Fa uns dies, en motiu de l’Eix transversal, els gegantons de Castellar del Vallès van venir a visitar els grup-classes de P3!! I les classes de P4, que som molt eixerits, vam aprofitar l’ocasió per coneixe’ls i veure en directe el seu ball. Ens va agradar molt passar una estona de la tarda amb ells i gaudir de la seva música!
Des d’aquí volem agrair als pares i mares que van venir a portar-los!!! Ens ho van explicar tot molt bé i ens ho vam passar pipa!!
Famílies!! Avui ens hem ben empastitxat!!! I a sobre, ho hem fet amb molt bona companyia!! Ens hem ajuntat amb els pintors a la seva aula i ens hem distribuït en dues grans taules on la Marta i l’Abigaïl ens hi han posat dos ingredients molt especials: farina i xocolata!!
No us podeu imaginar com hem arribat a gaudir!!!! Els de la farina han intentat fer pa i els de la xocolata s’han posat les botes!!! Les mans no paraven de barrejar els ingredients amb l’aigua i els dits eren llepats per tots els núvols i els pintors!!! Ens hem portat tan bé que tan la Marta com l’Abigaïl ens han felicitat!!! Quan ens cansàvem de la nostra taula, ens n’anàvem a provar l’altre ingredient i així, gairebé tots hem passat per les dues taules i hem tastat tan la farina com la xocolata. Evidentment, hem gaudit més del gust de la xocolata!!
Les fotos són dignes de ser vistes… així que no us les perdeu!!! (per veure l’àlbum, cliqueu sobre la presentació de diapositives!)
Aprofitant que la setmana vinent arribarà l’esperada Festa de Sant Jordi, a l’escola estem treballant una mica la festa i ahir la Marta ens va explicar als núvols la llegenda de Sant Jordi. Després, vam estar parlant de les seves característiques o tradicions: regalar roses, llibres, les paradetes al carrer, el dia que s’estimen més els papes, etc.
I aquest matí hem realitzat uns tallers internivells, barrejant-nos tots els cursos d’educació Infantil, distribuïnt-nos en petits grups en diferents espais: menjador, aules, etc. Els tallers estaven destinats a realitzar la decoració per la representació teatral de la llegenda de Sant Jordi que representaran voluntàriament uns quants pares i mares d’alumnes el proper divendres a la tarda. Des d’aquí aprofitem per fer-los arribar el nostre agraïment, perquè als núvols i a la Marta ens ha agradat molt la idea i sobretot la participació i col·laboració de les famílies! Estem segurs de que ho faran molt bé i que ens encantarà!
Per aquest motiu, durant les primeres hores del matí hem estat fent la decoració que consta de núvols, sol, rosers, castells, banderes, etc. Tots els núvols hem tornat encantats de l’experiència i ja esperem veure el resultat final el proper divendres!
Aquest matí la Marta ens ha ensenyat un estri molt estrany… però que de seguida hem reconegut perquè els metges ho fan servir molt. N’hem estat parlant… llegiu, llegiu!
MARTA (M): Per què serveix aquest objecte, que es diu Fonendo?
IRENE: Per mirar!
BRUNO: Per escoltar el cor.
M: On està el cor?
JÚLIA F.: A dins del cos.
MAR: A dins la panxa.
CLÀUDIA: Al pit!
ELOI: Entre els pits, una mica a prop d’aquí (senyala el pit esquerre).
IRENE: Un dia fui al metge i me dió unos palillos per la boca.
DANIEL: Sí, són per mirar-te la boca.
MARTÍ: I la llengua.
BRUNO: Marta! El cor fa pum pum, perquè la sang va corrent.
M: Quina sang?
JÚLIA F.: La que tenim al cor!
NEKANE: A tot el cos tenim sangre!
MAR: Sí, al cor també.
IRENE: Però Marta si tenim l’esquelet no sabem on està la sang!
MARTINA: Però Irene, hi ha més coses perquè tenim el cor i l’esquelet i més coses.
JÚLIA F.: Sí i la sang és una cosa més que tenim!
M: Però què és la sang?
ELOI: Aigua però vermella.
IRENE: Agua no!
BRUNO: Va corrents.
JÚLIA F.: Va corrent pel tubo.
ELOI: No, perquè Júlia sinó tocaria amb el menjar!
BRUNO: Doncs va per fora del tubo.
ELOI: Sí, pel costat dels ossos.
DALMAU: Corre per un tubo de color vermell.
JÚLIA F.: El mateix tubo que el menjar no, un altre!
MARTINA: Hi ha tres tubos: un per menjar i un per la sang.
MARIO: I el tercer?
MARTINA: El tercer no me’n recordo.
M: Però Martina, d’on ho has tret això?
MARTINA: Perquè un llibre amb la mama ho vaig descobrir.
M: I per què ens escolten amb aquest objecte els metges?
ELOI: Per si estem malalts.
IRENE: Perquè escolten el corazón.
ELOI: Ells ho senten si estan malalta la panxa i els pulmons per això (senyala el fonendo).
M: I què senten per saber que estem malalts o no?
MAR: Diferents sorolls i si correm també.
M: Anem a preguntar els nostres dubtes als Arqueòlegs i als Taurons?
TOTS: Sí!!
Així ho hem fet i hem anat a visitar les dues classes per preguntar-los-hi què escoltaven amb el Fonendo, on estava el cor i com es deia el “pum, pum” que fa. Els taurons ens han donat un pòster fet per ells on hi ha els aparells digestiu i circulatori dibuixat per ells i així hem descobert que el cor està entremig dels pits, però cap a l’esquerra. I ens han comentat que el “pum, pum” es diu batec i que el cor batega fins que es para i ens morim. A la classe dels Arqueòlegs, ens han comentat que la sang córrer per uns tubs que es diuen venes i que les podem veure si ens mirem el canell. Que de sang n’hi ha per tot el cos i que el cor batega i els pulmons respiren.
Així que després de resoldre gairebé tots els dubtes, penseu que ens estem plantejant moltes preguntes sobre el cos humà, hem anat a l’aula a situar el cor sobre les siluetes penjades al passadís i a escoltar-nos amb el fonendo els nostres cors!! Hem al·lucinat al sentir-nos-els!!!
Aquesta tarda hem gaudit moltíssim amb una visita molt especial, de fet… seria millor si diguéssim molt musical! Ens ha vingut a veure la Gemma, la germana de l’Abigaïl, acompanyada d’un instrument de vent molt gros: el Trombó! Hem quedat al·lucinats al veure el seu tamany i ens ha agradat molt escoltar com sonava.
Tan els núvols com els pintors hem escoltat atentament com la Gemma ens explicava que és un instrument que es toca “tirant-nos pets amb la boca”, ja que només bufant no sona; com ens comentava les seves parts: la campana, el cos on hi ha les vares i l’embocadura o broquet; com feia sonar els greus i els aguts, hem investigat com es feien les diferents notes i hem gaudit escoltant les dues peces musicals que ens ha tocat. Des d’aquí li volem agraïr la seva visita, ja que ens ha agradat molt aquest instrument!! Moltes gràcies Gemma!! I als pintors per compartir amb nosaltres aquesta visita tan musical i especial!
Aquest matí hem començat a treballar la Festa de Nadal que ja s’aproxima (quines ganes!!). Per aquest motiu, hem realitzat uns tallers internivells. Què vol dir? Doncs que ens hem barrejat tots/es els/les alumnes de l’escola i hem creat la decoració nadalenca que penjarem aquests dies. Així que els núvols ens hem distribuït per les diverses aules i hem decorat un pastor i quatre ovelles que veureu aquests dies a les finestres de l’aula. Molts núvols hem coincidit amb els/les germans/es grans i petites i ens hem ajudat mútuament.
Com que ens hem distribuït en diverses aules, no tenim fotografies de tots els grups… però no us amoïneu! Així que les recopilem les anirem penjant a l’àlbum de fotos. De moment, us deixem un petit recull del grup que s’ha quedat a l’aula dels núvols: http://picasaweb.google.com/100908750144630889372/Nadal?authkey=Gv1sRgCKnMtNGYla7pPw#
Avui a la tarda hem celebrat Santa Cecília, patrona de la música, gaudint d’un espectacle realitzat pels alumnes de Primària al pavelló Dani Pedrosa. Els grans de l’escola ens han cantat les seves cançons d’aula i ho han fet molt bé! Ens ha agradat molt veure com els germans grans cantaven i sentir les seves meravelloses veus! Finalment, hem aprofitat una estona per jugar al pati de Primària.
p.d: recordar-vos que demà anem a la Casa del Pintor a Mollet del Vallès i que sortirem a les 9:00h i tornarem a les 12:30h aproximadament a la plaça Calissó!!
Aquest dimarts passat, després d’experimentar amb diversos materials si suraven o no, ens vem preguntar per què els vaixells suren… i vem decidir demanar ajuda a les famílies. La Berta, la mare de l’Eloi, ens va comentar al bloc donant-nos unes quantes pistes i recomanant-nos que l’Oleguer, el germà gran, vingués a la classe a explicar el per què de tot plegat.
Ens va semblar molt bona idea i vem demanar a l’Oleguer que vingués a explicar-nos-ho. Així que, ahir a la tarda, l’Eloi i l’Oleguer ens van explicar, amb l’ajuda de dos vaixells de plàstic, les següents raons:
1.- Floten en el mar perquè els vaixells tenen forma d’U i per tant per fora estan buits i per dins també i per això pesen poc.
2.- Perquè pesen menys que tota l’aigua del mar.
3.- Perquè no els hi entra aigua, si es féssin un forat amb una roca es comencen a omplir d’aigua i llavors el què passa és que es va omplint, omplint i omplint fins que s’enfonsa perquè cada cop pesa més.
Ho vem poder comprovar amb els vaixells de plàstic, si els deixaven suaument sobre l’aigua els vaixells flotaven; però si apretàvem els vaixells fent que els hi entrés aigua pels forats de la cuberta, s’enfonsaven.
Continuarem parlant del tema… perquè ens va costar una mica entendre-ho, però volem agraïr des d’aquí la col·laboració de l’Oleguer i l’Eloi i les pistes de la Berta!! Ho van explicar molt bé!!
p.d: la Mar ha portat avui un vaixell de pirates Playmobil per provar-ho… demà en parlarem! Ja us explicarem…!!
El passat dimarts al tornar del pati i després de beure aigua i rentar-nos les mans, la Judit V. ens comenta que durant el pati ha vist la lluna! Tots ens quedem fascinats i ens preguntem com pot ser que hi hagi la lluna si no és de nit…
MARTA (M): Però… com pot ser que surti la lluna si també hi ha el sol?
ELOI: Quan és de dia surt el sol.
JUDIT V.: Potser s’ha despistat.
MARTINA: Perquè està a l’espai.
JUDIT V.: Els núvols amaguen a la lluna.
MAR: Els núvols amaguen el sol i la lluna.
ONA: La lluna no perquè surt de nit.
NEKANE: La lluna està a l’espai i surt de nit, però “ahora está allí”!
IRENE: Los núvols amaguen la lluna “porqué los planetas molestan la lluna”.
M: Aviam… anem per parts. Si la lluna està a l’espai, és un planeta?
ONA: Sembla un planeta.
ELOI: Sembla com un tros de meló!
JÚLIA F.: Els núvols poden tapar la lluna i el sol i poden tapar el sol i tot lo del cel.
ONA: El cel també el tapa.
ÒSCAR: Hem d’investigar si la lluna és un planeta.
M: D’acord, m’ho apunto per investigar-ho. I la terra com és?
MARTINA: És un planeta.
MAR: Plana.
TOTS: No! Rodona!
M: Com és que els núvols s’aguanten al cel? I com és que nosaltres no volem com ells?
ELOI: Viuen al cel, perquè s’ho van inventar així.
MARTINA: Perquè els núvols s’aguanten perquè estan en tot el cel.
ÒSCAR: Perquè floten!
ONA: Perquè quan hi ha vapor del mar els fa més grans.
MARTINA: Si els núvols tenen molta aigua es posarien a ploure molt.
MARTÍ: Els núvols s’amaguen a la muntanya.
DALMAU: Jo no crec que la lluna ho tapi tot.
ELOI: Hi ha un aire i els núvols floten perquè pesen menys que nosaltres. L’aire no té tanta força perquè nosaltres flotem.
M: Molt bé Òscar i Eloi! Els núvols floten a l’aire i nosaltres no perquè pesem més! Ara hem de descobrir com es diu aquest fet i com és ben bé. Per cert… nosaltres si que podríem viatjar al cel o a l’espai?
MARIO: Podem anar on són els planetes si agafem un coet!
JOAN: El flotador no vola. El coet vola molt ràpid i vola a l’espai.
ONA: Va molt ràpid perquè té foc al darrere.
BRUNO: Que si es gira el coet ens caiem.
ELOI: No, perquè hi ha un sostre.
IAN: Si “te sueltan en el coet flotas” i voles.
ÀLEX: Si s’acaba la bateria què?
GAMID: El coet té ales grans!
ÒSCAR: Podríem preguntar aquestes coses als nens grans!
I així ho fem! Decidim que anirem a dues classes de Primària, una de primer que ja han treballat aquest tema dels planetes quan feien P4 i a segon de Primària per veure què ens poden dir sobre el nostre dubte princial “La lluna és un planeta?”.
A Primer ens comenten que la lluna és un satèl·lit i que n’hi han de varis tipus, n’hi han que fins i tot ajuden als telèfons i a les teles! També ens diuen que volen per l’espai. A la classe de Segon ens expliquen que la lluna és un astre i que dóna voltes, que és l’estrella més gran del món. Així que, amb aquesta informació, anem a la classe que ja és hora d’esmorzar. Decidim que els familiars ens ajudareu a confirmar i descobrir si la lluna és un satèl·lit o un astre…
Una tarda de la setmana passada vam poder gaudir d’una sessió de dos contes explicats per la Cristina!
Així que vam anar a la classe de P5, els volcans, a escoltar com de bé explica els contes la Cristina! Des d’aquí li volem agraïr que ens convidés i demanar-li que ens hi deixi tornar!
I de pas us recomanem els dos contes, que ens van agradar molt:
– “La vaca que va pondre un ou”, d’ANDY CUTBILL.
– “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, de WERNER HOLZWARTH i WOLF ERLBRUCH.
[Per veure més fotografies, clica aquí: http://picasaweb.google.com/100908750144630889372/ContesCristina?authkey=Gv1sRgCIzwrLbK8eODaQ&feat=directlink ]