Els alumnes de Sisè hem fet una descripció d’un record emotiu de la nostra escola. Aquí podreu veure alguns dels nostres racons emotius:
UN RECORD DEL PATÍ DE PARVULARI
Jo he triat un racó del pati de parvulari perquè em recorda quan jo era petit i estava en aquell racó parlant amb l’ Arnau Ruiz i el Carlos Shui.
El Carlos Shui, que era xinès, ens deia que sabia tècniques xineses i que ens les ensenyaria a nosaltres.
A l’ Arnau i el Carlos el següent any els van canviar de classe. Els primers dies encara jugava amb ells però van fer nous amics igual que jo i vam deixar de jugar junts, malgrat que de vegades encara ho fèiem.
Per això em recordo d’aquest lloc i de quan era petit i anava al parvulari.
Pablo Sánchez Pereira
LA CLASSE DE P5 A
Jo he escollit la classe de P5 A perquè va ser la meva primera classe a l’escola Auró.
La meva professora va ser l’Olga i ens dèiem la classe dels “dofins”. Vaig fer moltes amistats i algunes encara les conservo.
Per a mi va ser un canvi l’ arribada a l’Auró, ja que en comparació amb la meva altra classe, la de P5 A era gran, amb un lavabo amb connexió a l’altra classe, una porta que donava al pati…
Quan vaig arribar tothom volia que m’assentés al seu costat, volien jugar amb mi tota l’estona…Això va fer que em sentís més tranquil·la i contenta.
Magalí Utrilla
ELS PENJADORS DE P-3
Jo vaig fotografiar els penjadors dels nens de P3, perquè és de les poques coses que encara recordo de quan anava al parvulari. A més, va ser el primer que vaig veure en entrar, on els pares ens deixaven, ens posaven la bata, penjàvem les coses, entràvem a la classe i, on a l’hivern, anàvem a buscar la jaqueta per sortir al pati.
És una de les coses que em fan gràcia cada cop que me’n recordo.
Jana Pereña
LA BICICLETA BLAVA
Jo vaig fer la fotografia d’ una de les bicicletes metàl·liques , de color blau, del pati de parvulari, perquè són dels pocs records de P4 que tinc i perquè vaig ser la primera de pujar-hi.
La Montse, la coordinadora de menjadors, va venir a aquell pati, i portava agafada una bicicleta nova, sense estrenar, de color blau. Llavors la Montse, em va demanar si podia provar-la, i així ho vaig fer, però vaig començar a anar amb la bicicleta i al veure que era massa petita vaig caure. Em va fer vergonya, però alhora gràcia. I un altre nen ho va provar i sí va poder pedalejar.
Eloïsa Frappant
DESPRÉS DE TREBALLAR
Jo he triat fotografiar una botiga del pis de parvulari que és de fruites. Està fora de la classe, al passadís. L’he triat perquè de petit i ara m’agrada molt la fruita i també perquè quan anava a parvulari i ens posaven feines em costava molt fer-les i trigava bastant i fins que no acabàvem la feina no podíem anar a jugar. Aleshores quan tenia moltes ganes d´ anar-hi feia la feina ràpid per poder anar a aquella botiga de fruites.
Gerard Carbó