu que “els mandales representen la totalitat de la ment, abracen tant el conscient com l’inconscient”.

Els mandales actuen en la psique humana de manera natural i espontània, produint un efecte tranquil·litzador a la vegada que reestructurador en l’equilibri mental. Propicia la concentració i l’alliberament de tensions, estat d’ansietat i confusió, necessaris per una vida harmònica.

Així doncs entenem el mandala com:

♣ Estímul per l’aprenentatge

♣ Mitjà d’expressió

♣ Mitjà de comunicació

♣ Mitjà de producció

♣ Com a tècnica de relaxació

♣ Com a mitjà de superació de situacions emocionals negatives (fòbies, ansietat, temors nocturns, experiències traumàtiques, assetjament escolar)

Per altra banda, els beneficis que aporten entre d’altres són:

♣ Ajuden a descobrir la pròpia creativitat

♣ Potencien la concentració

♣ Contacte amb la pròpia essència de la persona

♣ Facilita l’expressió amb el món exterior

♣ Desenvolupa la paciència

♣ Ajuda a expandir la consciència

♣ Desperta els sentits

♣ Millora l’autoestima

♣ Ajuda a guarir-se física i psíquicament

Perspectiva amb la qual es relaciona i justificació de perquè s’hi relaciona.

Piaget entén la formació del pensament com un desenvolupament progressiu, la finalitat del qual es trobar un cert equilibri en l’edat adulta.

Ell diu que “el desenvolupament és… per dir-ho així, una progressiva equilibració, un continuo passar d’un estat menor d’equilibri a un estat d’equilibri superior.

Així, aquesta equilibració progressiva es modifica contínuament degut a les activitats del subjecte, i aquestes s’amplien d’acord amb l’edat. Conseqüentment el desenvolupament cognitiu pateix modificacions que li permeten consolidar-se cada cop més.

Estableix que tota activitat és impulsada per una necessitat, i que aquesta, no és res més que un desequilibri, així doncs tota activitat té com a finalitat principal recuperar l’equilibri.

És evident doncs que l’ utilització de mandales a l’escola com a instrument educatiu, no només ajuda a restablir dit equilibri de la intel·ligència, la qual resta en un procés d’estimulació entre els dos aspectes de la adaptació al medi, la assimilació i la acomodació, sinó que també, facilita la interacció amb el medi social aportant autoestima, major consciència, creativitat, concentració, relaxació i entre d’altres major contacte amb la pròpia persona facilitant dita equilibració.