La revolució energètica de IU
Izquierda Unida proposa un canvi de model energètic per acabar, en 2050, amb un sistema basat “100% en renovables”. La “revolució energètica” que proposa IU acaba dins de 35 anys amb un sistema basat totalment en les energies renovables. L’objectiu final és “emissions zero de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera”
Font: IDAE.
De la mateixa forma, la coalició d’esquerres defensa al seu programa electoral “una transició justa per a les conques del carbó nacional” i que, durant el període de transició a aquest model energètic sostenible, es prohibeixin les importacions: “Que solament s’usi el carbó de les nostres conques”.
La proposta d’IU inclou la nacionalització del sector energètic. “Les energies renovables, l’estalvi i eficiència energètica i les xarxes elèctriques han de ser de titularitat pública. La societat ha d’apropiar-se del control de les xarxes de transmissió i distribució perquè el sistema energètic no segueixi estant al servei de l’oligopoli elèctric i passada a estar al servei de la societat”, assenyala el text, que no detalla de quina forma es duria a terme. IU demana a més avançar el tancament de les centrals nuclears a abans de 2024.
La federació d’esquerres càrrega també contra el fracking (fractura hidràulica per extreure gas natural), del que diu que no té sentit “ni ambiental ni econòmic”, per la qual cosa advoca per suspendre les autoritzacions concedides i la prohibició de noves autoritzacions.
IU considera que l’accés universal a l’energia és un dret humà fonamental, i per això proposa un subministrament vital bàsic garantit d’electricitat i aigua gratuït per els qui no tenen ingressos i amb una tarifa social en funció de la renda per els qui estiguin en situació de pobresa. La mesura forma part del seu pla de “emergència social”.
Segons he pogut llegir en informes tècnics de certa solvència el problema del nostre carbó és la quantitat de sofre que conté el que li fa ser molt contaminant, el seu baix rendiment tèrmic i uns preus no competitius d’extracció, surt més barat importar carbó. En realitat l’ideal seria no utilitzar-ho en la generació d’energia elèctrica o utilitzar el sistema recombinat que redueix en gran manera la pol·lució. Xina té un greu problema a causa de l’ús del carbó ja que és un combustible barat però que produeix pluges àcides, contaminació de sòls cultivables i vies freàtiques, fet i fet el barat pot resultar caríssim. Per altra banda l’objectiu del 100 % d’energies renovables trobo difícil la seva execució ja que hi ha molts interessos entre mig que ho complicaran.
Carlos Rejano
Carlos,
Resulta interessant el fet de poder tenir un model basat en un 100% d’energies renovables i públic.
Per una banda, aconseguir el primer objectiu només és qüestió de temps en termes pràctics, ja que només es necessita anar invertint en el sector de les energies renovables anualment.
D’altra banda, el segon objectiu resulta difícil per la seva complexitat, perquè actualment el poder de les empreses energètiques el tenen les multinacionals, que són qui més inverteix, no només en aquest sector, sinó també en la resta de serveis necessaris per al correcte funcionament d’un païs.
Amb això vull aclarir que si el govern intenta eliminar les multinacionals del sector energètic, això comportarà una forta davallada dels ingressos a tot l’Estat perquè aquestes marxaran. A més, alteraria el primer punt, perquè el temps que necessitaríem per aconseguir el primer objectiu s’allargaria vàries dècades més.
L’única solució possible a aquest problema seria esperar a complir el primer objectiu, i quan ho haguem fet, comprar totes les centrals energètiques a les multinacionals del sector, i haver de carregar amb aquests pagaments durant segles amb durs impostos sobre l’energia fins que per fi poguem disfrutar de les meravelles de l’energia renovable a un preu racional: quan siguem morts.
Un futuro con energía renovable, barata y limpia sería el sueño de cualquier persona interesada en el tema. Sin embargo, creo que más que un sueño es una utopía, un sueño inalcanzable, al menos con la demanda de energía actual y los avances tecnológicos existentes.
Aún siendo consciente de los grandes problemas que pueden ocasionar plantas nucleares y térmicas convencionales, hay que tener en cuenta que actualmente producen más de la mitad de la energía necesaria del país, según datos del Ministerio de Industria de 2013. Suplir esta demanda mediante energías renovables, como la solar y la eólica sería costoso, muy costoso. Ese coste, como es evidente, repercutiría en el pequeño consumidor, que vería aumentar considerablemente el precio de la luz a causa de tasas e impuestos: lo que tenemos que preguntarnos es ¿Vale la pena asumir ese coste si en un futuro no tan lejano podremos disfrutar de energías 100 por 100 limpias y renovables?