Category Archives: Núvols i Planetes

Una tortuga màgica!

Ahir, divendres, l’Òscar va arribar al matí amb una sorpresa molt especial! Tots ens vam quedar intrigats per descobrir què era allò que estava dins la capsa i que el Pere, el pare de l’Òscar, ens havia comentat que ens ho miréssim a les fosques.

L’Òscar no ens va donar cap pista, només vam poder veure que es tractava d’una tortuga màgica. MÀGICA? Tots vam començar a pensar per què deuria ser-ho. Però com que hi havia la Ruth que ens volia explicar la rotació de la Terra, vam aparcar la tortuga en un racó per després del pati.

Al tornar, tots els núvols van demanar a l’Òscar si ens podia ensenyar què feia la tortuga màgica. L’Òscar va agafar la tortuga i ens va explicar que li havia donat el seu pare i que era màgica perquè feia llum. LLUM? Sí, llum especial o potser… espaial! Vam decidir apagar els llums i que l’Òscar ens ensenyés el què feia la tortuga… i SORPRESA!! De la closca de la tortuga van començar a sortir moltes estrelles formant diverses formes (constal·lacions) i la lluna!!! A més…. de tan en tan canviaven de colors! A vegades eren blaves, després vermelles o fins i tot verdes!

Els núvols van quedar fascinats amb aquell cel i van començar a jugar a caçar la Lluna! Els hauríeu d’haver vist perseguint la lluna amb les mans! Ens va agradar tant la Tortuga que no vam dubtar en compartir-la amb la classe de P3B, les tortugues. Ells també van venir a veure-la i van intentar caçar la Lluna! I sabeu què? Els cavalls, la classe de P3A, també s’hi van animar!! A tots ens va agradar molt i li vem demanar a l’Òscar que un altra dia la torni a portar! Moltes gràcies família!


La rotació de la Terra!

Avui al matí ha vingut la Ruth, la mare de la Marta (“petita” com l’anomenen els núvols, no perquè sigui petita sinó perquè és més petita que la Marta mestra) a explicar-nos la rotació del planeta Terra sobre ella mateixa i al voltant del Sol.

Però, abans, hem mantingut aquesta petita conversa:

RUTH (R): Sabeu el què són els planetes?

ELOI: On vivim nosaltres és el planeta Terra.

R: Sí, la Terra és un planeta! Quins més coneixeu?

MARTINA: Saturn.

ONA: La lluna.

ELOI: No, la lluna és un satèl·lit!

MARTINA: Mercuri.

ÒSCAR: Saturn.

R: Molt bé! I també hi ha Urà i quin és aquest (senyalant al póster)?

ÒSCAR: Venus.

R: Els planetes tenen llum?

TOTS: No!

MARTINA: Perquè l’espai està molt fosc.

R: I qui fa llum a l’espai?

TOTS: El sol!

MARTINA: El sol és una estrella.

MARIO: Quan surt la lluna el sol se’n va a l’espai.

ELOI: El sol és l’estrella més gran però hi ha planetes més grans.

[ La Ruth ens explica que els planetes que nosaltres coneixem formen part d’una Galàxia, però que n’hi han més al costat i en tot l’Univers. Una galàxia és un conjunt de planetes i estrelles que estan a prop ]

R: Què és un meteorit?

ÀLEX: Una pedra molt grossa.

MARTINA: Al pati nostre no hi ha pedres!

R: Sí, un meteorit és com una estrella fugaç molt grossa. I.. què sabeu de la Terra?

ÒSCAR: Que no hi ha cap monstre!

MARTINA: Té forma rodona .

ELOI: Fa així al voltant del sol i així ella mateixa (amb la mà fa la forma i com gira).

MARIO: La terra es posa cap al sol i fa voltes.

ELOI: Ja ho he dit jo!

[ Aquí la Ruth ens explica que no fa una volta rodona sinó que és més aviat com una forma d’ou, un el·lipse ]

Després d’aquesta conversa la Ruth ens explica que ara veurem la rotació de la Terra i que entendrem més bé com es fa de dia i de nit, però abans hem de conèixer una mica la Terra. Ens ensenya la TERRA QUE HA FET ELLA I LA MARTA!! ENS AGRADA MOLT!! Ens explica que té 7 continents i que cadascun té unes característiques i una fauna diferent. Ens reparteix diferents dibuixos  per pintar i que després col·loquem sobre cada continent.

Finalment, ens representa la rotació de la Terra sobre ella mateixa simbolitzant el sol amb un focus que està quiet (sí, el sol no és el que es mou!) i fa servir la maqueta de la Terra per representar com ens toca el sol i com girem i a la nit tenim la lluna. Ho entenem molt bé! I de cop descobrim que la Terra tarda un dia sencer a fer la volta sobre ella mateixa!!!

I aquí surgeix el següent dubte (que us demanem ajuda per investigar-lo!): QUANTS DIES TARDA LA TERRA EN DONAR LA VOLTA A TOT EL SOL?

Moltes gràcies Ruth!! Ens ha agradat molt l’activitat i ja estem esperant a que tornis quan vulguis! 😉

MÉS FOTOS, CLIQUEU:

Rotació Terra

7 metres

Avui al matí, només arribar i després de realitzar el Bon dia amb la presentació de la Houda, hem parlat de núvols, cel i univers. L’altre dia l’Eloi ens va explicar que de la terra a l’univers hi ha 800 km aproximadament i avui la Marta ens ha comentat que el núvol més proper a la terra es forma a pocs metres de distància, per posar un número… a 7 metres.

Tots ens hem quedat una mica pensatius… què vol dir 7 metres? Què és un metre?

MARTA (M): Algú sap què és un metre?

MARTINA: Que puja l’aire.

NEKANE: Donde hay un montón de número pero no llega hasta el cielo porqué es muy alto!

ÒSCAR: Un metre vol dir que va molt a dalt.

MARTINA: Perquè com té molts números.

ÀLEX: M’assembla que és un termòmetre, perquè té molts números.

ONA: El metre fa que vigilin els números.

M: Mai us han medit a la paret els pares?

TOTS: Sí!

MAR: Un regle!

NEKANE: Es cuanto llegamos!

M: Sí.. és una eina per mesurar! Ho heu vist mai?

TOTS: Sí!!!!

La Marta ens ensenya uns quants metres i tots n’han vist en algun moment. Decidim investigar quanta distància és 7 metres. Així que agafem el metre i un guix i sortim al pati a marcar cada metre al terra fins als 7 metres.

Quan acabem comprovem que realment és molta distància i que amb una escala no hi arribaríem!

Quan ja tornàvem a l’aula, ha sortit la pregunta: “Marta… i jo sóc més alt que un metre?”.

Hem decidit descobrir quin infant era més alt que un metre i quin encara no… així que hem dibuixat a la paret del pati un metre i hem anat fent ratlles mesurant-nos. La majoria superem el metre, però per poc…!!


Parlem de núvols i precipitacions!

Quantes coses estem aprenent! I com ens agraden els vostres comentaris, família!

El passat dijous el Dalmau ens va portar un póster molt interessant sobre els núvols. El títol del póster era: ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ. Quan ho vem llegir ens vem adonar que ens faltava saber el significat d’una dada! Així… que en vem començar a parlar:


MARTA (M): Què és la precipitació?

ÒSCAR: Les coses que passen als núvols.

ELOI: Una avió que la pressió el trenca!

JÚLIA F.: Que els planetes passen per dins dels núvols.

ONA: Els núvols es posen a sobre.

[ De cop entra l’Abigaïl per demanar-nos una cosa… i aprofitem per preguntar-li si ella ho sap o ens pot donar una pista ]

ABIGAÏL: Una cosa que cau.

M: A quina cosa es refereix l’Abigaïl que cau del cel?

MARTÍ: L’aigua que cau del cel!

ELOI: Dels núvols!

M: Voleu que busquem la paraula al diccionari?

TOTS: Sí!

[ La busquem al diccionari i la definició és: f. pluja ]

M: Ostres! És la pluja! Però… què és la pluja?

JUDIT V.: Allò que cau. Les gotes d’aigua dels núvols  i ens hem de posar les botes d’aigua i el paraigües per no mullar-nos el cap!

DALMAU: Quan cau aigua dels núvols o neu.

[ El Dalmau ens explica el póster, on podem veure els diferents tipus de núvols segons l’alçada on estan del cel. Coneixem el Cirrus i el Nimbostratus, entre d’altres. També ens explica que a la part més alta només hi arriben els avions i els coets ]

M: Per què els núvols que estan més amunt fan neu i no pluja? Us enrecordeu que ens ho van explicar el Bruno i l’Ian…

ELOI: Perquè hi fa més fred!

TOTS: Sí, és més fred!

M: Per cert… algú sap com es diu el/la senyor/a que anuncia el temps i l’estudia?

TOTS: L’home del temps! A les notícies!

Sí, és l’home del temps… però famílies!!!!! Ajuda!!! COM ES DIU LA PERSONA QUE ESTUDIA EL TEMPS? I… recuperem alguna pregunta més: QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA A L’UNIVERS I AL CEL?

Actualització racó!

I poc a poc les famílies aneu portant més i més informació i més i més material que ens ajuden a descobrir més característiques, anècdotes, aspectes dels planetes, dels núvols i de l’univers en general.

I com de gran és l’univers… i el racó! S’està fent cada dia més i més gros i ens encanta! Per això, volem agraïr a les famílies la col·laboració i de pas, aprofitar per demanar-vos que també col·laboreu en aquest espai… que els núvols de tan en tan entrem per llegir què en penseu els pares, mares, avis, tietes, tiets, germans/es de tot plegat!!!  Així que animeu-vos a comentar!!

Avui, tan el Bruno com el Gamid ens han portat un material molt maco que volem compartir!! Per altra banda.. mireu quants pósters i murals han fet varis infants amb les seves famílies! De veritat, moltes gràcies!!



Una estona de cel

El passat dimarts al tornar del pati i després de beure aigua i rentar-nos les mans, la Judit V. ens comenta que durant el pati ha vist la lluna! Tots ens quedem fascinats i ens preguntem com pot ser que hi hagi la lluna si no és de nit…


MARTA (M): Però… com pot ser que surti la lluna si també hi ha el sol?

ELOI: Quan és de dia surt el sol.

JUDIT V.: Potser s’ha despistat.

MARTINA: Perquè està a l’espai.

JUDIT V.: Els núvols amaguen a la lluna.

MAR: Els núvols amaguen el sol i la lluna.

ONA: La lluna no perquè surt de nit.

NEKANE: La lluna està a l’espai i surt de nit, però “ahora está allí”!

IRENE: Los núvols amaguen la lluna “porqué los planetas molestan la lluna”.

M: Aviam… anem per parts. Si la lluna està a l’espai, és un planeta?

ONA: Sembla un planeta.

ELOI: Sembla com un tros de meló!

JÚLIA F.: Els núvols poden tapar la lluna i el sol i poden tapar el sol i tot lo del cel.

ONA: El cel també el tapa.

ÒSCAR: Hem d’investigar si la lluna és un planeta.

M: D’acord, m’ho apunto per investigar-ho. I la terra com és?

MARTINA: És un planeta.

MAR: Plana.

TOTS: No! Rodona!

M: Com és que els núvols s’aguanten al cel? I com és que nosaltres no volem com ells?

ELOI: Viuen al cel, perquè s’ho van inventar així.

MARTINA: Perquè els núvols s’aguanten perquè estan en tot el cel.

ÒSCAR: Perquè floten!

ONA: Perquè quan hi ha vapor del mar els fa més grans.

MARTINA: Si els núvols tenen molta aigua es posarien a ploure molt.

MARTÍ: Els núvols s’amaguen a la muntanya.

DALMAU: Jo no crec que la lluna ho tapi tot.

ELOI: Hi ha un aire i els núvols floten perquè pesen menys que nosaltres. L’aire no té tanta força perquè nosaltres flotem.

M: Molt bé Òscar i Eloi! Els núvols floten a l’aire i nosaltres no perquè pesem més! Ara hem de descobrir com es diu aquest fet i com és ben bé. Per cert… nosaltres si que podríem viatjar al cel o a l’espai?

MARIO: Podem anar on són els planetes si agafem un coet!

JOAN: El flotador no vola. El coet vola molt ràpid i vola a l’espai.

ONA: Va molt ràpid perquè té foc al darrere.

BRUNO: Que si es gira el coet ens caiem.

ELOI: No, perquè hi ha un sostre.

IAN: Si “te sueltan en el coet flotas” i voles.

ÀLEX: Si s’acaba la bateria què?

GAMID: El coet té ales grans!

ÒSCAR: Podríem preguntar aquestes coses als nens grans!

I així ho fem! Decidim que anirem a dues classes de Primària, una de primer que ja han treballat aquest tema dels planetes quan feien P4 i a segon de Primària per veure què ens poden dir sobre el nostre dubte princial “La lluna és un planeta?”.

A Primer ens comenten que la lluna és un satèl·lit i que n’hi han de varis tipus, n’hi han que fins i tot ajuden als telèfons i a les teles! També ens diuen que volen per l’espai. A la classe de Segon ens expliquen que la lluna és un astre i que dóna voltes, que és l’estrella més gran del món. Així que, amb aquesta informació, anem a la classe que ja és hora d’esmorzar. Decidim que els familiars ens ajudareu a confirmar i descobrir si la lluna és un satèl·lit o un astre…

Iniciem el projecte sobre els núvols!

Com tots sabeu, aquest any som la classe dels núvols. Per això, la Marta ens va portar un núvol molt maco fet de feltre on hi pengen vint-i-cinc núvols petits que representen cada persona del grup-classe (penjarem fotografia ben aviat). Aquest núvol va ser el desencadenant d’una conversa sobre el tema del cel, els núvols…

2004810123028nubes3

Aquí us deixem la transcripció:

MARTA (M): Recordo que un dia d’aquesta setmana alguns nens us veu enfilar a la taula, perquè volíeu tocar el núvol que va portar-nos la Marta. Em veu dir que volíeu tocar el cel… però que no podríeu, per què?

NEKANE: Perquè està molt alt.

MARTINA: Si agafem una escala molt alta cauríem.

ELOI: No, perquè ens aguantaríem.

ONA: Si l’arbre és rodó pot caure l’escala?

M: Suposo que vols dir que necessitaríem alguna cosa per aguantar l’escala. Però… podem arribar al cel construint una escala?

NEKANE: No, perquè és molt alt.

JOAN: I si pugem tots cauria l’escala.

M: Però… com sabeu que és molt alt. Quant dalt està el cel? O sigui, fins on hauria d’arribar l’escala?

MARTINA: Fins els núvols.

MARIO: Mil escales.

ELOI: Més de mil escales!

M: Però… quant dalt està el cel?

ELOI: Haurem d’estudiar quant dalt està el cel per saber-ho, no?

M: Perquè… com hi podem arribar al cel?

JOAN: Amb avió!

ONA: No, perquè estan tancades amb portes.

JÚLIA.F: Necessitem ales.

NEKANE: “Yo cuando era chiquitita fuí con avión con mi papa y me quedé frita”.

ELOI: Amb coet!

BRUNO: Jo sé fer coets.

JÚLIA.F: I treuen foc per la seva cua.

ELOI: Perquè amb avió no veuríem. Els avions van de dia i els coets van de nit.

M: Júlia.F, què vols dir que treuen foc per la cua? Per què?

MARIO: Per “despegar” tenen foc.

JÚLIA.F: Vol dir anar més ràpid.

MARTINA: Perquè està a punt d’arrencar.

IAN: Si toques el sol crema.

M: Per què crema el sol? De què està fet?

MARTINA: Perquè el sol crema, perquè està fet de groc i de cremada.

IRENE: El sol “tiene llum y tiene” foc.

MAR: Si no ens posem crema ens cremem.

MARTÍ: El sol és de foc rodó perquè jo el veig rodó.

M: I per què desapareix el sol i a la nit no el veiem?

MARTINA: Es cansa el sol i surt la lluna perquè això desapareix.

ELOI: No, perquè la terra va girant i una estoneta és de nit i una altra de dia.

M: Què vols dir que va girant? Com és la terra? Com ho saps Eloi?

ÒSCAR: És una bola que no es mou.

ELOI: M’ho va dir el meu pare!

GAMID: El sol crema i la lluna no perquè és de nit.

ELOI: Perquè la lluna no és de foc.

MARTINA: És de gel!

ÒSCAR: Jo vaig anar un dia a casa dels iaios quan era de nit i vaig veure una estrella de lluna i el sol.

MARIO: La lluna no es pot fer de gel perquè es pot trencar.

JÚLIA.F: Si la lluna està feta de gel caurà i es trencarà i no la podrem tocar.

DALMAU: No ho sé de què està feta la lluna, però de gel no. Potser de coto fluix.

MARTÍ: Si pugem en un núvol ens pujarà la sang el cap!

ÀLEX: Sé de què està feta la lluna! M’assembla que està feta d’aigua.

ONA: La lluna està feta ‘aigua i està dins la lluna.

MARTINA: I com podem anar a la lluna?

TOTS: Amb un coet!

M: I a on està la lluna?

MARTÍ: A l’espai.

MARTINA: On són els planetes.

ÒSCAR: Aquesta bola (terra) és un planeta.

M: I què és un planeta? Quants n’hi ha?

BRUNO: Vint-i-nou planetes!

re_universo_1

A partir d’aquesta conversa van sorgir diversos dubtes:

1) QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA AL CEL? PODEM ARRIBAR-HI AMB UNA ESCALA?

2) QUANTS PLANETES HI HA? I QUÈ SÓN BEN BÉ?

3) QUÈ ÉS L’UNIVERS I DE QUÈ ESTÀ FORMAT?

4) COM ES FORMA LA PLUJA I PER QUÈ ELS NÚVOLS SÓN DIFERENTS? ES MOUEN? DE QUÈ ESTAN FORMATS?

Em sembla que teniu una mica de feina a ajudar-nos a buscar informació per resoldre’ls…