Hem acabat el curs 2012-13, i pels nens i nenes de 6è és el seu últim dia d’escola a l’Splai. Entre tots ho vàrem celebrar.
Vam omplir aquest dia amb ….
….una trobada familiar
…. un video
… una orla
… uns versos
… cançons i balls
… bons desitjos
….i sobretot amb molt carinyo!!!
Junts hem compartit molts anys d’experiències i aprenentatges.
Ja ho sabeu, us estimem i us trobarem a faltar.
Us desitgem el millor!!!
Fins aviat!!!
El dimecres, 8 de maig, els nens i nenes de 5è vam assistir a l’espectacle de titelles “Els viatges de El Petit Príncep”.
Brian, el tiellaire de la companyia Petit Bombay, ens va portar d’un planeta a un altre explicant-nos les aventures d’aquest petit personatge.
A la Plaça del Petit príncep ens vam trobar amb l’escola Aloma i a la fi de l’espectacle vam cantar plegats La cançó del xai. de La Cantata El Petit Príncep composada per Ricard Gimeno.
“La història narra la trobada entre un nen i un aviador. Les converses que tenen fan canviar la vida a l’adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte.”
En la Setmana Cultural dels Invents hem tingut la sort de contemplar un invent molt novedós: LA IMPRESSORA 3D.
Una impressora 3D és una màquina que pot produir objectes a partir d’un model virtual creat per un ordinador.
Ens han explicat com funciona: com es van construint les peces tridimensionals a partir de la suma de diferents capes planes, com es fon el material plàstic i com ho va dirigint tot un programa des de l’ordinador.
El projecte RepRap és una iniciativa per desenvolupar una impressora 3D capaç d’imprimir la major part dels seus propis components. RepRap (abreviatura de replicating rapid prototyper) .
Tots els dissenys produïts pel projecte són alliberats sota una llicència de programari lliure, la Llicència Pública General GNU.
D’aquesta manera la fabricació d’impressores 3D es de lliure difusió, pot ser millorada i utilitzada per tothom.
En la Setmana Cultural dels Invents hem fabricat SABÓ.
El sabó és un invent molt i molt antic .
Es sap que els sumeris a l’any 3000 abans de Crist ja fabricaven sabó.
Nosaltres hem utilitzat aquesta fórmula:
170 grams de sosa càustica
1 litre d’aigua
1 litre d’oli reciclat o net (gira-sol, oliva..)
Additius: suavitzant, essències aromàtiques i colorant.
Hem pesat la sosa amb una balança i peses . Amb una ampolla de mig litre hem abocat el litre d’aigua a un cubell i li hem afegit la sosa lentament tot remenant. Teníem les finestres i la porta obertes per tal que marxessin ràpidament els vapors tòxics que es produïen. La barreja de sosa i aigua produeix calor i tot hem tocat el cubell i ho hem notat. Quan la barreja s’ha anat refredant li hem afegit l’oli i el suavitzant i hem remenat sense parar durant més de mitja hora. Quan estava fent-se sòlid hem abocat el colorant i les essències. Després l’hem posat en safates i motlles. En un parell de dies ja l’hem pogut tallar en trossos per poder-lo repartir. Però no el podrem fer servir fins que no passin 4 o 5 setmanes.
El dijous 25 d’abril els nens i nenes de Cicle Superior vam visitar el Museu de les idees i invents de Barcelona.
I aquestes són les nostres impressions:
M’ha sorprès molt sobretot la part d’invents de nens.
El que més m’ha agradat ha estat el lavabo , no diré el perquè sinó que mantindré el secret . Hauríeu d’anar-hi per a descobrir-ho.
El que més m’ha impressionat ha estat una bicicleta que si pedalaves durant un temps et donava el producte que havies triat, per exemple unes patates fregides.
I hem vist invents inútils com menjar de gos fluorescent que serveix perquè les caques del gos també siguin fluorescents i no es trepitgin.
Ha estat una pena no poder baixar pel tobogan.
M’ha agradat la corbata coixí.
Hi havia coses molt curioses com un raspall pel cabell que té un tub i un botó que quan el claques surt aigua.
També hem vist un sofà que tenia llums i matrícula de cotxe.
El pom de la porta d’entrada és tan gran que per què hi ha idees que ens fan sentir petits.
També hem vist la màquina més inútil del món : consistia en que tu l’engegaves i sortia un dit que l’apagava.
El meu grup, en el taller, ha fet la tricanya per compartir una beguda entre tres persones.
M’ha agradat molt , no havia pensat mai en tot això. És molt original.
Hi ha una cançó popular catalana,La Filadora,que explica com troba una noi que li agrada i com parlen pel carrer.
Comença així:
“Un pobre pagès tenia una filla, tenia 15 anys i encara no fila….”
N’hi ha una altra cançó que és diu La Balanguera.
Es tracta d’un poema de Joan Alcover (1854-1926), adaptat i amb música del compositor Amadeu Vives (1871-1932).
Actualment és l’himne oficial de Mallorca.
I… la balanguera també fila….
Observeu aquestes pintures i veureu com totes dues filadores s’han quedat adormides.
Georges Méliès prestidigitador i director del teatre d’il·lusionisme Robert Houdin, va quedar impressionat amb l’invent del cinematògraf. Va tractar de comprar l’aparell dels germans Lumière, però va ser un intent fallit, ja que el pare d’aquests no va accedir a vendre’l argumentant que “l’aparell podria ser explotat durant algun temps com a curiositat científica, però no tenia cap futur comercial “. El temps va demostrar l’equivocat de les seves paraules.
Cap a 1896 la gent es començava a avorrir de les mateixes projeccions: escenes imés escenes copiades de la realitat. Va ser llavors quan amb el seu enginy, trucs de màgia, prestidigitació i escenografies teatrals, Georges Méliès va convertir al cinema en espectacle. Encara que no va ser el primer a fer pel·lícules de ficció, històricament se li reconeix com el pare de l’espectacle cinematogràfic i de la ficció fílmica. Méliès va explotar les qualitats narratives d’aquest mitjà, demostrant així que podia recrear i fins inventar la realitat. En portar el teatre al cinema, Méliès va aconseguir imprimir als seus films un toc únic: ja no eren simples retrats de la realitat sinó narracions d’històries. Per a la realització de les seves cintes, Méliès va construir el seu propi estudi a la seva finca de Montreuil, a les portes de París: era un lloc únic amb sostre i parets de vidre (no usava llum artificial). De les seves pel·lícules es recorda especialment Le voyage dans la Lune (El viatge a la Lluna), filmada en 1902, en la que va experimentar i perfeccionar l’ús de trucs amb la càmera per fer aparèixer i desaparèixer objectes.
Després de tot això hem entrat al Museu d’Història de Barcelona MUHBA. Per veure les restes arqueològiques vam haver de baixar en un ascensor ( del temps?) .
Després vam fer un taller en el que vam reconstruir una ciutat romana
A l’escola hem estat treballant com a Projecte l’Antiga Roma.
Hem estudiat com vivien, com eren les seves ciutats…
i hem fet maquetes dels seus edificis singulars
Aquí teniu les fotos i la crònica dels tres dies que hem passat junts.
Els nens i nenes van ocupar tres habitacions: 19, 20 22.
La Feli i l’Àngels la 17.
Cada dia ha estat explicat per una habitació. (Cliqueu damunt les fotos i veureu l’àlbum senser)
1r dia – ( Redacta l’ habitació 22)
El dia 20 de març uns dels alumnes de l’escola Splai vam sortir de colònies amb autocar a les nou del matí. El viatge hva ser una mica llarg i ens vam perdre QUINA DESGRÀCIA!!!. Però al final ens van venir a buscar, ens van guiar i vam poder arribar.
L’alberg, a primera vista, ens va causat bona impressió. Vam entrat i encara ens en va causar més. Ens van donar les claus de les habitacions: la 19, la 20 i la 22, i la Feli i l’Àngels, la 17 les habitacions eren bastant acollidores.
Un cop instal.lats vam anar al menjador a dinar: vam dinat una paella amb uns calamars a la romana boníssima!!!. Després de dinar i de descansar i fer la digestió vam anar amb autocar a la multi aventura, allà vam fer: rocòdrom, pista americana i passeig amb quads. En acabat d’haver-ho passat tant bé vam tornar a l’alberg i vam berenar un bocata de gall d’indi molt bo.
Després vam tenir temps lliure per jugar i vam jugar a futbol al bote bote, al “palo, palo” i a jocs de taula.
Més tard vam anar a sopar salsitxes amb patates fregides i embotit molt bons. Després de sopar vam fer una gimcana que consistia en buscar tots els monitors i treballadors de l’alberg per dins i per fora i superar les proves que ells ens proposaven
A la nit ens va costar una mica dormir i vam fer una mica el pallasso però al final vam caure rendits.
2n dia – ( Redacta l’ habitació 19 )
Ens hem aixecat a les 7:45 del matí. Hem esmorzat un croissant amb galetes i mermelada i mantega i hem anat a fer un passeig en bici pel costat del riu Ebre i per camins i hem fet uns 10 km ! Ha estat molt cansat. Hem dinat macarrons i salxitxa amb patates fregides. Desprès de dinar hem fet una volta amb un creuer pel riu Ebre. Ha estat llarg però hem disfrutat del luxós viatge. Quan hem baixat del creuer, hem anat a berenar uns entrepans molt bons a un pont per sobre del riu Ebre. Un cop hem acabat, caminant, hem tornat cap a l’alberg. Hem tingut un temps lliure, ens hem dutxat i ens hem preparat per anar a sopar. Quam hem acabat de sopar, hem anat a la “super disco” a ballar com bojos, encara que ens hem parat una mica perquè estavem amb una altra escola. Després, molt cansats, hem anat a les habitacions a preparar-nos les maletes pel dia següent. Quan ja les teniem mes o menys preparades ens hem estirat al llit i ens hem quedat dormits com troncs.
3r dia- (Redacta l’habitació 20)
Avui ha sigut l’últim dia de colònies, i a alguns ens ha fet una mica de pena anar-nos-en, perquè ens ho passàvem molt bé!!.
En llevar-nos ens han dit que ens vestíssim ràpid, que pleguèssim les mantes, que agaféssim els llençols i la funda del coixí i que féssim una bola amb tot junt. Més tard, quan estàvem tots preparats i vestits, hem agafat les maletes, les hem dut a l’autocar, i hem anat al menjador per esmorzar.
Després hem pujat a l’autocar per anar a fer piragüisme a un llac de “Multiaventura”. Quan hem arribat, han dit que deixéssim les motxilles, i que anéssim a escoltar als monitors: han explicat les parts d’un kajak i ens han dit que faríem un joc; es tractava d’agafar les banderes del nostre color ( han fet dos equips i cadascú tenia un color), amagades per tot el llac. Després d’agafar totes les banderes, ens han dit que havíem quedat en empat i que per desempatar faríem una carrera entre els dos equips, i que el kajak que arribés el primer donaria la victòria al seu equip. Al final va guanyar l’equip blau, l’equip dels tamarits, i l’equip de les boves, el vermell, va perdre.
Estàvem tots molls i ens hem canviat a una caseta petitona i hem jugat una estona a un parc. Hem agafat l’ autocar per tornar a dinar a l’alberg ( el dinar era boníssim!! com sempre). Abans de tornar a Barcelona hem tingut una estona per jugar i finalment ens hem acomiadat del nostre monitor, en Joan Marc.
El viatge ha sigut una mica llarg per alguns, però a altres se’ls ha fet curt. Quan hem arribat a l’escola, cansats, ens han rebut els nostres familiars i desprès de comentar algunes coses que ens han passat aquests dies , cadascú ha tornat a casa seva.
Vida a l’alberg (Redacta l’habitació 17)
L’alberg Delta Park ha estat casa nostra durant tres dies.
Hem conviscut nens i nenes, mestres i monitors. En Joan Marc ha estat el nostre monitor.
Ell ha estat amb nosaltres en totes les activitats a dins i a fora de l’alberg.
S’ha portat molt bé amb nosaltres, sempre content i disposat a ajudar.
A l’alberg hi havia una altra escola, l’ Escola Taber de Barcelona. Amb ells vam compartir el menjador i algunes activitats nocturnes.
A l’alberg ens han donat d’esmorzar, dinar, berenar i sopar.
En les seves instal·lacions hem pogut passejar, jugar, ballar…
La primera nit vam fer una gimcana i la segona discoteca.
En estones d’espera hem jugat al “futbolín” i al billar.
Hem dormit ocupant 4 habitacions: 17 – 19 – 20 – 22
En les habitacions descansàvem, ens dutxàvem, preparàvem les motxilles…
A la nit costava una mica donar per acabat el dia i dormir.
Alguns no en tenien prou i tenien ganes de fer brometes, sorollets…
Un guarda de seguretat, de nit, vetllava per tal que tot estigués en ordre.
Al matí, nosaltres, la Feli i l’Àngels passaven a dir Bon dia i ens trobaven ja tothom despert. O gairebé despert..
ESTEM MOLT CONTENTES D’AQUESTES COLÒNIES!!!
Ens ho hem passat bé, hem tingut noves experiències, ens ha fet bon temps i ningú ha pres mal.
– Què més es podia demanar?
– Que haguéssim pogut estar tots!
BONES VACANCES !!!
ATENCIÓ !!! AQUÍ PODEU VEURE FOTOS APORTADES PELS NENS I NENES