Dos dies després de posar els fulls en aigua, tornem a seure amb rotllana i mirem si hi ha hagut algun canvi. Ostres! El full pla també s’ha enfonsat!! Què ha passat?

MARTA (M): Què ha passat amb el full pla?

ELOI: S’ha enfonsat!

MARTINA: Quan ho vam fer un dia flotava i des de llavors s’ha enfonsat.

ELOI: Que el paper ha xuclat l’aigua i no ha pogut flotar i s’ha enfonsat.

M: Molt bé Eloi! Anem a mirar què li passa a aquesta pedra… què creieu, flotarà  o no?

JÚLIA F.: Les pedres petites no floten, les grans sí.

MAR: No, les petites floten!

BRUNO: S’enfonsarà, perquè pesa.

(Posem la pedra a l’aigua i s’enfonsa. Provem un altre material dels que han portat les famílies)

M: I com és que aquesta fulla flota?

ÒSCAR: L’aire fa que la fulla floti.

MARTINA: L’aire fa moure!

ELOI: Perquè pesa menys que la pedra.

ONA: El cotxe de fusta li passarà el mateix, perquè pesa menys que la pedra!

(Posem el cotxe i efectivament, flota. Ara… observem què passarà amb una pilota d’espuma, però abans fem les nostres hipòtesis)

M: La pilota surarà o s’enfonsarà?

NEKANE: Sí que flota perquè la “pelota tiene muy” poca “fuerza”.

MAR: No, perquè pesa molt.

ÒSCAR: Jo vaig llençar amb el meu papa una pilota com aquesta a la piscina i va flotar! Perquè era una pilota d’aigua.

ONA: Sí, perquè l’estàs tocant i no té força que és tova i s’enfonsa.

Mª JOSÉ: Què té la pilota dins perquè dieu que és tova?

BRUNO: És tova, no té res.

MARIO: Jo penso que dins hi ha cotofluix.

ÀLEX: M’assembla que pot ser sucre.

IAN: Hi ha pedres a dins.

ÒSCAR: Hi ha aire!

DALMAU: Jo crec que hi ha cotofluix o espuma.

(S’acaba l’hora. Deixem la resta de material pel proper dia. Però de moment ja tenim una conclusió: el pes dels objectes influeix sobre la suració!)