(Anar a la Taula de Continguts)

 

La Biblioteca

 

(Al mig de la Biblioteca)

(Excepte els narradors que són tota l’estona al davant de tot, la resta d’alumnes que reciten els poemes apareixen i desapareixen de darrere de les prestatgeries)

 

NARRADOR 1: Benvinguts a la Biblioteca                     La Biblioteca de l’Escola

 

NARRADOR 2: I què és una Biblioteca,                    Un munt de llibres, potser?

 

NARRADOR 1: Ni un munt de llibres              ni una pila de papers empolsinats

 

NARRADOR 2:  Un món ple de màgia?                            un bon plec de saber?

 

NARRADOR 1: Tot això i molt més                               tot això la Biblioteca és.

 

(Cada alumne apareix de darrera d’una prestatgeria i recita una frase)

 

TOTS:                                

És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla de l’univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar

 

 

NARRADOR 2:  I no mosseguen el llibres?                        No taquen pas?

 

NARRADOR 1: Ai, ca !                                                          No ho crec pas!

 

NARRADOR 2: No fan venir mal de ventre?               Ni provoquen mal de cap?

 

NARRADOR 1: Però, què dius!!                              Que no n’has llegit mai cap?

 

NARRADOR 2: Impressionen tant, aquí dalt                     tan ben arrenglerats…

 

NARRADOR 1: Vols tastar-ne un de primet         o un d’aquells més ben pintats

 

NARRADOR 2: I si en provem un de vermell            ….o aquests més petitet?

 

(Un alumne recita tot passejant per davant d’un prestatgeria, en fulleja un i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

Biblioteca

 

Vols venir a triar un llibre

de fulls blancs del meu prestatge

amb humils lletres petites

que et pot cabre a la butxaca?

Vols conèixer la saviesa

que s’amaga entre les tapes,

tot l’univers que gravita

dins les pàgines tancades?

Vols obrir aquells móns possibles

que dins teu ja fan estada

i per l’art i encant d’un llibre

t’endinsen en carn humana?

 

 

 

 

(Un alumne recita tot passejant per davant d’un prestatgeria, en fulleja un i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

TENEN MEL PER DINTRE

Els llibres,
caixes d´arengades
de paladar picant,
et criden arrenglerats,
dalt dels prestatges.
Els vols collir
de dalt de les branques.
Els mires de lluny
i es posen a l´aguait,
temptadors, segurs,
dalt dels prestatges…
Déus estranys
que has llepat de lluny
i tenen mel per dintre,
i tarongina,
i cireretes de pastor,
i vols collir-los.
Sempre a l´aguait,
ells als prestatges,
sempre estirant la mà,
tu al treball.
El cervell que passi gana,
tant se val.

 

 

NARRADOR 2:  Bé, bé. No ho discutirem pas                tants de llibres a l’abast

 

NARRADOR 1:  Cada llibre és diferent                           cadascun una sorpresa

 

NARRADOR 2:  I què vols que faci                                   que un, ara n’abasti?

 

NARRADOR 2:  A què esperes, sinó,                          per tastar-ne el bo i millor

 

(Un alumne recita tot passejant per davant d’un prestatgeria, en fulleja un i al final el deixa damunt la prestatgeria, i despareix)

 

El llibre

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

 

 

NARRADOR 1:  Que no saps per on començar?           Si per la zeta o per la A

 

NARRADOR 2:  Doncs, ara no ho sé                             I si agafo un diccionari?

 

NARRADOR 1:  No és el millor imaginari                      però és un pou de saber

 

NARRADOR 2:  Repassem pas a pas                          cada mot què vol ser

 

NARRADOR 1:  Consultem-ne ara                          de la A a la zeta d’una tirada 

 

(Cada alumne apareix de darrera d’una prestatgeria i recita una frase)

 

Abecedari de la Biblioteca

 

Arbre de tardor, cada fulla un somni,

Boira de llegendes i de bells instants,

Cançons dels joglars d’antigues muntanyes,

Dunes del desert i sorrals llunyans.

Enigmes, misteris, una endevinalla,

Fars en la tempesta de l’avorriment,

Goges, dones d’aigua, minairons i bruixes,

Hostals dels camins, on dorm el present.

Imaginació, vestida de plata,

Jocs per a les tardes de pluja o de fred,

Llum de lluna tendra, tinta de nit fosca,

Monstres, gegants, ogres, bous d’en Patufet.

Noves cantarelles i noves rondalles,

Or al cofre ocult d’un pirata bo,

Poemes d’avui, per als nous poetes,

Quimeres, meduses, i un peix volador.

Romanços que canta un noi sense pressa,

Silenci! Que passa, l’àngel dels lectors,

Torres encantades, castells i princeses,

Urpes de tarasca i vaixells als ports.

Vinyetes de còmic damunt murs de pedra,

Xemeneies blanques, fum de tots colors,

Zum-zum de l’abella, a un llibre de flors…

…lletres i paraules, a la biblioteca,

meva, teva, nostra, plena de tresors.

 

 

NARRADOR 2:  I què més podem trobar-hi,              més enllà del diccionari?

 

NARRADOR 1:  De tot, i a gavadals                     tant de plantes com d’animals

 

NARRADOR 2: Vols dir que hi ha óssos                      cavalls, gats i gossos…?

 

NARRADOR 1:  i pingüins, porcs i ocells              peixos, tortugues i camells

 

NARRADOR 2:  Per tenir-ne una idea                me’n pots fer una mostra  ?

 

NARRADOR 1:  així de fàcil i senzill                      ho diu més d’un poeta nostre

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre una Granota, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

La granota (Ricard Bonmatí)

 

Si mireu bé la granota,

li veureu que, per saltar,

té una molla a cada pota,

sempre a punt per fer-la anar.

 

I si és mascle la bestiota,

té a les galtes, per cantar,

una gaita d’una nota

per princeses encantar.

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Ximpanzé, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El ximpanzé    (Ricard Bonmatí)

 

Orellut i geperut,

braços llargs i desmarxat,

cul pelat i cos pelut;

aquí tens el teu retrat.

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre una Marieta, el mostra al públic, recita la primera i estrofa i des del darreres de diverses prestatgeries s’afegeixen tots a cantar la cançó; al  final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

La marieta   (cançó popular catalana)

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m’ensenyes el camí del cel
jo et donaré pa amb mel.

Ai, marieta, marieta, …!

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja’m al dit xic
que et donaré un confit.

 

Ai, marieta, marieta, …!

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m’ensenyes el camí del mar
jo et donaré pa torrat.  

 

Ai, marieta, marieta, …!

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja’m al dit gros
que et donaré un plat d’arròs.  

 

Ai, marieta, marieta, …!

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Colomí o un llibre de Pere Quart, els mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El colomí   (Pere Quart)

 

L’home volia tenyir

les teves ales de sang.

No et paris, colomí blanc.

No paris blanc, colomí.

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Ruc, els mostra al públic,  recita la primera i estrofa i des del darreres de diverses prestatgeries s’afegeixen tots a cantar la cançó i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El ruc    (popular catalana)

 

Ploreu, ploreu ninetes

Que el ruc està malalt;

Té mal a les potetes

I el ventre li fa mal.

 

No pot menjar civada

Sinó pinyons pelats,

No pot dormir a l’estable

Sinó en coixins daurats

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Porc o un llibre de Pere Quart,, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El porc   (Pere Quart)

Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m’engreixo com un garrí,
–allò que passa.

Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre una Vaca o un llibre de Pere Quart, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

La vaca suïssa   (Pere Quart)  

Quan jo m’embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia  flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra, 
que sempre ha tingut ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre Mosques o un llibre de Pere Quart, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

Mosques i mosquits  (Pere Quart)  

 La natura
diligent ens procura
 una bèstia
per a cada molèstia.
 Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
 hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre Mussol o un Elefant o el llibre Bestiesari de l’Enric Larreula, els mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El mussol i l’elefant   (Enric Larreula)

 

Un mussol que s’hi fixava

com poques bèsties ho fan,

va descobrir un elefant

quan amb la trompa es dutxava.

 

I en no veure cap aixeta

va dir que no veia clar

com podia una trompeta

fer-li de dutxa de mà.

I com diables s’ho fa

cada vegada que es renta

per poder-se regular

l’aigua freda i la calenta    

 

 

NARRADOR 2:  I amb tants d’animalons               i feres de veritat

                           D’amagat entre els llibres            no n’hi ha cap?

 

NARRADOR 1:  Si ho vols dir així                         i em promets no fer-li mal

                           Et diré que ben amagadet           hi trobaries un ratolí

 

NARRADOR 2:  No serà la rateta                          que escombrava l’escaleta?

 

NARRADOR 1:  No ben bé. Jo diria                       una rata de sagristia

 

NARRADOR 2:  De les que roseguen els papers   o d’aquells altres tafaners

 

NARRADOR 1:  Ni dels primers ni dels segons,     aquest s’amaga pels racons     

                              Per fer-nos de guia                       i vigilar qui estudia.

 

NARRADOR 2:  Parla’m una miqueta                  de la mascota de la biblioteca

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Ratolí, els mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

Ratolí

Ja fa fred
a la paret,
i a les lleixes
tu t’escalfes.
I apareixes,
ratolí,
et decideixes
a sortir.
Et passeges
entre els llibres,
et passeges
pels papers.

No te’ls mengis,
no encara,
ratolí!
No te’ls mengis,
ratolí!…
que són llibres
per llegir.

      

(Un alumne busca entre els llibres i en treu un Ratolí d’ordinador, recita el poema i al final el deixa al costat dels ordinadors, i desapareix)

 

Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.

Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.

No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).

Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !

 

NARRADOR 1:  Amb el ratolí fent-nos de guia     viurem màgiques aventures:

 

NARRADOR 2:  Navegar per mars i oceans          o volar per les altures,

 

NARRADOR 1:  Reviure històries de pirates,         romanços d’enamorats,

 

NARRADOR 2:  Batalles heroiques,                      històries i contes inventats.

 

(Un alumne treu un diccionari d’una prestatgeria, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

Entre els mots

Nedar a l’estany gelat,
buscar or entre la sorra,
relliscar de nit pel fang
o naufragar al mig del mar…

Això i més pots viure
si t’endinses entre els mots
que algú ha escrit a un llibre
i fas dels teus dos ulls iots.

(Un alumne simula que està dormint, fins que li sona un despertador, i recita)

Somni inútil

sóc ric, sóc rei, sóc d´or…
– riiiiiiiiiiing…..!!!!
sóc un pobre sense sort

 

(Surt un alumne amb una maleta, mira a banda i banda com si esperés algú. En surt un altre que se’l mira sorprès i enceten el diàleg))

 

El tren de les set trenta

– què fas?
– espero el tren
– quin tren?
– el de les set trenta
– però si aquí no hi ha
ni tren, ni vies,
ni estació!
– ah, no?
– no!
– pobra gent!,
no teniu
imaginació!

 

NARRADOR 2:  I els contes tradicionals           que l’àvia ens explicava?

NARRADOR 1: També hi són i ben narrats       caputxetes, nans i fades

NARRADOR 2:  Llops, princeses i dragons       bruixes, i noies encantades

 (Se sent la cançó de Jaume Sisa, mentre van apareixent els alumnes amb un llibre a les mans i balancegen seguint el ritme)

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d’algú.

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! …

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! …

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! …

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! …

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! …

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.

NARRADOR 1: Aquí hi són tots                         no hi falta ningú

NARRADOR 2: Aquí hi cabem tots                    només hi faltes tu

NARRADOR 1: Benvinguts a la Biblioteca                     La Biblioteca de l’Escola

 

NARRADOR 2: Ja sabeu què és una Biblioteca        Un munt de llibres, també

 

NARRADOR 1: No deixeu que s’empolsinin                       visiteu-los ben sovint

 

NARRADOR 2:  És un món ple de màgia                        un bon plec de saber

 

NARRADOR 1: Tot això i molt més                                tot això la Biblioteca és.

(Anar a la Taula de Continguts)