Memòries d’un ex alumne
avilana | 23 juny 2017Em dic Nil Calvet. Aquesta és una foto de sisè de la meva classe. Sóc el de la dessuadora vermella i els pantalons curts de color verds
He estat des de P3 fins a 6è a l’escola Pau Claris, i ara us explicaré el meu pas per l’escola.
La meva mare em va explicar que el primer dia vaig plorar molt, perquè no volia venir a l’escola.
No sempre he vist una escola igual; Al començament no hi havia ni el gimnàs, ni el menjador.
Sempre he anat amb el Dani, el Joan, el Llorenç, el Edgar i el Tristan. El millor record va ser l’últim dia perquè va ser molt emotiu, tot i que també, m’agradava molt anar de colònies, sobretot quan feia tercer i vam anar a Castellar de Nuc. Em va agradar perquè la casa de colònies era com un castell, també va estar bé l’obra de teatre de Grease.
La meva assignatura preferida era educació física, la que menys m’ agradava era matemàtiques.
Quan érem més petits, a l’ hora del pati ens agradava jugar a futbol. Uns anys mes tard jugàvem a basquet, i finalment xerràvem tota l’ hora del pati.
Una anècdota que tinc és que un dia quan fèiem educació física , jugant a l’ aranya peluda, amb un fil ferro, se’ m va aixecar la pell de l’ orella i se’ m va trencar un tendó.
I també a les últimes colònies uns nens de Girona es van dedicar a espantar-nos, disfressant-se de fantasmes, pintats amb sang de mentida com si estiguessin morts. I un altre nen que es va espantar molt, va marxar al bosc de la casa de colònies.
Vaig tenir a la Sandra, la Pepita Pedascoll, la Maria Jose, la Pepita Jordana, i l’ Adela.
M’ha agradat estar en aquesta escola, la trobaré molt a faltar.
