(Anar a la Taula de Continguts)
TOCANT A MÀ
Basat en el text poètic de J.V. Foix
(Una paret escrostonada cobreix l’escenari de banda a banda. Un banc a un costat)
NARRADOR 1: Tots sabíem on era la Paret, però ignoràvem què hi havia darrere. Fa segles que els més documentats de la vila havien descobert, en cròniques comunals manuscrites i en papers masegats de sagristia, tot de dites, pronòstics i llegendes que en parlaven. N’escrivien en el setmanaris diumengins, i en feien literatura, erudició, ciència o faula. ¿Era un riu, un puig, el mar o una selva amb bèsties feres?
(Comencen a sortir personatges que desfilen davant la paret)
SENYORA LLEGINT, BUTANER, CAPELLA AMB SOTANA, NOIA PRESUMIDA, IAIA FENT MITJA…
GRUP DE NENS AMB MESTRA: Observeu atentament la Paret, i fixeu-vos amb la seva perspectiva… és una arquitectura molt característica… de quina època?
ALUMNE 1: del romànic!
ALUMNE 2: del Neoclàssic!
ALUMNE 3: del Modernisme!
MESTRA: Podríem dir que té influències de tots els estils, de tota la nostra història… perquè… (ho diu amb tota solemnitat) … la paret és la nostra història i la nostra identitat.
NENS: Aaaaaah!
MESTRA: Vinga, ara en fareu un croquis, procurant captar tots els detalls…
(els nens s’asseuen a terra i es posen a dibuixar la paret)
PIXANER: (entra, mira que no el vegi ningú i s’hi fa el riu)
ALUMNE 1: Aquell nen també l’ham de dibuixar?
MATEMÀTIC: (Va fent sumes amb una llibreta, de cop es para i apunta una multiplicació que resol en un moment. En arribar a la punta, torna i es para per fer una suma ben senzilla, i s’equivoca)
NEN 1: (pinta un sol ploraner) On quedem per demà?
NENA 1: (pinta una lluna riallera) Aquí mateix, a la paret, no?
NEN 1: Sí, com sempre.
VENEDOR 1: Venc coca, venc coca… coca de la bona… (troba comprador i d’amagat li dóna)
VENEDOR 2: Venc Maria, venc Maria… Maria autèntica, Maria de la bona… (troba comprador i d’amagat li dóna)
(es troben al mig)
VENEDOR 1: Què hi fas aquí? aquest zona és meva…
VENEDOR 2: Hi ha lloc per tots dos, no?…
VENEDOR 1: Potser, sí. I si intercanviem… coca per Maria…
VENEDOR 2: Maria per coca? Ah, vale!
VENEDOR 1: Afanya’t, ara que no ve ningú (se l’intercanvien de cara al públic)
GRAFITERS: (Entren fent anar els esprais…)
GRAFITER 1: Vigileu que no vingui ningú, eh?
GRAFITER 2: Ara és el moment,
GRAFITER 3: Som-hi ràpid, que no ens enxampin!
(Girats d’esquena planten un poster i se’n van corrents)
VIATGER: (Surt amb una maleta, i es posa davant de l’escenari, de cara al públic. Mira el rellotge com si esperés algú)
SENYOR 1: Que espera algú?
VIATGER: El tren de dos quarts de quatre.
SENYOR 1: Però que no ho sap que en aquest poble no hi ha hagut mai ni trens, ni vies ni estació?
VIATGER: No és problema meu això…
SENYOR 1: Però això és perdre el temps!
VIATGER: També ho és que els mestres s’entestin en què els alumnes han de treballar…
SENYOR 1: Bé, com vulgui, ja pot anar esperant, doncs….
(Entra un tren…)
VIATGER: Josep Maria!… A Santa Eugènia! (se’n van)
SENYORA 1: (entra amb un cotxet…)
SENYORA 2: (entra amb un cotxet…) (es posen a xerrar: bara, bara bra bla)
SENYORA 1: Ai, que se’m fa tard…!
SENYORA 2: Oi tant, les dones no acabem mai la feina…!
SENYORA 1: És el que els deia jo a les senyores de la neteja… (continuen xerrant bara, bara bra bla)
SENYORA 2: Ai, que se’m fa tard…!
SENYORA 1: Oi tant, les dones no acabem mai la feina…!
SENYORA 2: És el que els deia jo a les senyores de la neteja… (continuen xerrant bara, bara bra bla)
SENYORA 1: Ai, que se’m fa tard…!
SENYORA 2: Oi tant, les dones no acabem mai la feina…!
SENYORA 1: I em sembla que ja cal que corri, que haig de canviar la criatura.
SENYORA 2: (olora la seva) I jo també…, ja cal que correm !
(es canvien les criatures i surten)
ATRACADA: (Surt amb un cistell o bossa a la mà)
ATRACADOR: Mans enlaire! Doni’m la pasta, vinga, ràpid!
ATRACADA: (Li dóna un paquet de pasta, i l’atracador surt corrents)
ENAMORAT: (surt, pinta un cor i se’n va)
ENAMORADA: (Surt, pinta una fletxa al cor i se’n va)
ENAMORAT: (Surt, escriu el nom d’ella i se’n va)
ENAMORADA: (Surt, escriu el nom d’ell i se’n va)
ENAMORAT: (Surt, escriu “t’estimo” i se’n va)
ENAMORADA: (Surt, afegeix “-ava” i se’n va)
ENAMORAT: (Surt amb un ram de flors, el tira per terra, ho tatxa tot i se’n va)
PIXANER 2: (Surt, fa el pipí doble i se’n va)
RAPERS: (surten mig ballant)
RAPER 1: Mola, aquesta música, tio!
RAPER 2: Si, tio, però no pots pujar una mica aquest catxarro?
RAPER 1: Oi tant, tio, (Se la posa a les espatlles)
RAPER 2: Ara sí que ,mola de veritat, tio. (surten)
RODAMÓN (S’asseu a un costat de la paret) Una caritat per aquest vellet…
(Passa un noi i li omple el vas d’aigua)
(Passa un altre noi, i li tira una moneda lligada amb un cordill)
(Passa un noi i li tira una moneda. Se la mira tot cofoi)
GUARDA 1: Ja ha pagat l’impost per demanar caritat a la via pública?
RODAMÓN: No… no ho sabia…
GUARDA: Miri, amb aquesta moneda, donem per pagat l’impost.
DIBUIXANT: (Dibuixa una porta a la paret. Quan acaba es treu una clau i intenta obrir)
Senyor Guarda, miri és que no puc obrir la porta de casa)
GUARDA 2: La porta de casa? No sabia que aquí a la paret hi hagués una porta?
DIBUIXANT: Doncs, ja ho veu… ara hi és, i la clau no m’obra.
GUARDA 2: (Ho prova i tampoc pot) Està segur que aquesta és la clau de casa seva?
DIBUIXANT: Seguríssim !
GUARDA 2: I vostè viu aquí?
DIBUIXANT: Aquí? Que s’ha tornat boig, com vol que visqui jo a la paret!
GUARDA 2: Doncs, on viu vostè?
DIBUIXANT: Jo visc a la Roca, però és massa lluny per anar-hi a peu, i per això he dibuixat la porta de casa meva.
NARRADOR 2: Molts de matins, quan s’ha fet de dia i és tot clar, hi anàvem a mirar els dibuixos, les guixades i els emmangraments que la decoraven. Hi vèiem càlculs aritmètics, sols ploraires i llunes rialleres, frases profètiques en vers transcendental mal falcat, i cors i fal·lus rememoratius. Un dia va córrer pel veïnat que hi havia gent del poble i de la rodalia decidida a destruir la paret i descobrir què amagava.
(Uns nens juguen amb un cotxe)
NEN 2: Iaia, què hi ha darrera la paret?
(tots queden clavats, i el miren acusadorament)
IAIA: Calla, nen, aquestes coses no es diuen.
HOME 1: Quines coses de dir. On s’és vist!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Són uns desvergonyits!
HOME 2: Un mal educat és, aquest nen!
DONA 2: On anirem a parat! Si ja no respecten res aquests nens.
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NENA 2: I per què no podem saber què hi ha darrere la paret?
IAIA: Ai nena, perquè no.
HOME 1: Quines coses de dir. Aquesta paret hi ha estat tota la vida!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Au, ara tot ho voldrien saber!
HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! No aixequen un pam de terra i ja voldrien saber-ho tot
DONA 2: On anirem a parat! Sempre hem viscut amb aquesta paret.
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NEN 3: Així tu tampoc saps què hi ha darrere la paret?
IAIA: Ai nen, què n’has de fer ara d’això!.
HOME 1: Quines coses de dir. Nosaltres no n’hem de fer res del que hi ha darrere la paret!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Això no ho demanàvem pas, nosaltres quan teníem la seva edat!
HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! Posar en dubte el que sabem i el que no sabem!
DONA 2: On anirem a parar! Hi ha coses que no les han de saber els nens!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NENA 3: No t’agradaria saber què hi ha darrere la paret?
IAIA: Ai nena, no ho sé… però, aquestes coses, a vegades val més no saber-les.
HOME 1: Quines coses de dir. No té cap interès saber què hi ha darrere la paret!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! No en faríem ni de més ni de menys, de saber-ho!
HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Ara vés per què ens pot interessar què hi ha darrere la paret!
DONA 2: On anirem a parar! Hi ha coses que més val no saber-les!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NEN 4: I si darrere la paret…?
IAIA: Ai nena, no ho sé… què hi pot haver darrere la paret… però… .
HOME 1: Quines coses de dir. Vés a saber què hi pot haver darrere la paret!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Qui ho sap! Qualsevol cosa hi pot haver!
HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! Està clar que alguna cosa hi deu haver darrere la paret!
DONA 2: On anirem a parar! Pel que ens interessa a nosaltres saber-ho!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NENA 4: I si hi hagués un riu, un bosc, un estany, o una platja…?
IAIA: Ai nena, no ho sé… vés a saber… potser sí… .
HOME 1: Quines coses de dir. Tant podria ser una cosa com l’altra…
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Què més té que hi hagi un riu, un bosc, un estany o una platja?
HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Però jo m’inclinaria més aviat per un riu o per un bosc…. perquè una platja darrere la paret…!
DONA 2: On anirem a parar! Potser sí que hi podria haver un bosc, més que no pas un riu!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NEN 5: I per què no ho podem saber, doncs?
IAIA: Ai, nen, no ho sé… potser sí que podríem saber què hi ha darrere la paret, però…
HOME 1: Quines coses de dir. Però, està clar, no estaria malament saber què hi ha darrere la paret!
DONA 1: Si és el que dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Qui no ho voldria saber, vés!
HOME 2: Un mal educat és aquest nen! A tots ens agradaria saber què hi ha darrere la paret!
DONA 2: On anirem a parar! Seria interessant saber què hi ha darrere la paret!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NENA 5: Jo vull saber què hi ha darrere la paret!
IAIA: Ai nena, no ho sé… tots ho voldríem saber!
HOME 1: Quines coses de dir. Hauríem de saber què s’amaga darrere la paret!
DONA 1: Si és el que dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Oi tant com ho hauríem de saber!
HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Però ens cal saber què hi ha darrere la paret…!
DONA 2: On anirem a parar! Hem de saber-ho, com sigui!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NEN 6: Podem mirar-ho, doncs ?
IAIA: Ai, nena, o ho sé… com vols fer-ho, això?
HOME 1: Quines coses de dir. No podem continuar sense saber què hi ha darrere la paret!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Ens cal esbrinar-ho el més aviat possible!
HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! No es pot viure amb aquesta incertesa.
DONA2: On anirem a parar! Hem de resoldre el misteri avui mateix!
IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.
NENA 6: I si ens enfilem per veure què hi ha darrere la paret?
IAIA: Ai nena, no ho sé… Com vols enfilar-t’hi! Podries fer-te mal!
HOME 1: Quines coses de dir. Això és insuportable, alguna cosa hem de fer amb aquesta paret!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Si ningú gosa enfilar-s’hi haurem de buscar una altra sortida!
HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Però no podem viure amb la incertesa del que hi ha darrere la paret…!
DONA 2: On anirem a parar! Arreglem-ho d’una vegada!
IAIA: Tu jua, i no diguis ximpleries.
NEN 7: I si l’aterrem…?
IAIA: Ai nen, no ho sé… com vols aterrar aquesta paret?
HOME 1: Quines coses de dir. L’hem d’enderrocar, està clar que sí!
DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Que no quedi pedra sobre pedra, mentre no descobrim què ens amaga la paret!
HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! Qualsevol eina pot ser bona.
DONA 2: On anirem a parar! Cap braç hi és sobrer.
TOTS: Aterrem-la!!
NARRADOR 3: Qui la volia esfondrar sense miraments, amb violència; qui pretenia desmuntar-la pedra a pedra, amb molt de compte, tot numerant-les. Ningú sap qui o què va empènyer els veïns a destruir, tot d’una, ara mateix, amb desassossec, com presa d’angoixa, la paret. Una febre encomanadissa, una singular malaltia de l’esperit, col·lectives els desficiejava. Tota eina va ser bona, tot braç va ser útil: la Paret ultrasecular – que alguns vells anomenaven la muralla – de carreus antics i pedres de tot gruix i temps, va caure amb el terrabastall de les roques que s’estimben en un planell de cap de mar i amb l’espetec d’una allau. La polseguera va enfosquir el dia i esborronar els vilatans. A l’alba del dia nou, tebi lluminós i olorós, tots plegats, minyons i grans de tots dos sexes, érem a l’espera: Ni riu, però, ni bosc, ni estany, ni platja.
(Anar a la Taula de Continguts)