La classe dels Arquitectes de 5è B han volgut escollir una cançó complicada per començar el curs…

L’ARQUITECTE dels Amics de les Arts

Amb els anys aprens
que tenir un bon pla
és l’única manera
de poder reduir el marge d’error.

Tu t’hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son,
un esforç per escriure el que penses
tant senzillament com pots.
Però no hi ha prou café
per desvetllar-te tanta estona.
I els ulls es van rendint,
tu ni te n’adones.
Dorm, arquitecte, dorm,
que el que estas intentant
és del tot impossible.
i que no depén de tu,
hi ha un projecte
que no es pot preveure.
La vida la fa cadascú.

I una casa on hi capiguem tots,
un espai amb cuina-menjador.
I deixar que a la tarda entri el sol,
i finestres de 4×2.

I que tingui sentit de l’humor,
i un saber-se triar bé els amics,
i un caure que el faci més fort.
I la força per saber dir no.

I un jardí on s’hi pugui ballar,
un portal que convidi a passar,
i un veí, un catxondo mental.
I una taula al carrer per Sant Joan.

I que et diguin que ho has fet preu bé.
I que visqui el que tu no has pogut.
Fer-lo llest, que no tingui mai por.
I saber quan deixar-lo fer sol.