MEDIACIÓ COMUNITÀRIA

SERVEI DE MEDIACIÓ CIUTADANA D’ESPLUGUES

PROGRAMA DE MEDIACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. DPT. DE JUSTICIA

:l 😆 ol:

Centre (privat) de mediació parlem-ne

Avantatges

Qui és el mediador?

Qui pot ser mediador?

Atesa la varietat de camps i situacions en les quals una persona pot exercir com a mediador el Departament de justicia de la Generalitat de Catalunya ha emès l’ordre JUS/245/2014 per la qual s’estableixen els requisits i les condicions necessàries per a la inscripció en els registres generals del centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya de les persones que no posseeixen una formació homologada.

• Ordre JUS/245/2014, de 28 de juliol  

  DOGC núm. 6680, de 6 d’agost

• Sol·licitud d’inscripció en el Registre de persones mediadores segons l’Ordre 245/2014  [PDF, 105,24 KB ]

Código_Deontológico (Federación estatal de asociaciones de profesionales de la mediación)

Deontologia (del grec δέον “degut” + λόγος “tractat”), és un concepte introduït per Bentham —Deontology or the Science of Morality, 1834— que fa referència a la branca de l’Ètica (part de la filosofia que tracta de la moral i de les obligacions de l’home) l’objecte d’estudi del qual són els fonaments del deure i les normes morals. Es refereix a un conjunt ordenat de deures i obligacions morals que tenen els professionals d’una determinada matèria.

La deontologia és coneguda també sota el nom de “Teoria del deure” i juntament amb l’axiologia és una de les dues branques principals de l’Ètica normativa. Pot parlar-se també d’una deontologia aplicada, en aquest cas no s’està ja davant una ètica normativa sinó descriptiva i fins i tot prescriptiva. La deontologia aplicada a l’estudi dels drets i deures, particularment enfocats a l’exercici d’una professió, és el cas de la deontologia professional. Per a la seva aplicació s’elaboren codis deontològics, que reglamenten, de manera estricta o bé a manera d’orientació, les qüestions relatives al “deure”, dels membres d’una determinada professió. La deontologia es nodreix d’una banda del marc jurídic, i per altre del marc moral. El seu concepte bàsic és que obrar “d’acord a l’ètica” es correspon amb obrar d’acord a un codi predefinit.

Un codi ètic o codi deontològic és un recull (quasi sempre en forma de document), d’un conjunt més o menys ampli de criteris, dictats per la deontologia amb normes i valors que formulen i assumeixen aquells que porten a terme correctament una activitat professional. Els codis deontològics s’ocupen dels aspectes ètics de l’exercici de la professió que regulen. Aquests codis cada vegada són més freqüents en tot tipus activitats.

Els codis deontològics potser siguin els mecanismes d’autoregulació més coneguts que es poden posar en marxa en l’àmbit de la comunicació social, la psicologia, la medicina, entre altres professions, però no són l’únic instrument: llibres d’estil, estatuts de redacció, convenis, etc., tots contribueixen al fet que una comunitat professional fixi els seus propis límits, en molts països aquesta regulació és a través de col·legis professionals.

 Àmbit ciutadà

Àmbit intercultural

Àmbit escolar

Àmbit familiar

Àmbit sanitari

Àmbit laboral

Àmbit penal

Àmbit penitenciari

Normativa Europea

Directiva 2008-52-CE sobre mediación civil i mercantil

Normativa Estatal

Real Decreto- ley 5-2012  de mediació en asuntos civiles y mercantiles (1)

Normativa Autonòmica

– Llei 15-2009 , de 22 de julio, de mediación en el àmbito del derecho privado a Catalunya

–Decreto 135-2012, de 23 de octubre por el que se aprueba la ley de mediació en el ámbito del derecho privado a Catalunya

És un mètode pacífic de resoldre els conflictes en què un tercer, la persona mediadora, facilita el diàleg de  les parts en conflicte per tal de  cercar la millor solució per a tots. Una mediació a temps evita la dilatació dels processos judicials, redueix la duresa del conflicte i minora el malestar de les persones afectades.

A causa dels seus múltiples avantatges, la mediació té una gran implantació a la majoria de països europeus i a d’altres, com ara Estats Units, Canadà o Argentina.

D’acord amb la Llei 15/2009, s’accedeix a la mediació a petició de les persones interessades o per indicació de l’autoritat judicial. Poden sol·licitar-la les persones que tenen capacitat i un interès legítim per a disposar de l’objecte de la mediació. Els menors d’edat, si tenen prou coneixement, i en tots els casos, els majors de dotze anys poden intervenir en els procediments de mediació que els afectin i, excepcionalment, poden instar la mediació.