Category Archives: Converses

Parlem de núvols i precipitacions!

Quantes coses estem aprenent! I com ens agraden els vostres comentaris, família!

El passat dijous el Dalmau ens va portar un póster molt interessant sobre els núvols. El títol del póster era: ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ. Quan ho vem llegir ens vem adonar que ens faltava saber el significat d’una dada! Així… que en vem començar a parlar:


MARTA (M): Què és la precipitació?

ÒSCAR: Les coses que passen als núvols.

ELOI: Una avió que la pressió el trenca!

JÚLIA F.: Que els planetes passen per dins dels núvols.

ONA: Els núvols es posen a sobre.

[ De cop entra l’Abigaïl per demanar-nos una cosa… i aprofitem per preguntar-li si ella ho sap o ens pot donar una pista ]

ABIGAÏL: Una cosa que cau.

M: A quina cosa es refereix l’Abigaïl que cau del cel?

MARTÍ: L’aigua que cau del cel!

ELOI: Dels núvols!

M: Voleu que busquem la paraula al diccionari?

TOTS: Sí!

[ La busquem al diccionari i la definició és: f. pluja ]

M: Ostres! És la pluja! Però… què és la pluja?

JUDIT V.: Allò que cau. Les gotes d’aigua dels núvols  i ens hem de posar les botes d’aigua i el paraigües per no mullar-nos el cap!

DALMAU: Quan cau aigua dels núvols o neu.

[ El Dalmau ens explica el póster, on podem veure els diferents tipus de núvols segons l’alçada on estan del cel. Coneixem el Cirrus i el Nimbostratus, entre d’altres. També ens explica que a la part més alta només hi arriben els avions i els coets ]

M: Per què els núvols que estan més amunt fan neu i no pluja? Us enrecordeu que ens ho van explicar el Bruno i l’Ian…

ELOI: Perquè hi fa més fred!

TOTS: Sí, és més fred!

M: Per cert… algú sap com es diu el/la senyor/a que anuncia el temps i l’estudia?

TOTS: L’home del temps! A les notícies!

Sí, és l’home del temps… però famílies!!!!! Ajuda!!! COM ES DIU LA PERSONA QUE ESTUDIA EL TEMPS? I… recuperem alguna pregunta més: QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA A L’UNIVERS I AL CEL?

Una estona de cel

El passat dimarts al tornar del pati i després de beure aigua i rentar-nos les mans, la Judit V. ens comenta que durant el pati ha vist la lluna! Tots ens quedem fascinats i ens preguntem com pot ser que hi hagi la lluna si no és de nit…


MARTA (M): Però… com pot ser que surti la lluna si també hi ha el sol?

ELOI: Quan és de dia surt el sol.

JUDIT V.: Potser s’ha despistat.

MARTINA: Perquè està a l’espai.

JUDIT V.: Els núvols amaguen a la lluna.

MAR: Els núvols amaguen el sol i la lluna.

ONA: La lluna no perquè surt de nit.

NEKANE: La lluna està a l’espai i surt de nit, però “ahora está allí”!

IRENE: Los núvols amaguen la lluna “porqué los planetas molestan la lluna”.

M: Aviam… anem per parts. Si la lluna està a l’espai, és un planeta?

ONA: Sembla un planeta.

ELOI: Sembla com un tros de meló!

JÚLIA F.: Els núvols poden tapar la lluna i el sol i poden tapar el sol i tot lo del cel.

ONA: El cel també el tapa.

ÒSCAR: Hem d’investigar si la lluna és un planeta.

M: D’acord, m’ho apunto per investigar-ho. I la terra com és?

MARTINA: És un planeta.

MAR: Plana.

TOTS: No! Rodona!

M: Com és que els núvols s’aguanten al cel? I com és que nosaltres no volem com ells?

ELOI: Viuen al cel, perquè s’ho van inventar així.

MARTINA: Perquè els núvols s’aguanten perquè estan en tot el cel.

ÒSCAR: Perquè floten!

ONA: Perquè quan hi ha vapor del mar els fa més grans.

MARTINA: Si els núvols tenen molta aigua es posarien a ploure molt.

MARTÍ: Els núvols s’amaguen a la muntanya.

DALMAU: Jo no crec que la lluna ho tapi tot.

ELOI: Hi ha un aire i els núvols floten perquè pesen menys que nosaltres. L’aire no té tanta força perquè nosaltres flotem.

M: Molt bé Òscar i Eloi! Els núvols floten a l’aire i nosaltres no perquè pesem més! Ara hem de descobrir com es diu aquest fet i com és ben bé. Per cert… nosaltres si que podríem viatjar al cel o a l’espai?

MARIO: Podem anar on són els planetes si agafem un coet!

JOAN: El flotador no vola. El coet vola molt ràpid i vola a l’espai.

ONA: Va molt ràpid perquè té foc al darrere.

BRUNO: Que si es gira el coet ens caiem.

ELOI: No, perquè hi ha un sostre.

IAN: Si “te sueltan en el coet flotas” i voles.

ÀLEX: Si s’acaba la bateria què?

GAMID: El coet té ales grans!

ÒSCAR: Podríem preguntar aquestes coses als nens grans!

I així ho fem! Decidim que anirem a dues classes de Primària, una de primer que ja han treballat aquest tema dels planetes quan feien P4 i a segon de Primària per veure què ens poden dir sobre el nostre dubte princial “La lluna és un planeta?”.

A Primer ens comenten que la lluna és un satèl·lit i que n’hi han de varis tipus, n’hi han que fins i tot ajuden als telèfons i a les teles! També ens diuen que volen per l’espai. A la classe de Segon ens expliquen que la lluna és un astre i que dóna voltes, que és l’estrella més gran del món. Així que, amb aquesta informació, anem a la classe que ja és hora d’esmorzar. Decidim que els familiars ens ajudareu a confirmar i descobrir si la lluna és un satèl·lit o un astre…

Quines coses suren?

Dos dies després de posar els fulls en aigua, tornem a seure amb rotllana i mirem si hi ha hagut algun canvi. Ostres! El full pla també s’ha enfonsat!! Què ha passat?

suració3

MARTA (M): Què ha passat amb el full pla?

ELOI: S’ha enfonsat!

MARTINA: Quan ho vam fer un dia flotava i des de llavors s’ha enfonsat.

ELOI: Que el paper ha xuclat l’aigua i no ha pogut flotar i s’ha enfonsat.

M: Molt bé Eloi! Anem a mirar què li passa a aquesta pedra… què creieu, flotarà  o no?

JÚLIA F.: Les pedres petites no floten, les grans sí.

MAR: No, les petites floten!

BRUNO: S’enfonsarà, perquè pesa.

(Posem la pedra a l’aigua i s’enfonsa. Provem un altre material dels que han portat les famílies)

M: I com és que aquesta fulla flota?

ÒSCAR: L’aire fa que la fulla floti.

MARTINA: L’aire fa moure!

ELOI: Perquè pesa menys que la pedra.

ONA: El cotxe de fusta li passarà el mateix, perquè pesa menys que la pedra!

(Posem el cotxe i efectivament, flota. Ara… observem què passarà amb una pilota d’espuma, però abans fem les nostres hipòtesis)

M: La pilota surarà o s’enfonsarà?

NEKANE: Sí que flota perquè la “pelota tiene muy” poca “fuerza”.

MAR: No, perquè pesa molt.

ÒSCAR: Jo vaig llençar amb el meu papa una pilota com aquesta a la piscina i va flotar! Perquè era una pilota d’aigua.

ONA: Sí, perquè l’estàs tocant i no té força que és tova i s’enfonsa.

suracio4

Mª JOSÉ: Què té la pilota dins perquè dieu que és tova?

BRUNO: És tova, no té res.

MARIO: Jo penso que dins hi ha cotofluix.

ÀLEX: M’assembla que pot ser sucre.

IAN: Hi ha pedres a dins.

ÒSCAR: Hi ha aire!

DALMAU: Jo crec que hi ha cotofluix o espuma.

(S’acaba l’hora. Deixem la resta de material pel proper dia. Però de moment ja tenim una conclusió: el pes dels objectes influeix sobre la suració!)

Iniciem el projecte sobre els núvols!

Com tots sabeu, aquest any som la classe dels núvols. Per això, la Marta ens va portar un núvol molt maco fet de feltre on hi pengen vint-i-cinc núvols petits que representen cada persona del grup-classe (penjarem fotografia ben aviat). Aquest núvol va ser el desencadenant d’una conversa sobre el tema del cel, els núvols…

2004810123028nubes3

Aquí us deixem la transcripció:

MARTA (M): Recordo que un dia d’aquesta setmana alguns nens us veu enfilar a la taula, perquè volíeu tocar el núvol que va portar-nos la Marta. Em veu dir que volíeu tocar el cel… però que no podríeu, per què?

NEKANE: Perquè està molt alt.

MARTINA: Si agafem una escala molt alta cauríem.

ELOI: No, perquè ens aguantaríem.

ONA: Si l’arbre és rodó pot caure l’escala?

M: Suposo que vols dir que necessitaríem alguna cosa per aguantar l’escala. Però… podem arribar al cel construint una escala?

NEKANE: No, perquè és molt alt.

JOAN: I si pugem tots cauria l’escala.

M: Però… com sabeu que és molt alt. Quant dalt està el cel? O sigui, fins on hauria d’arribar l’escala?

MARTINA: Fins els núvols.

MARIO: Mil escales.

ELOI: Més de mil escales!

M: Però… quant dalt està el cel?

ELOI: Haurem d’estudiar quant dalt està el cel per saber-ho, no?

M: Perquè… com hi podem arribar al cel?

JOAN: Amb avió!

ONA: No, perquè estan tancades amb portes.

JÚLIA.F: Necessitem ales.

NEKANE: “Yo cuando era chiquitita fuí con avión con mi papa y me quedé frita”.

ELOI: Amb coet!

BRUNO: Jo sé fer coets.

JÚLIA.F: I treuen foc per la seva cua.

ELOI: Perquè amb avió no veuríem. Els avions van de dia i els coets van de nit.

M: Júlia.F, què vols dir que treuen foc per la cua? Per què?

MARIO: Per “despegar” tenen foc.

JÚLIA.F: Vol dir anar més ràpid.

MARTINA: Perquè està a punt d’arrencar.

IAN: Si toques el sol crema.

M: Per què crema el sol? De què està fet?

MARTINA: Perquè el sol crema, perquè està fet de groc i de cremada.

IRENE: El sol “tiene llum y tiene” foc.

MAR: Si no ens posem crema ens cremem.

MARTÍ: El sol és de foc rodó perquè jo el veig rodó.

M: I per què desapareix el sol i a la nit no el veiem?

MARTINA: Es cansa el sol i surt la lluna perquè això desapareix.

ELOI: No, perquè la terra va girant i una estoneta és de nit i una altra de dia.

M: Què vols dir que va girant? Com és la terra? Com ho saps Eloi?

ÒSCAR: És una bola que no es mou.

ELOI: M’ho va dir el meu pare!

GAMID: El sol crema i la lluna no perquè és de nit.

ELOI: Perquè la lluna no és de foc.

MARTINA: És de gel!

ÒSCAR: Jo vaig anar un dia a casa dels iaios quan era de nit i vaig veure una estrella de lluna i el sol.

MARIO: La lluna no es pot fer de gel perquè es pot trencar.

JÚLIA.F: Si la lluna està feta de gel caurà i es trencarà i no la podrem tocar.

DALMAU: No ho sé de què està feta la lluna, però de gel no. Potser de coto fluix.

MARTÍ: Si pugem en un núvol ens pujarà la sang el cap!

ÀLEX: Sé de què està feta la lluna! M’assembla que està feta d’aigua.

ONA: La lluna està feta ‘aigua i està dins la lluna.

MARTINA: I com podem anar a la lluna?

TOTS: Amb un coet!

M: I a on està la lluna?

MARTÍ: A l’espai.

MARTINA: On són els planetes.

ÒSCAR: Aquesta bola (terra) és un planeta.

M: I què és un planeta? Quants n’hi ha?

BRUNO: Vint-i-nou planetes!

re_universo_1

A partir d’aquesta conversa van sorgir diversos dubtes:

1) QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA AL CEL? PODEM ARRIBAR-HI AMB UNA ESCALA?

2) QUANTS PLANETES HI HA? I QUÈ SÓN BEN BÉ?

3) QUÈ ÉS L’UNIVERS I DE QUÈ ESTÀ FORMAT?

4) COM ES FORMA LA PLUJA I PER QUÈ ELS NÚVOLS SÓN DIFERENTS? ES MOUEN? DE QUÈ ESTAN FORMATS?

Em sembla que teniu una mica de feina a ajudar-nos a buscar informació per resoldre’ls…